diumenge, d’octubre 21, 2007

Ramble Tamble de CCR

Del final aniré al principi. I al principi van ser els Credence Clearwater Revival. A la meva casa mai han estat uns grans amants de la música i, deixant de banda els discos de copla espanyola de la meva mare, i els discos de propaganda o de regal ningú comprava discos. Per tant, per mi és un gran misteri com va arribar el disc Cosmo's Factory a casa. Suposo que l'hauria de deixar algú a les meves germanes grans i allà es va quedar.
La qüestió es que jo des de petit era molt espavilat i savia com fer anar aquell tocadiscos automàtic i a piles que havia a casa i a molt curta edat (no recordo exactament quina) no feia més que possar aquell disc, saltar, girar, botar i cridar "Rock and roll". Les meves germanes reien i els meus pares al principi també però al final desesperats van optar per esperar que s'esgotessin les piles del tocadiscos i no comprar-me més i finalment no comprar més piles per cap ràdio de la casa ja que jo no parava de sintonitzar emisores on emetien una música amb un vòlum infernal per un nen tan petit (jo no devia arribar ni als 6 anys). Encarar conservo el disc i tinc tota la discografia en CD (en realitat tinc més de 1.000 CD de música de tots els estils).
És un gran disc i costa molt escollir un tema però el primer crec que és magnífic pels canvis de ritme que imprimeix i per la tonada que t'enganxa. Espero que el gaudiu: "Rock and roll"


1 comentari:

Una ha dit...

Creedence Clearwater Revival y su éxito "Susie Q","Proud Mary" son de 1970 (a mis 15 años) ,Cat Stevens que,según me ha enseñado mi hija se ha hecho musulman radical.Has oído a The Mama´s & Papa´s?.A mí me gustaba todo lo que llegaba,que era poco,indiscriminadamente,todo lo que me hiciera olvidarme de aquella españa ñoña y coplera, aunque no entendiera nada de lo que cantaban ,me emocionaba toda esa música.En 1974 y 75 bailamos mucho a James Brown y Donna Summer.
¿Qué haríamos sin música?