dissabte, d’octubre 06, 2007

Sigueu Benvinguts

Quan Peter Brown va arribar a aquell edifici va decidir que volia que aquella vegada fos diferent. Fins llavor, sempre que hi havia anat a viure a algun lloc, es trobava que la gent només es coneixia de creuar-se al replà de l’escala o de trobar-se a l’ascensor i, com a molt, es feien entre ells un so gutural que era l’equivalent a una salutació.

Va penjar un cartell al vidre de l’entrada on anunciava una festa de benvinguda per tots els veïns per dissabte a la tarda al petí jardí interior que hi havia a l’edifici. Es va encarregar de que l’Ajuntament li cedís taules i cadires, va comprar begudes i menjar a compte del pressupost comunitari , va passar uns quants dies seleccionant i gravant música per animar a la gent i va dedicar tot el dissabte el matí a preparar-ho tot.

Dissabte, a la hora senyalada, Peter Brown estava nerviós amb tot preparat, la música sonava i uns globus ballaven amb el vent en un jardí desert. De sobte, va arribar Jackie Blue, que era una noia que sempre estava trista i solitària i havia decidit baixar perquè el seu psiquiatra sempre li deia que havia de aprofitar totes les ocasions que pogués per canviar el seu estil de vida. Peter es va acostar cap a ella amb el seu millor somriure i es va entrebancar amb un globus que s’havia ajagut a descansar als seus peus fart de tant de ball. Jackie Blue no va poder reprimir una gran rialla. Les cortines de moltes finestres es van sacsejar i molts ulls solitaris van veure a Mr. Brown i Mrs. Blue xerrant i rient animadament al petit jardí.

Poc a poc van anar baixant la resta de veïns, tots es presentaven i s’excusaven per la tardança. Mr. Brown els dispensava a tots i els anava presentant entre ells. Es sentia plenament satisfet i compensat per totes les molèsties que s’havia pres aquella última setmana.

Aquella festa va ser el principi de tota una sèrie de grans amistats que van canviar la vida de tothom. Peter Brown, Jackie Blue i Charlie Green, que era tot un activista ecologista, van fundar, juntament amb alguns veïns més l’associació Rainbow a favor de la natura. Aquestes activitats li van alegrar la vida a Mrs. Blue que va poder deixar d’anar al psiquiatra per aquella tristesa, la qual no entenia d’on li venia. Milly Pink, una solterona que rondava els quaranta i timorata es va enamorar de John Red, un home solter també de més de quaranta i que cada vegada que una dona el mirava es posava vermell. Joe Black i Maggie White també van acabar formant parella i van acabar tenir un nen al qual li van dir Grey. Mathew Purple, que era gai, va trobar la seva mitja taronja, va conèixer a Michael O’Range, un irlandès culturista que també entenia.

Peter Brown va continuar vivint la resta de la seva en aquell edifici on tothom es coneixia, es saludava i s’aturava a xerrar quan es trobaven com grans amics. I tot que algun dels veïns va marxar, cada vegada que arribava un nou veí entre tots li preparaven una gran festa al petit jardí interior de l’edifici, on els globus ballaven amb el vent, els veïns amb les veïnes i alguns veïns amb alguns veïns.

Cap comentari: