divendres, de febrer 15, 2008

Una pausa per la publicitat


Les llàgrimes dels ulls queden barrejades amb l’aigua de la dutxa que colpeja indolent el teu cos fins aconseguir una barreja heterogènia que marxa pel clavegueram. Estàs uns minuts, que et semblen unes hores fins poder-te treure el neguit amb el que has arribat.

Et poses les ulleres que dissimulen els teus ulls vermellosos, surts cap a la piscina, que gairebé solitària, s’agita com un immens bloc de gelatina blava. Assegut amb els peus dins de l’aigua t’encasquetes el barret de silicona que et fa semblar un ridícul preservatiu gegant i et deixes caure a l’interior de la piscina.

Agites els braços amb poca perícia i avances dins del líquid element amb dificultat, però a la vegada , dins el teu cap, una munió de pensaments avançant sense dificultat i surten agitant les seves ramificacions amb gran perícia.

Comences per fer aquells càlcul estúpids que t’han vingut a la ment durant la teva jornada laboral. Petites operacions matemàtiques que resols al avançar per la piscina i a la vegada t’emplenen de petites satisfaccions. No te n’adones però els teus moviments es tornen més àgils i els teus pensaments canvien a coses més mundanes. La feina, els amics, els veïns... Somnis i truites enmig del teu petit microcosmos blau.

La teva respiració s’alenteix, ets sents còmode, els problemes s’esvaeixen dins l’aigua escumosa com si aquests fossin efervescents. Avances i avances, braçada a braçada, et comences a sentir molt bé i a pensar si aquesta meravellosa sensació d’ingravidesa era la mateixa que tenies en el ventre de la mare.

Avances i avances, braçada a braçada, ara somiant en felicitats futures, en possibilitats impossibles que dintre del teu somni blau és poden complir. I així, fins que sobtadament, una remor sorda envaeix el teu espai. Algú altre ha entrat a nedar i els seus pensaments negatius et colpejant al sortir d’ell i diluir-se en l’aigua fruit de la bona conductivitat de l’aigua.

Surts de la piscina boquejant i degotant com un peix fora de l’aigua. Al ritme de les gotes de líquid que cauen del teu nas vas amollant la teva respiració al teu entorn i per un moment penses que aquesta devia ser la mateixa sensació que tingueren els primers peixos que es van convertir en amfibis al sortir fora del seu element natal. Et treus el casquet de silicona i al marxar observes la gent que arriba amb les ulleres posades i al temps que ells s’encasqueten aquell estúpid barret que els fa semblar un preservatiu gegant tu marxes més lleuger, més net.

8 comentaris:

Una ha dit...

Havia escrit que m´havies emportat amb molta facilitat a un estat de tranquil.litat i pau amb aquest relat i va aquesta màquina i s´empassa tota sola el meu comentari. I no és la primera vegada que m´ha fet aixó ,més d´una jo xerrant,escrivint...i quan em descuido ha desaparegut tot. Quin fàstic! .
De Javier Marías apenas he llegado a la página 60,estas semanas me ha costado leer, pero tiene buena pinta,aunque le vuelve a uno loco con ese estilo redundante de sinónimos,comparativas y con esa narración de pensamientos individuales o generales.
Sabrás que es una trilogia.
Hoy sin falta le voy a dar un buen bocado al libro, esta noche.

Anònim ha dit...

Interestinghtr post
.

Una ha dit...

Nuestro "psicópata" Dexter está desorientado, descentrado ¿se estará reblandeciendo?.

Una ha dit...

¿estás leyendo el callejón de los milagros? no puedes imaginar lo que me gusta este autor,pero me queda mucho por leer de él ,esa es una gran obra,la leí en 1989,ahora me ha entrado ganas de releerlo.Tengo la trilogía" Entre dos palacios,El palacio de los deseos y La azucarera".
Si quieres leer algún libro que yo tenga,me lo dices, que te lo envío.En serio.

Una ha dit...

ah! , olvidaba "Hijos de nuestro barrio".

Jordi Gonzalez ha dit...

Moltes gràcies.
Afortudament, i com vaig comentar una vegada, tinc a la meva disposició la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i funciona. Tries (http://www.gencat.net/slp/vtls24/catalan/index_basic.html), demanes, i en menys d'una setmana et fan arribar el llibre.
Desde que sóc usuari es pot dir que gairebé no compro ni un llibre.
A més tinc el meu veí, el periodista, que cada mes la seva mitja dotzena, té una biblioteca molt complerta i variada.

Anònim ha dit...

Bienaventurado Rocket!!!

ha sido una grata sorpresa encontrarte en la red ;-)

En un plis he repasado tus dos blogs. Buen trabajo con el de los libros.

Será divertido continuar "escuchando" tus irónicos comentarios, sobre todo ahora que estamos en plena campaña ;-)

Ah! Hoy algunos de tus posts me han hecho reir de verdad, .... seguiremos e-contacto.

Un abrazo.

Una ha dit...

Os dejo un regalo en mi blog para ti y tu familia