El País 5/04/08
"Los multimillonarios pueden afrontar la inflación sin problemas, las dificultades son para los que tienen poco poder adquisitivo". Jean-Claude Juncker, primer ministro de Luxemburgo y presidente del Eurogrupo (ministros de Finanzas de la zona euro), expresaba ayer así su inquietud por los efectos negativos del alza de precios. Con el mismo tono pedagógico-populista, Juncker prosiguió: "Ni a mí, ni a Joaquín [por Almunia, comisario de Asuntos Económicos y Monetarios], ni a Jean-Claude [por Trichet, presidente del Banco Central Europeo] nos preocupa la subida de los tomates, porque los podemos pagar".
I jo que em recordo de la mare de tots tres precissament avui que n'havia comprat i he flipat amb els preu. I es que havia pensat en fer-me un hortet a casa però resulta que amb la sequera no el puc regar (com us ho feu els multimillionaris amb els camps de golf???).
I quines són les vostres brillants solucions? Les de sempre: no pujar els sous. Es clar, és cert que el primer que t'ensenyen a economia és que quan augmenta la demanda pugen els preus. i que la inflació puja per comprar. Però també ho fa per altres motius. I que tal si deixeu de fer el bretol a la borsa els multimillionaris? No venen d'aqui moltes de les desgràcies? I és que al final aconseguireu simplificar les classes socials als que ho tenen molt fotut, els que ho tenen fotut i els de sempre que viuen de conya i no s'enteren de res.
Doncs mira, jo també tinc una gran idea. Com aneu tan sobrats...¿què tal si renuncieu als vostres supersous pagats amb diners públics?
"Los multimillonarios pueden afrontar la inflación sin problemas, las dificultades son para los que tienen poco poder adquisitivo". Jean-Claude Juncker, primer ministro de Luxemburgo y presidente del Eurogrupo (ministros de Finanzas de la zona euro), expresaba ayer así su inquietud por los efectos negativos del alza de precios. Con el mismo tono pedagógico-populista, Juncker prosiguió: "Ni a mí, ni a Joaquín [por Almunia, comisario de Asuntos Económicos y Monetarios], ni a Jean-Claude [por Trichet, presidente del Banco Central Europeo] nos preocupa la subida de los tomates, porque los podemos pagar".
I jo que em recordo de la mare de tots tres precissament avui que n'havia comprat i he flipat amb els preu. I es que havia pensat en fer-me un hortet a casa però resulta que amb la sequera no el puc regar (com us ho feu els multimillionaris amb els camps de golf???).I quines són les vostres brillants solucions? Les de sempre: no pujar els sous. Es clar, és cert que el primer que t'ensenyen a economia és que quan augmenta la demanda pugen els preus. i que la inflació puja per comprar. Però també ho fa per altres motius. I que tal si deixeu de fer el bretol a la borsa els multimillionaris? No venen d'aqui moltes de les desgràcies? I és que al final aconseguireu simplificar les classes socials als que ho tenen molt fotut, els que ho tenen fotut i els de sempre que viuen de conya i no s'enteren de res.
Doncs mira, jo també tinc una gran idea. Com aneu tan sobrats...¿què tal si renuncieu als vostres supersous pagats amb diners públics?
6 comentaris:
Simpàtic no , el senyor. M'afegeixo ala teva proposta; que reparteixin una mica
Hace poco explicaron en términos llanos la crisis económica USA ,por lo visto se habían dado créditos a muy bajo precio a diez años,pero estas mismas entidades acababan vendiendo esos préstamos a otras entidades por lo cual el primitivo crédito dejaba de estar a bajo coste y se convertía en normal antes de los diez años previstos,así poco a poco la mayoría de los trabajadores han ido quedando atrapados en un caos total.
Algunos queman las casas para cobrar el seguro,otros las abandonan ,todos somos víctimas del gran dominador del mundo: DINERO.
A això li tens que afegir el fet que els oferien crèdits a interesos a preu variable (tipus Euribor per fer una comparació) a preu molt baix.
Per tant, d'altres s'han vist atrapats en una voràgine de pujades de crèdits fins arribar a unes quotes que no poden pagar.
Més o menys com el que està passant aquí. Jo recordo els temps de bonança que t'oferien comprar la teva vivenda amb un tipus de crèdit preferencial i després te'l calculaven amb un variable. Et feien els números, t'ilusionaven, però per la seva banda ningú calculava el risc que quan el crèdit arribés a xifres de normalitat tu no tens ingressos per pagar. I els crèdits es concedien com a xurros. I la culpa és dels bancs que ja van fer els duros cobran les seves comissions i cobrant els interesos dels primers anys de crèdit (tardes en començar a amortitzar una vivenda i al principi només pagues interesos al banc), no dels que demanen.
Això sí, qui ha fet els numeros pot tenir com jo una hipoteca assolible al seu no, equiparable a un lloguer.
L'objectiu d'aquests impresentables és que hi hagin dues classes socials, els pobres i ells.
Es molt curiós que l'únic remei per una alta infació sigui moderar les pujades salarials.
Esiste un nuevo término económico,creo,para ese fenómeno y es
"stagflation" que,por lo visto, es la combinación de la inflación con el aumento del desempleo y el lento crecimiento o contracción.
Nos estamos encontrando con demasiados intermediarios en la concesión de préstamos, es como lo del camino del tomate desde la mata hasta el estante del supermercado.
Es tremendo leer cómo los bancos les cobran cuotas más altas a los negros o que la mayoría de la gente que compra una casa allí no se lee los contratos porque son de más de 200 páginas y que los corredores,prestamistas,banqueros y funcionarios se interesan más por cobrar sus primas que por tener al tanto al interesado.Esto es capitalismo puro y duro lo de USA, no me dan ninguna envidia,miedo más exactamente de que llegue aquí tanto liberalismo económico.Escalofriante y ahora empieza la moda de boicotear a China en los Juegos Olímpicos y digo yo como diría mi madre que a buenas horas ,mangas verdes ,ahora que están los chinitos trabajando a todo trapo para medio mundo va su gobierno o los otros a pararse a mirar por los derechos humanos.¡qué mundo más contradictorio!
Un bpon tomàquet a la cara, es mereixen
Publica un comentari a l'entrada