Molts de vosaltres haureu vist les xifres que deien que el debat (ja,ja,ja perdoneu no puc evitar riure al veure que a tan lamentable espectacle li diguin debat) entre els dos principals candidats a la presidència del Govern tingués una audiència rècord a la història de la televisió.
Però, us heu aturat i mirat com es calculen les audiències en aquest país?
Aquestes audiències es controlen principalment mitjançant els audímetres que té repartits per tota la geografia espanyola l'empresa TNS (potser us sona més si us dic Sofres). Quants i qui els té és un misteri, és calcula que deuen haver uns 5.000. El criteri per tal que una familia tingui un audímetre es que tingui un telèfon, un mínim de dos televisors i la familia ha de ser de tenir com a mínim els pares, un o dos fills i preferentment els avis visquent amb ells.
Com funciona? Cada membre de la família té un número assignat i quan està mirant una televisió ho indica picant el seu número al comandament i quan marxa igual. Llavors es registra tots els canals que es miren des d'aquell televisor i qui els mira.
Desavantatges? Doncs, molt evidents. Qualsevol que hagi estudiat una mica d'estadística s'adonarà de que la franja de població estudiada és molt petita. A més, i per possar un exemple, jo quan vivia a casa dels meus pares no mirava mai la tele perquè sempre estava de festa però quan em vaig independitzar com que el sou no em donava no sortia i la mirava. Per tant, tenim també un exemple de què depenent de la situació familiar els hàbits familiars poden canviar però això ningú ho registra.
Hi ha un altre empresa que és dedica al mateix però amb altres mètodes. Es tracta de EGM. Aquesta última utilitza el mètode de la entrevista i la trucada. No acaba d'agradar perquè és més lent però sincerament, si està ben fet i planificat, pot ser el millor mètode.
El problema és que en aquest país tot ho volen ràpid i per tant hi ha el que hi ha. I per tant, la meitat de les poquíssimes famílies que disposen d'audímetre van veure el debat. Alguns d'ho van veure per feina, d'altres per fervor polític i si tothom en parla es perque els mitjans no callen. ¿Us heu fixat mai en la poca cobertura que li donen els mitjans de comunicació francesos a les seves eleccions en comparació a les espanyoles?
Però, us heu aturat i mirat com es calculen les audiències en aquest país?
Aquestes audiències es controlen principalment mitjançant els audímetres que té repartits per tota la geografia espanyola l'empresa TNS (potser us sona més si us dic Sofres). Quants i qui els té és un misteri, és calcula que deuen haver uns 5.000. El criteri per tal que una familia tingui un audímetre es que tingui un telèfon, un mínim de dos televisors i la familia ha de ser de tenir com a mínim els pares, un o dos fills i preferentment els avis visquent amb ells.
Com funciona? Cada membre de la família té un número assignat i quan està mirant una televisió ho indica picant el seu número al comandament i quan marxa igual. Llavors es registra tots els canals que es miren des d'aquell televisor i qui els mira.
Desavantatges? Doncs, molt evidents. Qualsevol que hagi estudiat una mica d'estadística s'adonarà de que la franja de població estudiada és molt petita. A més, i per possar un exemple, jo quan vivia a casa dels meus pares no mirava mai la tele perquè sempre estava de festa però quan em vaig independitzar com que el sou no em donava no sortia i la mirava. Per tant, tenim també un exemple de què depenent de la situació familiar els hàbits familiars poden canviar però això ningú ho registra.
Hi ha un altre empresa que és dedica al mateix però amb altres mètodes. Es tracta de EGM. Aquesta última utilitza el mètode de la entrevista i la trucada. No acaba d'agradar perquè és més lent però sincerament, si està ben fet i planificat, pot ser el millor mètode.
El problema és que en aquest país tot ho volen ràpid i per tant hi ha el que hi ha. I per tant, la meitat de les poquíssimes famílies que disposen d'audímetre van veure el debat. Alguns d'ho van veure per feina, d'altres per fervor polític i si tothom en parla es perque els mitjans no callen. ¿Us heu fixat mai en la poca cobertura que li donen els mitjans de comunicació francesos a les seves eleccions en comparació a les espanyoles?
4 comentaris:
La Estadística en primero de Magisterio me dió mucho dolor de cabeza, por eso no acabo de entender lo de generalizar un muestreo en la población total o ,como quiera que se diga ese concepto. Mis padres,en Salamanca,tuvieron durante varios años,creo que son cinco el trato en este tema,uno de estos aparatos de control de audiencia y efectivamente había varias generaciones en la casa y tenían un televisor,por esa época ninguno de la casa tenía otro en su habitación.El EGM,según tengo entendido ,lo utilizan para las audiencias de radio.
Siempre es un misterio esto de las encuestas,pero fue muy interesante cómo, al día siguiente,en el programa de La Ventana,Gemma Nierga entrevistaba a una de las que hacían el sondeo para la televisión y decían que cada persona llamaba a una cantidad fija de personas por la tarde y les pedía si querían participar en él,quedaban en que después del programa,en este caso el debate,les volverían a llamar para saber su opinión.
En cuanto acabó el debate,todos fueron llamados de nuevo y tenían que decir rápidamente quien de los dos le habia gustado.
No conozco las repercusiones en Francia de las elecciones y todo eso,pero ,desde luego,su Presidente ha caído en picado en su popularidad por todos esos contactos frívolos y de su vida privada con la prensa, etc.
Cambiando de tema,las fotos de tu amigo son estupendas, por qué no las pone en un Fotolog y Flickr.Un saludo afectuoso.
Cuando veas a tu amigo Josep,le das la enhorabuena de mi parte,emplearé varios días en mirar todas esas fotos,todas estupendas,las de Nueva York las he mirado con mi hija y ha disfrutado explicándomelas,las volveré a ver varias veces porque ha fotografiado mucho Arte,hay montones de capiteles maravillosos,pinturas,edificios,detalles, una gozada,aparte de las de tu familia,aún no he mirado más que algún que otro paisaje.¿Es fotógrafo profesional?.
Hoy voy a escuchar el debate por la radio mientras paseo por los blogs, espero que no sea tan decepcionante como el último,en el que no hubo ninguna sorpresa.
Saludos, y sabes cómo disfruto leyendo todo lo que escriben los amigos.
No sembla gaire fiable. Fins i tot en els partits de futbol et diuen el minut de màxima audiència.
El nivell de fiabilitat de qualsevol enquesta o estudi sempre s'ha de posar en entredit. Sovint el problema no és només dels resultats.
Igual que el que passarà d'aquí a tres dies quan tinguem el resultat electoral.
El que obtingui més vots o potser més escons el que manarà
El segon dels majoritaris; serà el primer de l'oposició
Els petits són la clau, els decisius o qualsevol altre parauleta
Resumint que mai ningú perd. Doncs amb les enquestes el mateix tothom les llegeix com li semblen, si afegim això a la poca fiabilitat...ufff!
Publica un comentari a l'entrada