dilluns, de setembre 26, 2011

Punt diari 25/09/2011

I si...

Ja només falten deu dies per acabar el mes. Quan esmorza el meu fill em pregunta si avui el meu mestre em deixarà marxar aviat de la feina. Li prometo que demà ja jugarem a pilota al parc. Aquests dies estic enfeinat. D'una banda, truco a tothom que em deu i, a la vegada, esquivo tothom a qui dec. Em fa por mirar l'estat del compte bancari. Potser avui podria no esmorzar. Ben mirat, gairebé em marxa la desena part del meu sou base només de fer-ho. La resta ja sabem on va: 600 pel lloguer, 150 per subministraments del pis, 250 en transport. Amb això ja ens hem polit el meu sou. Amb el de la dona podrem pagar les despeses de menjador i acollida dels dos nens (uns 300), 250 del maleït préstec personal i, amb sort, ens en quedaran 300 o 400 per menjar. Apago la televisió. Només parlen de bons vins, grans restaurants catalans i una senyora empresària que no nota la crisi. Ví? Quan de temps fa que no en prenc!
Potser hauria de combinar la producció d'algun vegetal als testos del balcó amb unes gallines al pati. Amb tres en faria prou. Amb els ous que posés una, podria calmar el president de la comunitat per fer front a possibles queixes. Amb els de l'altra, estalviar en el pressupost del menjar, i així podria comprar una mica de roba nova per als nens –encara en tenim de la que ens van donar–. Em quedarien els de la tercera, que podria vendre com a ecològics. Amb els diners que estalviï podria comprar una vaqueta o una cabreta i tindria llet de sobres per a tota la comunitat, fins i tot per vendre al mercat, i potser així tornaríem a menjar carn com ho feia el pare, cada dia. I, si en sobra, podríem comprar un hortet i estalviar i, fins i tot, tindria diners per poder anar a fires amb els nens. I si...
Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva)

2 comentaris:

Joana ha dit...

Fem el cuento de la lechera? Amb el meu nebot, el fèiem quan era petit, em deia, si et toquen els "cegus", em regales un aquari i quan sigui el dia el carnet de conduir i una cotxe. Mai no va passar.

Cosmo ha dit...

Hola,amigo,no sé qué decirte ante ese panorama ¿Que todo puede ser peor? ¡ánimo!.
Mi hija y mi yerno se fueron a Ibiza,ella en su segundo año como maestra (aprobó la oposición el año pasado),él tiene su empresa propia de Informática con un amigo y sobre todo trabaja desde casa así que pueden estar juntos.
Mi hijo y su novia estuvieron un año viviendo en un piso alquilado y ahora en Septiembre se han venido conmigo porque eso de estar sola en una casa grande es como un desperdicio y ellos quieren ahorrar un poco más.
Me daba la impresión de que vivir en un pueblo era más barato que en la ciudad.
Te deseo lo mejor y un abrazo para todos.
Tere