El títol pot sonar a acudit però no estic per acudits. Estic enfadat, trist, confús, desorientat... Avui al bloc de Antaviana he definit la expressió de kafkià com allò que és "Increible pero cierto" el surrealisme que ens desmonta la realitat i no trobo res més surrealista que el que ha passat avui. Per molt que em diguin que això ha passat i passarà, que passi aqui i allà. Perque al meu món tranquil i civilitzat aquestes coses no passen i no haurien de passar.
Jo pensava que el fet que ahir li haguessin robat la bossa a la meva dona és el pitjor que em podia passar però el d'avui no té paraules.
Em pregunto, qui tria la victima? Serà capaç de menjar i dormir?
Quina llàstima de vides malbaratades.
Jo pensava que el fet que ahir li haguessin robat la bossa a la meva dona és el pitjor que em podia passar però el d'avui no té paraules.
Em pregunto, qui tria la victima? Serà capaç de menjar i dormir?
Quina llàstima de vides malbaratades.
2 comentaris:
Tienen que matar cobardemente a cualquier persona, ya no les importa si son relevantes o no,yo misma podría serlo,para ellos no importan nuestras vidas.¿qué idea vale más que una vida?son sicópatas asesinos disfrazados de oscuros ideales.
Morir per un ideal pot ser un acte de valentia, matar per un ideal un de covardia! així ho veig jo. M'uneixo al teu llaç negre i ara el penjo al blog.
Publica un comentari a l'entrada