Una col·lecció imparcial???

Navegava cercant informació per la futura publicació per part d'Altaya, Enciclopedia Catalana i Grup 62 de tota una sèrie de obres de la biblioteca Bernat Mestre quan he trobat aquesta "interesant" colecció.

Per la selecció de escriptors, començant pel polèmic Pio Mora m'ha fet donar una ullada a la composició dels títols:

Entrega 1
- Libro 1: Los mitos de la guerra civil, de Pío Moa

Entrega 2
- Libro 2: Diarios de guerra, de Manuel Azaña

Entrega 3
- Libro 3: Falacias de la guerra civil, de Carlos Blanco Escolá

Entrega 4
- Libro 4: Víctimas de la guerra civil, de Santos Juliá (Coordinador), Julián Casanova, Josep Maria Solé i Sabaté, Joan Villarroya y Francisco Moreno

Entrega 5
- Libro 5: Los crímenes de la Guerra Civil y otras polémicas, de Pío Moa

Entrega 6
- Libro 6: Franco (I), de Luis Suárez

Entrega 7
- Libro 7: Franco (II), de Luis Suárez

Entrega 8
- Libro 8: Vicente Rojo, el general que humilló a Franco, de Carlos Blanco Escolá

Entrega 9
- Libro 9: La guerra civil española, de Pierre Vilar

Entrega 10
- Libro 10: Recuérdalo tú, y recuérdalo a otros, de Ronald Fraser

Entrega 11
- Libro 11: Maquis. Historia de la guerrillla antifranquista, de Secundino Serrano

Entrega 12
- Libro 12: General Mola. El ególatra que provocó la guerra civil, de Carlos Blanco Escolá

Entrega 13
- Libro 13: Mis conversaciones privadas con Franco (I), del Teniente General Francisco Franco Salgado-Araujo

Entrega 14
- Libro 14: De la calle al frente, de Julián Casanova

Entrega 15
- Libro 15: Mis conversaciones privadas con Franco (II), de Teniente General Francisco Franco Salgado-Araujo

Entrega 16
- Libro 16: Tiempos de hambre, de Isaías Lafuente

Entrega 17
- Libro 17: La vida cotidiana durante la Guerra Civil: La España nacional, de Rafael Abella

Entrega 18
- Libro 18: La vida cotidiana durante la Guerra Civil: La España republicana, de Rafael Abella

Entrega 19
- Libro 19: Queridos camaradas. La Internacional Comunista y España (1919-1939), de Antonio Elorza y Marta Bizcarrondo

Entrega 20
- Libro 20: La Unión Soviética y la Guerra Civil Española, de Daniel Kowalsky

Entrega 21
- Libro 21: ¡Alerta los pueblos! (General Vicente Rojo

Entrega 22
- Libro 22: Testimonio de dos guerras, de Tagueña Lacorte

Entrega 23
- Libro 23: El colapso de la República. Los orígenes de la Guerra Civil, de Stanley G. Payne

Entrega 24
- Libro 24: Madrid en guerra. Crónica de la batalla de Madrid, de Josep Maria Figueres

Entrega 25
- Libro 25: José Antonio Primo de Rivera, de Gil Pecharromán

Entrega 26
- Libro 26: Milán Astray. Legionario, de Luis E. Togores

Entrega 27
- Libro 27: La resistencia armada contra Franco, de Moreno Gómez

Entrega 28
- Libro 28: El final de la guerra, de Luis Romero

Entrega 29
- Libro 29: La columna de la muerte. El avance del ejército franquista de Sevilla a Badajoz, de Francisco Espinosa

Entrega 30
- Libro 30: La Legión Cóndor en la Guerra Civil, de Raúl Arias Ramos

Entrega 31
- Libro 31: Emperadores del Mediterráneo (Franco, Mussolini y la guerra civil española), de Morten Heiberg

Entrega 32
- Libro 32: Juan Negrín. La República en guerra, de Ricardo Miralles

Entrega 33
- Libro 33: Ya sabes mi paradero. La guerra civil a través de las cartas de los que la vivieron, de Javier Cervera Gil

Entrega 34
- Libro 34: Una inmensa prisión, de C. Molinero, M. Sala y J. Sobrequés

Entrega 35
- Libro 35: Las brigadas internacionales de la Guerra Civil Española, de Andreu Castells

Entrega 36
- Libro 36: Franquismo. El juicio de la historia, de Juan Pablo Fusi, Santos Juliá, Edward Malefakis, Stanley G. Payne (Coordinador: José Luis García Delgado)

Mirant les descripcions dels llibres he trobat la col·leció una mica partidista tot i que qualsevol bona colecció que parli de la Guerra Civil tindria que, almenys, tenir una obre del més reputat expert en ella, Paul Preston, figura que trobo a faltar en la llista de autors.

Però es clar, potser així venen més.

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ

Oscar Wilde va acabar a la presó per la seva condició sexual i allà va escriure un recull que forma un dels seus millors llibres: "De Profundis".

I es que a la presó no només pots anar, depen d'on i en quin moment, per les teves inquietuts sexuals sinó per ser com ets i pensar el que penses.

Vet aquí que molts escriptors han aprofitat la seva estança a la presó per escriure les seves experiencies, tal com he comentat amb el meu estimat Wilde, i entre aquests al 1997 es va fer un recull d'escrits fets en captiveri que al traduir-se en català va tenir un afegitó dels nostres escriptors empresonats.

Ara es fa una lectura dramatitzada d'aquest interesant llibre a diferents punts de Catalunya, entre d'ells dues a la província de Girona. Concretament el dia 10 a Torroella de Montgí i el dia 14 a Girona.

Us deixo l'enllaç per si voleu més informació.

ES3

Estic estressat. Lleument, res de seriós però si no vigilo, la cosa es complica i acabaré fent un pet. Cercant per la web he trobat consells per baixar el ditxós es3:

1. Anar al llit abans que de costum.
Però si vaig a dormir abans que les gallines i que el sol es pongui!!! A aquest pas plego de treballar i em posso a dormir directe.
2. Aixecar-te 20 minuts abans que de costum.
Però si m'aixeco abans que el gall canti i que surti el sol!!! A aquest pas directament dormo de dia.
3. Abans d'anar a dormir, preparat pel matí.
El matí no és el problema, el problema és el migdia i la tarda i si tot ho tinc que fer abans no tinc temps i em torno a estressar.
4. Porta un barret i un paraigües.
Que té que veure això amb l'estrés??? Es perquè no se'n vegin les canes que em surten???
5. No portar roba o sabates apretades o incomodes.
Prenc nota.
6. Fer una llista.
Ho estic fent.
7. Escolta la teva cançó favorita.
Intentaré escoltar més música.
8. Tenir diners de més i segells a casa.
Siguent mileurista això és impossible.
9. Ser net i educat.
Pobre pero honrado.
10. Riure molt alt.
Doncs ho faré dalt d'una cadira. (Es un acudit...)
11. Tenir un bon llibre per llegir.
Això no em falta mai, el que em falta és temps per llegir tranquilament.
12. Tenir un joc de claus de més.
L'he tingut tota la vida i sempre he estat estressat.
13. Exercici.
Si, però el que no trobo és temps per fer-ho tranquilament.
14. Guardar el passaport al mateix lloc.
Encara està a la comissaria. No tinc temps ni d'anar-lo a buscar.
15. Llençar alguna cosa.
Cada setmana, amb les escalfades que agafo sempre acabo trencant alguna cosa.
16. No parlar malament d'altres persones.
Ho intento però es que són unes males bèsties (és un altre acudit dolent...)
17. Porta tirites a la cartera.
Més que per tapar forats, que per això ja estan els premis de la loto, suposo és per ser previnguts.
18. Possa benzina al cotxe.
Amb quins diners??? I a més el meu cotxe és tan vell que té una fuita... I al preu que va...
19. Cuida d'algú més.
Del meu fill, i dels gossos i dels gats...
20. Fés el llit.
Què no tinc temps!!!!!

I molts més que la gent deixa als comentaris però que no tinc temps per traduir ni per comentar.
Vaig a desestressar-me de la manera clàssica...

Welcome Del.icio.us

Per qüestions de disseny, que potser algun dia em dediqui a retocar, ni us haureu adonat ja que queda una mica amagat, però he afegit un enllaça a les meves últimes captures a Del.icio.us.

Per si algú de vosaltres no ho sap, és un d'aquells invents que es fa servir per capturar i compartir notícies dels mitjans de comunicació. Jo, algunes les comento, d'altres les conservo per rellegir-les. Espero que us siguin d'utilitat.

El mem publicitari

Em va donar a mi per fer un comentari al bloc de l'Albert i em cau aquest "marrón". Bé, en realitat ja m'agradaria que em toqués ja que el Brain Train és hiperadictiu...

En què consisteix el mem? Doncs en publicar un enllaç a la web del sorteig: http://helektron.com/2008/03/12/helektroncom-regala-una-nintendo-ds-lite/.

Ells sortegen productes i així obtenen visitants.

Segona condició, fer publicitat i passar el mem a 5 més.

En el meu cas el paso a:

Joana - perquè vegi on s'ha ficat.
Caterina - que està molt callada i seriosa últimament.
Jesús M. Tibau - que a ell li agraden els sortejos i aquestes coses.
Bajoqueta - que ja em té despistat amb tants blocs.
Msolde - que li encanta els trastos electrònics.

Déu em perdoni...

Atxísss!!! Tinc un virus!!!

Pobre de mi i dels altres al·lergics. A la vegada que ens preparem per una duríssima primavera plena de pol·len per la escassetat de pluges ens troben que per internet TOTS són patidors d'una pandèmia nomenada malware que prolifera sense fre.

I és que ja no és que em limiti a anar casa dels altres a solventar aquest petits problemes que provoca el malware (el ratolí que va boig, anuncis que apareixen a totes hores, programes que desapareixen, etc.) sinó que al final em vaig veure afectat.

En el meu cas no em va fer res estrany però resulta que m'estic tornat paranoic de la seguretat (de manera útil i no com el Internet Explorer o el Microsoft Vista) i navego amb Firefox, tinc antivirus, tallafocs i dos programes anti-spyware que m'avisen de qualsevol intent de modificació al registre (no diré marques per no fer propaganda).

El registre és, basicament, un magatzem de paràmetres que en principi ha de romandre inalterable a menys que es facin actualitzacions o s'instal·li programari nou (no liarem al personal amb explicacions més detallades). La qüestió es que quan els dos programes em pregunten, sense haver volgut fer jo una d'aquestes operacions, si vull realitzar una modificació del registre em principi dic que no i llenço els programes per tal que netegin l'ordinador de malware.

Normalment funciona però aquesta vegada després de fer la neteja em c0ntinuava sortint l'avís. Vaig optar per la força bruta i em vaig informar sobre qui era l'invasor (una de les múltiples variants de win32). Manualment em vaig dedicar a netejar el registre però increiblement l'arxiu em tornava a aparèixer al registre als pocs segons. Després de molts intents ,i molts programes de neteja utilitzats, vaig arribar a la conclusió de que algun dels programes que em corrien per defecte havia estar corromput i era ara el focus d'infecció.

Per acabar vaig optar per la opció fàcil, reiniciar a "modo seguro", netejar a ma el registre i reactivar l'ordinador en un punt d'instal·lació prou llunyà a la data d'infecció. Va funcionar. Però això em demostra que aquests mal... són mutants i que mai estàs prou previngut.

Un veí meu em preguntava, I a qui li interesa fer aquests programets? Doncs, a uns per fer diners, a altres per provar que són millors que ningú i a altres per cercar feina. Però si per mi fos, mes que donar-los feina jo els donaria un càstig exemplar ja que hi ha maneres de fer testing sense molestar a la gent.

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món, i com en altres ocasions,és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris. Tot i com deia algú que no recordo ara, ja només en el mateix viatge hi ha un gran premi.
Aquest és el fragment que em correspon:

14. Trenta-nou anys m’ha costat aprendre que les mentides no s’amaguen; s’enterren.

Anobii.com

No sóc gaire amic del facebook. En realitat hi figuro però hi agafo mareig perquè hi ha tantes opcions que tindria que dedicar tot el dia a navegar-hi per treure-li suc. Em resulta útil per consultar algun grup, cosa que abans es feia apuntant-te a un foro de discusió (i la gent es pensa que aquests ara han inventat la sopa d'all) , i poca cosa més.

L'altre dia, quan visitava el Weblog de Miquel Soldevila, em vaig trobar que recomanava la xarxa social de anobii.

Em vaig apuntar i la veritat es que em resulta molt útil. A casa tinc una base de dades en construcció amb els llibres que tinc en propietat, a la web tinc un bloc amb els llibres que m'han agradat i recomano, i ara tinc una base de dades pública on tothom pot veure tot el que tinc i/o he llegit. Amb opcions diferents com poder puntuar, penjar comentaris, recomanar a amics, crear llistes de desitjos, i un munt de possibilitats per explorar ja que de moment encara estic introduïnt llibres...

Bé, per una rata de biblioteca com jo diguem que és tota una eina interesant i d'utilitat. Si et vols apuntar ens trobaràs com a Msolde (Miquel Soldevila) i contaboy (Jordi Gonzalez) i amb un sol clic podràs veure que llegim, que hem de llegir i si t'interesa afegir els nostres llibres a la teva lleixa.

L'any Rodoreda

Com suposo que molts ja sabreu, aquest any s'ha declarat l'any Rodoreda. Amb això es vol revitalitzar l'obra de la nostra autora més universal en el centenari del seu naixement i 25 aniversari de la seva mort.

No només les institucions es volen afegir a l'homenatge sinó que les editorials preparen reedicions de les obres complertes, i alguns blocaires ens afegim en un humil homenatge a la seva obra fent senzills post recordant-la.

Ara, en Jesús M.Tibau vol fer un homenatge aprofitant el proper joc literari del seu bloc juntament amb la col·laboració de molts altres blocs. Dimecres trobare-ho al seu bloc i en aquest la manera de participar en aquest joc amb fabulosos premis.

Canviaràs el teu Sistema Operatiu (SO) ?

Fa uns dies veia en un foro tot de gent disposada a no canviar mai A Windows Vista ja que aquest malbaratava molts recursos i en canvi XP funciona bé.

La meva resposta va ser que XP no sempre ha funcionat bé, i que Vista no consumeix recursos si desactives totes les tonteries del interface gràfic. El que passa es que llavors Vista es comporta com un XP paranoic per la seguretat i el copyright.

Amb el temps he aprés que Microsoft, que em tenia fascinat amb els seu MS-DOS, no ha fet mai res original. Sempre ha comprat i copiat tot el que ha pogut (ara van per Yahoo). DOS el va comprar i modificar, Windows ha estat sempre una variant del SO de Apple, el famós NT de Windows no és res més que un plagi de Unix i així fins als nostres dies.

Recordo que em va costar passar de DOS a Windows 3.1 ja que DOS era més estable, vaig fer el salt directament a W95 el que em va obligar a comprar un ordinador nou, em va costar passar de W95 a W98 ja que aquest últim era molt fàcil de hackejar. Vaig fer una breu trajectoria per W2000 renegant del senyor Gates ja que el canvi de programari va significar canviar d'ordinador però possats a fer el salt vaig saltar directament al, llavors molt temut i despreciat, WXP.

XP ha passat ja una SP2, o sigui, dues actualitzacions fortes, el que el converteix , com tots els SO Microsoft que ho han fet, en un SO molt estable. Vista per mi no té cap atractiu i més després que hagi descobert el fabulós mon de Ubuntu.

Aquest és un SO de la familia de programari lliure Linux. Està en català, es gratis, té molt programari, és fàcil de configurar i per molts dels usuaris normals d'ordinador té serveis més que suficients incoporats sense tenir que recorrer a la pirateria de programes. A més, amb uns quants add-ons et queda un SO que fa més tonteries que Vista sense gairebé consumir recursos.

Arribats a aquest punt m'agradaria recordar-vos que, si be tenir un CD amb musica piratejada no està tipificat com a delicte, tenir programari instalat al ordinador o en suport informàtic sense la corresponent llicència és delicte i està penat amb multes i fins i tot presó.

No voldria despedir-me sense un record cap al millor, i més car, programari mai vist. Si, em refereixo al programari de la casa Apple. Qualitat, disseny, innovació, estabilitat... i preus astronòmics, perquè negar-ho... són els Ferrari de la informàtica.

Normalment el personal que coneixo que té un d'aquests o és un profesional que li agrada i li treu suc o és un snob amb ganes de fardar. La resta de mortals ens conformen amb la còpia de Windows que ens instal·lan amb el PC o ens dediquem al programari lliure.

Les etiquetes

En un principi va ser el buit.

Escrivia els comentari, els penjava i no em preocupava de classificar-los.

Un dia vaig veure que tothom etiquetava. Cada comentari era rigurosament classificat, de tal manera que podies veure perfectament la linia de pensament de cada bloc. Em va agradar.

Un dia em va donar per possar etiquetes. Al principi era fàcil, volia poques i per aquest bloc m'era suficient però quan vaig migrar B de Llibre no se'm va acudir res més que etiquetar els llibres que comentava.

Al principi era fàcil, volia poques però els llibres es generalitzaven i les etiquetes es multiplicaven. Cada vegada que introduia una de nova revisava totes les entrades que podien haver estar afectades per afegir-la.

Al final ha vingut el caos, tinc moltes etiquetes però cada llibre que comento en crearia una de nova perquè cada llibre és únic. Però si ho fes tindria tantes etiquetes per llibres.

Arribats a aquest punt de confusió extrema ja no sé si clasificar per autors, per generes, per èpoques o per res més. Potser el millor seria el retorn al buit ja que a ningú li agrada que el jutgin perquè algú li ha penjat una etiqueta arbitrariament.

La fustració d'un blocaire

Estic trist i desmoralitzat. Preparo amb tota la ilusió del món, des de fa molt de temps els escrits que publico al meu bloc principal B de Llibre però hi ha uns senyors, que són els administradors del bloc, que semblen passar de tot.

Bloc.cat no funciona gens bé, en realitat mai l'he vist funcionar bé, em perd escrits, comentaris, em canvia coses, no té ajuda, és limitat.... I a sobre té uns problemes de connexió continus que ningú explica. No entenc com encara queda algú amb moral per publicar en aquest portal.

La meva ilusió era tenir el meu bloc principal sota la bandera .cat, que no tot fos sota el domini del totpoderós blogger, que tot i funcionar perfecte i tenir una gran funcionalitat, sembla ja ser el monopoli dels blocs. Ho volia fer amb la plataforma cat.bloctum com la Caterina i l'Albert però hem trobo que des de fa un temps han fet canvi de servidors i fins que no estabilitzin la plataforma no admeten nous blocs.

Fa dies que tinc penjat el nou post a B de Llibre i ningú pot accedir, en realitat no es pot accedir a cap funcionalitat de bloc.cat, per tant que he de fer sinó canviar tots el meus plans i migrar. Encara voldria una platafoma .cat fiable però vist que no hi ha cap disponible em sembla que la millor solució serà deixar d'escriure durant unes setmanes i preparar un nou bloc a blogger.

"El Zorro" ataca de nou

Fa ja setmanes que està disponible la nova beta de la versió 3 del magnífic navegador Firefox. Jo, utilitzo aquest navegador per travessar el ciberespai des de la versió 0.7 ó 0.8.

Firefox, prové de la família de productes dels desenvolupadors de programari lliure Mozilla, que a la vegada es van escindir del projecte Netscape (que per cert es deixa de fer) quan aquest es va convertir en un producte de pagament.

El primer que va atreure a la gent d'aquest navegador va ser el seu sistema de navegació en pestanyes a la vegada que era un navegador que oferia una gran resistència als atacs de crackers (perdoneu, però en resisteixo a dir hacker a un pirata informàtic, un hacker apren, un cracker destrossa, al igual que hi ha altres pirates que es dediquen al robatori).

M'he baixat aquesta última versió en català (en realitat està disponible en 25 llenguatges) pensant en el que em podien oferir de nou. La resposta és més seguretat contra spyware i malware (aquests programets que se't fiquen a l'ordinador juntament amb les pàgines i es queden residents a la teva memòria RAM) juntament amb un model avançat de programari de control paternal.

Respecte al sistema de control paternal us he de dir que no l'he provat però si que he vist les noves millores respecte a seguretat. Normalment passo cada dia o cada dos dies un programa que neteja l'ordinador d'aquests programes adware, spyware i malware i sempre troba restes; però desde que utilitzo la nova versió de Firefox la resposta és sempre la mateixa:"No s'ha detectat spyware".

De ben segur que no sempre serà així, però ara per ara és un bon avanç per la seguretat i confidencialitat dels nostres ordinadors. Us animo a que probeu aquest excel·lent navegador i no oblideu que té un germanet que es dedica a fer gestió de correu electrònic (Thunderbird) amb la mateixa bona nota en seguretat.

Emili Teixidor promociona la lectura a la Contra de la Vanguardia

Emili Teixidor, escritor

"Si lees, quedas maldito para siempre"

VÍCTOR-M. AMELA - 03/01/2008

Tengo 74 años. Nací en Roda de Ter y vivo en Barcelona. Soy escritor. Estoy soltero, sin hijos. ¿Política? Procuro estar centrado. ¿Creencias religiosas? Prefiero una duda honesta a una falsa piedad. Me gusta nadar

¿Para qué leer?

Para vivir más.

Poderosa razón.

Y porque las palabras te ayudarán a explicarte el mundo, a explicarte a ti mismo.

Leyendo ¿te lees?

Cuando tienes la cabeza desordenada acudes al médico de las palabras,el psicólogo, ¿no? ¡Porque las palabras ordenan el caos! Ya dijo Joseph Brodsky que invertir en bibliotecas era ahorrar en sanidad.

¿Qué hacer para que los niños lean?

Nos da tanta pereza ocuparnos de nosotros, que preferimos ocuparnos de los otros...

Ya: ¿padres lectores dan hijos lectores?

Tampoco, claro... Puede ayudar, pero no garantiza nada. ¡Quizá unos padres que impidiesen leer espolearían más la lectura!

Hombre...

Carme Riera explica que su padre tenía siempre bajo llave la biblioteca, y eso encendió su deseo de acceder a esos libros…

A ver si habrá que prohibir leer…

Yo no confío mucho en las campañas a favor de la lectura; quizá sería mejor advertir a los jóvenes que, si leen, ¡quedarán malditos para siempre! Cosa que, encima, ¡sería cierta, ja, ja...!

"Lee si te atreves… ¡y corre con las consecuencias!".

Algo así, sí. La mejor estrategia para que alguien lea ¡es generarle el deseo de hacerlo!

Explíqueme cómo generar ese deseo.

"Hoy quiero hablaros de dos libros", anunciaba un profesor. Los chavales le hacían notar que llevaba tres libros, a lo que él decía: "Ah, no, no, este tercer libro no os conviene, no estáis preparados...", y lo dejaba a un lado. Al irse, dejaba los tres sobre la mesa y se iba.

¿Y qué pasaba?

Muchos chavales se lanzaban a curiosear el tercer libro, tomaban nota.. ¡Y muchos lo leían, además de los dos recomendados!

Había logrado inflamarles el deseo…

Otra amiga, Care Santos, cuenta que cuando sabía que sus hijos iban a apremiarla a hacer algo, ella se ponía a leer: "Esperad, esperad a que acabe esto, ¡no puedo dejarlo ahora…!", les suplicaba, lo que despertaba en los chavales curiosidad por ese libro.

El ordeno y mando no sirve, ¿no?

No, aunque de los 7 a los 12 años sí deberíamos inocular ciertas rutinas y disciplinas.

¿Por ejemplo?

Una hora al día de lectura en voz alta en clase. ¡Educa el oído, el gusto por el texto!

Eso en clase. ¿Y en casa?

Explicarles cuentos, contarles cosas, leerles, cantarles… Lo importante es la lengua, jugar con el lenguaje.

¿Qué más podríamos hacer en clase?

Aparte de anotar en la pizarra la fecha del día, el profesor podría escribir en ella un verso distinto cada día.

¿Un solo verso?

Sí. Los chavales no tienen por qué entender su sentido, ¡no importa! Tenemos la manía de que hay que entenderlo todo… Importa la música de las palabras, su indescifrable sentido, su misterio, ¡el embrujo del lenguaje! Y puede que alguno de esos versos, algún día, atrape a alguno de esos niños…

Entendido. ¿Alguna otra propuesta?

¡Una hora de silencio obligatorio al día, con un libro sobre la mesa! Sin exigir que lean. Unos leerán muchas páginas, otros ninguna. Da igual: lo que importa es propiciar un espacio para la posibilidad de la lectura, imprimir una rutina a favor de esa actividad tan antinatural consistente en estar quieto leyendo. El que no lea ¡aprenderá al menos a estar quieto y callado una hora!

¿Hacían eso en su escuela de niño?

Sí. Era una hora obligatoria para todos, del director al conserje. Todos en silencio.

¿Qué le indujo a usted a leer?

Un grupo de compañeros de la escuela nos pasábamos libros, al margen de la escuela. Primero eran novelitas de Leonor del Corral, estilo José Mallorquí, o Doc Savage, El Coyote… y así llegué a Stendhal. Uno de aquellos colegas era Miquel Martí i Pol, que me enseñó a apreciar la poesía.

¿Deberían los niños leer a los clásicos?

Enseñémosles el canon literario, pero démosles a leer sólo fragmentos de clásicos.

Sugiera más estímulos para la lectura.

A modo de juego, podemos incitar a los niños a coleccionar palabras extrañas. O a comparar una película de moda con el libro que la haya inspirado. O a inventar finales alternativos a una historia…

Más.

O a dramatizar un texto. El teatro es un acicate riquísimo, y pasa siempre por la lectura de un texto... Más aún: exige memorizar. ¡Y sin memoria no hay inteligencia!

¿No?

"La memoria es el marcapasos de la inteligencia", dice George Steiner. Y durante demasiado tiempo la hemos desacreditado, hemos estado engañando a nuestros niños…

Gracias por regalarme tan buenas ideas.

Otra: las escuelas tienen muchas paredes vacías: ¿por qué no cubrirlas de frases, como las calles están cubiertas de anuncios?

Pero siempre habrá gente que no leerá.

Sí, obviamente, pero yo soy optimista: hoy en día ya no hay analfabetos, técnicamente. Así que todo el que quiera leer ¡leerá!

Bien, pero a alguien a quien le cueste mucho leer... ¿qué le receta, doctor?

Toma un libro, en prosa o verso. Ábrelo. Lee una línea. Ciérralo. Prohibido más: sólo una línea por día, ¡sólo una!

Algunas sugerencias

Una vez le pregunté al insigne erudito Roberto Calasso qué podía hacer yo para que mis hijos leyesen: "Señalar un libro con el dedo índice es ya contraproducente", sentenció. "Sólo deje libros por su casa, aquí y allá…". Esto desculpabiliza a los padres, pero también desasosiega, ya que querríamos que nuestros hijos fuesen mejores que nosotros. Por eso son de agradecer las sugerencias de Teixidor en La lectura y la vida (Ariel) / La lectura i la vida (Columna). Pregunto a Teixidor qué tres libros de su biblioteca prestaría a un adolescente: La isla del tesoro,de Stevenson, la trilogía La materia oscura,de Pullman, y El guardián entre el centeno,de Salinger. Felices Reyes.

Concurs literari anti Nadal

Els concursos literaris s'imposen per la xarxa !!!

La Bajoqueta ha ideat un de molt original per tots aquells que ens hem manifestat anti-Nadal, fer-ne relat en forma de carta excusant-nos de no poder assistir a les festes nadalenques amb algú.

Diu que hi ha premi pel guanyador però això és el de menys, la questió és...fins on arriba la teva inventiva i la teva caradura???

Apunta't i demostra de que ets capaç per evitar el Nadal!!!

El calendari d'advent

No sé si algu s'ha adonat, però la Mireia al seu bloc Un altre invent ha fet un afegit que trobo una genialitat: un bloc dintre d'un bloc.

Ho ha fet en forma de calendari d'advent on cada dia penja un post amagat i s'ha de picar per veure'l.

Jo no m'havia adonat però ho trobo una iniciativa divertidíssima i em penso passar cada dia a veure quina sorpresa hi ha penjada.

Espero que us animeu i li deixeu algun comentari com a premi del seu esforç.

Questionari

Per acabar de posar-nos al dia un questionari que no sé ja si vé de l'Aristocrata, de la Caterina o de l'Albert (tindria que està programant una connexió RMI i no fent un post).

1- Jo fa deu anys enrera m'acabava de comprar un pis i m'independitzava. El meu mobiliari consistia en un llit, una rentadora (tot regalat de 4a mà), un armari que van deixar els antics propietaris (a més dels empotrats), una nevera que vaig comprar, la TV de 14'' que li vaig robar a la meva mare i uns cartrons on seia. Era pobre com una rata però molt feliç. Aqui vaig deixar de comprar llibres.

2- Jo cinc anys enrera vivia amb una dona amb la qual planejava casar-me però l'enllaç s'aplaçava a causa de la malaltia terminal del meu pare.

3- Jo fa un any em vaig quedar amb pau amb mi mateix i amb el món al veure nèixer el meu fill Jofre.

4- Ahir (dia 22 de novembre) va ser un dia de merda a la feina (per variar). A casa discusions perquè em torno autista mentres programo les pràctiques de la UOC però a la hora de sopar va tornar la pau i la felicitat.

5- Avui (dia 23 de novembre) com cada divendres jornada doble de feina. No he tocat el programa (demà tornaré a ser autista) Però tinc ganes d'arribar a casa i estar en família.

6- Cançons: N’hi ha tantes! Ultimament vaig del jazz de Brad Mehldau al trance de LCD Soundsystem amb pauses de música clàssica del bàrroc alternat amb una gotes de indie-rock amb The Hives.

7- Cinc llocs per visitar: Japó, Canadà, Alaska, Noruega i Hong Kong a veure el meu cunyat.

8- Cinc coses que m’agrada menjar: pernil salat, croquetes, verdures a la brasa amb salsa romescu, entrecot amb salsa roquefort i coulant de xocolata amb vainilla desfeta (ja teniu tot el menú per si em voleu convidar a dinar, vigileu que sóc de vida)

9- Cinc joguines preferides: Els Geyper Man, els clicks de famobil, els soldadets de plàstic, el scalextrix i la bicicleta

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: De les que he probat hem quedo amb Ubuntu (és la que tinc instalada)

11- Cinc persones a les que passo aquest mem: Qualsevol que ho vulgui fer està convidat

Tinc salvació

Feia les visites de rigor a blocs conegutsquan a Un altre invent m'he trobat un curiós post sobre les addiccions als blocs. Encara tinc salvació però no he pogut evitar fer un post sobre el fet.

Farà això que pugi la meva addicció ???
55%How Addicted to Blogging Are You?

Houston Dating

Catalans emprenyats, catalans oblidats, catalans resignats

Avui gràcies ha un correu que he rebut he visita la famosa pàgina dels catalans emprenyats (i no era la web de Ciutadans ;)) . Allà he vist el manifest on es reclamen més inversions en infraestructures a Catalunya.

Aquesta pàgina, creada arrel de la crisi de rodalies, m'ha fet pensar en gent com jo, els catalans oblidats. Jo, que visc a la Selva deprimida, o sigui a la Selva interior (aquella part de la comarca de la Selva limitrofe amb la Garrotxa), part de la comarca on la gent emigra ja que les empreses no s'instalen ja que no hi ha carreteres decents per transitar (deixant de banda que hi ha mancances d'electricitat per consum industrial ja que gairebé tota la producció de Susqueda i el Pasteral a més de l'aigua té com a destí BCN) i la gent no vol viure ja que s'han de fer una bona colla de kilometres al dia en cotxe per anar a treballar. On el transport públic es limita a un autobús que passa cada dos o tres hores i que només comunica les principals ciutats.

I no parlem de la gran capital, Girona, la sempre colapsada pel trànsit, on l'aparcament és un gran problema, el transport públic no s'utilitza no se sap si per tradició per preu o per alguna altra raó. I tota la província en el fons està igual, l'interior mig incomunicat si no és en vehicle particular, la costa comunicada línees d'autobús però en el fons la gent acaba agafant el cotxe perquè preu per preu i hora per hora acaba sortint més rentable i el tren només serveix de 6 a 21 h.

Les carreteres no són una gran meravella, una autopista que ens connecta amb França a través de dos carrilets en la majoria del tram, la N-II que sembla una comarcal qualsevol (colapsada, a doble carril, plena de forats, mal senyalitzada...) i que no ens diguin que hi ha manca d'inversions perquè aqui s'ha invertit molt. Tenim un magnífics trams de carreteres cap algunes zones costeres a quatre carrils que es tiren tota la setmana buits però quan venen els de Barna....

I ara que ells s'han quedat sense trens i estan emprenyats doncs mira, els oblidats que ja vivíem resignats farem pinya però esperem que si s'han de fer infraestructures es facin per tots ja que tots tenim mancances i a tots ens agrada deixar el cotxe al garatge i evitar els embussos.

Col·laborant amb el 30è joc literari

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre "Cròniques de la Veritat Oculta", de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon en aquest bloc és el següent:

"Estava malalt. Ho sabia. Intentava dissimular-ho rere un somriure feixuc, però una escletxa que s'obria delatora al seu front el delatava."

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari. Us recordo que encertat la resposta dels jocs literaris del mes de novembre implica entrar al sorteig de dos premis:

-Un lot de 3 ampolles d'Oli de Tortosa, elaborat amb una selecció de les millors olives del Baix Ebre, varietat sevillenca.
- Un lot de llibres de Cossetània Edicions, format per: Centaures, de Mercè Foradada, Sabàtic, d'Antoni Cisteró, El triangle blau, de Jordi Cervera, El meu cadàver i jo, d'Àngel O. Brunet, i Des del cor del Marroc, de Josep-Lluís Gonzàlez.