dilluns, d’octubre 08, 2007

Aromes de Montserrat


Un matí estava atenent una senyora a la feina quan va comparèixer un company que, pendent de la propera data de jubilació, es passeja entre nosaltres esperant que algú li encarregui quelcom a fer. Aquest pobre home té, a més a més, un problema de prostata que provoca que se li escapi part de la micció amb el que tot el dia, fa una forta olor peculiar.
Doncs bé, estava jo atenent aquella senyora i olorant al aromàtic company quan a aquest, com si no fos suficient, se li va escapar un petarró d'aquells silenciosos però dels que deixen rastre. Jo estava mig marejat i atenia a la senyora intentant aguantant el tipus ja que no entenia com aquella dona no s'adonava de res.
Llavors va entrar una companya d'un altra unitat que de tant en tant ens ve a visitar i amb un gran somriure va dir "Que bé que esteu aquí amb aquest aroma de maduixes". Jo no vaig poder més vaig deixar anar una excusa de mal pagador, em vaig anar al despatx contigu on les meves companyes estaven refugiades feia estona dels efluvis primaverals i vaig començar a riure com un boig. Quan vaig recuperar la compostura vaig tornar a la sala, on encara regnava el tuf a aromes de Montserrat, em vaig disculpar amb la senyora i la vaig acabar d'atendre i llavors em vaig adonar que si no s'enterava de res era perquè mastegava incessantment un xiclet de maduixa rera l'altre per controlar les ganes de fumar.

1 comentari:

Montserrat ha dit...

Anècdota molt divertida... m'ho puc imaginar