Tinc el llibre de Sèneca - Sobre la felicitat- que em llegeixo en ziga zaga ja que em va encantar com començava:
"Todos los hombres, hermanos Galión, quieren vivir felices, pero al ir a descubrir lo que hace feliz la vida van a tientas; y no es fácil conseguir la felicidad en la vida, ya que se aleja tanto más de ella cuanto más afanosamente la busque [...] "
Fa uns dies, el meu fill jugava al meu costat i jo havia agafat aquest llibre i l'havia començat pel principi (a veure si d'una vegada per totes me'l llegia sencer), per una introducció de Julián Marías sobre els estoics. No portava llegides més d'una dotzena de pàgines quan el nen va deixar el llibre d'animals amb el que jugava i va agafar el meu. No es la primera vegada que ho fa i sempre el deixo fer. Va passar unes fulles, el va llençar lluny del sofà, em va mossegar la mà amb ganes de gresca i es va iniciar una guerra de coixins.
Tot i que continuaré intentant acabar de llegir el llibre en un altre ocasió i malgrat que els estoics potser em farien un plantejament determinista del fet, el que he après es que no cal llegir sobre la felicitat per ser feliç.
"Todos los hombres, hermanos Galión, quieren vivir felices, pero al ir a descubrir lo que hace feliz la vida van a tientas; y no es fácil conseguir la felicidad en la vida, ya que se aleja tanto más de ella cuanto más afanosamente la busque [...] "
Fa uns dies, el meu fill jugava al meu costat i jo havia agafat aquest llibre i l'havia començat pel principi (a veure si d'una vegada per totes me'l llegia sencer), per una introducció de Julián Marías sobre els estoics. No portava llegides més d'una dotzena de pàgines quan el nen va deixar el llibre d'animals amb el que jugava i va agafar el meu. No es la primera vegada que ho fa i sempre el deixo fer. Va passar unes fulles, el va llençar lluny del sofà, em va mossegar la mà amb ganes de gresca i es va iniciar una guerra de coixins.
Tot i que continuaré intentant acabar de llegir el llibre en un altre ocasió i malgrat que els estoics potser em farien un plantejament determinista del fet, el que he après es que no cal llegir sobre la felicitat per ser feliç.
3 comentaris:
La felicidad es como el sexo,hay que practicarla.Se va tras ella como si fuera algo como un continente con su contenido y la tenemos al lado todo el día en las personas, en las cosas pequeñas,en la naturaleza,en la consecución de nuestras pequeñas metas,en nuestras mascotas y en nuestros recuerdos.Gracias por pasarme la entrada de La fiesta del chivo,valoro tu esfuerzo que estás demasiado ocupado,¿ves? eso me hizo feliz.Saludos
Nice Blog :)
Quanta saviesa hi ha en els clàssics.
La felicitat es troba en el camí que camines i en el paistage que observes
Publica un comentari a l'entrada