Viatjant pel cel·luloide

De vegades et deixes portar per l'impuls encara que no tinguis cap referència i aquest ha estat un dels casos. Aquesta pel·lícula rusa m'ha encantat i la recomano a tothom que puc.

Dos cavallers francesos són comdemnats per duelistes. A un d'ells el rei de França el castiga i l'envia a portar una carta al rei de Rússia, a l'altre l'envia a portar una carta al rei de Suècia. Cadascú d'ells ignora la missió de l'altre i per tant queden ben sorpresos al tornar-se a trobar a l'altra banda d'Europa enmig de la guerra que enfronta a Suècia i Rússia en bandols oposats.

A mig camí entre "Els duelistes" i "El pacte dels llops" té una magnífica fotografia, unes molt bones escenes de lluita a espasa i un argument interesant que decau al final ja que sembla que no saben molt be com acabar-la i li fan un apanyet. A mí, a més a més, em va encantar el retrat dels tres monarques tan diferents i a la vegada tan iguals.

"This is England" és una pel·lícula sense sorpreses. Està sobradament recomanada i premiada però no per això vull deixar de recomanar-la.

Narra la història d'un nen de 12 anys que entra a formar part d'una banda de skin-heads que es radicalitza al arribar certs elements externs.

Diuen que basada en les pròpies experiències del director, té una magnífica banda sonora i a més m'ha permés entrendre perquè hi ha, com es coneixen per aquí, red-skins i skin-heads. Els primers són pacífics i el que volen es una mica de diversió mentres que la resta són de caràcter violent i racista. Una pel·lícula que passa sola.

Tenim aqui una pel·lícula premiada a Cannes i que a molta gent li ha agradat però que jo no he tingut paciència per acabar de veure.

Per celebrar l'aniversari de la caiguda de Ceacescu, a la televisió fan un debat amb diferents personatges que expliquen les seves vivències. Com sempre, els principals convidats es desmarquen de la iniciativa i al presentador no li queda més remei que convidar una sèrie de personatges molt curiosos (per no dir cutres).

Molt bé, molt interesant, però recordo pel·lícules de Rumania més divertides. Aquesta potser sigui un retrat fidel de la seva actual realitat que al final fa riure molt però ho sento, no vaig tenir paciència per passar de la mitja hora.

La cutrada de la setmana. Ja feia temps que me la van deixar i cada vegada que veia la caixa em deia, ¿perquè no?

La pel·lícula és un intent de western de capa i espasa on Alatriste fa de mercenari i viu diverses aventures.

I es que no puc dir res més. La fotografia està molt bé però la narració avança donant sotregades que, suposo, només poden seguir els que hagin llegit els llibres de Alatriste (que per cert algun dia em possaré jo també). En la meva opinió es mereix un Oscar a la pitjor direcció i un altre al pitjor guió adaptat. Em vaig adormir a la mitja hora i quan en vaig despertar quinze minuts després com que l'acció dona aquestes sotregades amb aquests buits argumentals, doncs jo ni em vaig adonar. La meva dona encara riu. Jo ho trobo lamentable per una pel·lícula. Crec que l'autor tindria que vigilar una mica més amb les adaptacions que es fan dels seus llibres ja que per les veus que m'arriben cada vegada són més lamentables.