dimecres, de desembre 19, 2007

Dexter

Vaig escoltar tan bones critiques de la sèrie que no em vaig poder estar de baixar l'episodi pilot, tot i que els assasins en sèrie no són el meu fort.

El primer dia ja m'havia vist els tres primers episodis, un rera l'altre, i ahir, després de molt de temps de no mirar res, em va donar per mirar el quart episodi i no em vaig anar a dormir fins que no vaig veure el cinquè i el sisè.

M'ha enganxat aquest malparit amb la seva xerrameca esquizofrènica, amb la seva fina ironia i el seu humor negre i sobretot perquè de sang, la justa.

Només cal veure la caràtula de la sèrie per entendre la idea principal, sobre un fet quotidià, algú que s'aixeca, es neteja i esmorça, ho segueixen tan a prop que el fet et pot fatiguejar o provocar curiositat. Amb Dexter passa el mateix, és un tio encantador, però quan el segueixes de prop veus la seva realitat i et pot fastiguejar o et pot provocar curiositat. I en realitat a qui no li passaria? Us imagineu que algú escoltés els vostres pensaments més intims? Perquè en el fons Dexter és un assassí en sèrie que aparenta ser normal però al llarg dels episodis veiem que tothom aparenta per poder ser normal.

Doneu-li una oportunitat, és ben curiosa. A més, com a curiositat addicional, la sèrie està basada en una sèrie de llibres sobre el personatge. A veure si tinc sort i algun cau a les meves mans. Mentrestant tindré que esperar al setè episodi.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Ei, jo també m'acabe d'enganxar a Dexter. És una série un pèl i no va dirigida a un públic de cadenes de televisió generalista.
La lògica que aplica Dexter és d'una solidesa implacable. Dintre del seu món tot funciona com un rellotge.
Ara que tinc uns dies de vacances a veure si em veig uns quants capítols més.

Una ha dit...

Estos días quería preguntarte si la seguías, yo he grabado todos los capítulos hasta ahora, pero sólo he podido ver el primero.Es impactante,casi más fuerte que Oz o Prison Break. También tengo pendiente los nuevos capítulos de House que están subtitulados.Estoy a punto de recibir "Les veus del Pamano" .El protagonista de Dexter es el de la funeraria de "A dos metros bajo tierra" ,allí era más tierno y sensible,aquí es glacial e insensible a los afectos,parece mentira cómo se adaptan a distintas personalidades.Saludos

Una ha dit...

No sé en qué canal lo estás viendo pero para mi sorpresa el lunes en la Fox hay un maratón de todos los capítulos de Shark y no ponen Dexter. ¿Es que la serie sólo tiene 7 capítulos o la interrumpen por alguna razón? He visto 3 y me gusta ,¡vaya apuros que pasa con su novia! No tiene capacidad para sentir emociones ,no recuerdo cómo se llama en sicología ese tipo de personas pero me gusta y esas fobias y filias entre los compañeros de trabajo es de lo más interesante, el policía negro le odia a él y le llama sicópata y la jefa negra odia a la hermana y minimiza sus éxitos.Todo un tratado es esta serie.

Jordi Gonzalez ha dit...

Repeteixo...no miro la tele. Jo utilitzo utilizo el canal de l'ample de banda. Es més comode.
Segons the official site hi ha dues temporades de Dexter a data d'avui composades de 12 episodis cadascuna.
I si que té emocions: el plaer de la cacera, el fastic pel sexe, etc.
Que siguin diferents a les d'altres no vol dir que no tingui.