VERMELL (fragment)
"Les cartes d'amor que mai va rebre buiden d'alegria el segon calaix del tocador i, als peus del llit, unes espardenyes no estrenades encara esperen a qui les guiï. Mentrestant, com cada nit, deix anar una tendra cançó tot raspallant-se el cabell (ha d'estar ben maca per al seu estimat). Sovint s'imagina que, després d'amagar una rosa vermella sota el coixí(vermella com els seus llavis) , se li atansa per darrera i l'abraça ben fort; com abraça un home apassionat. Tanca els ulls, esperant; però és el silenci amarg qui l'encercla amb els seus braços. Aixeca el coixí i comprova que només uns peücs de llana, molt gastats, trenquen la nua blancor del llençol. Estreny les dents i maleeix el dia en què, enmig de dolces carícies, va jurar-li que tornaria, ara farà uns trenta anys." Jesús Maria Tibau
"Com a cada nit es posa una camisa de seda amb unes gotes de perfum i es fica al llit entre llençols acabats de planxar.Tanca uns ulls embassats d'aigua salada i es dorm amb l'esperança que aquest cop serà diferent i al despertar es trobarà abraçada i estimada. " Jordi González
"Com a cada nit es posa una camisa de seda amb unes gotes de perfum i es fica al llit entre llençols acabats de planxar.Tanca uns ulls embassats d'aigua salada i es dorm amb l'esperança que aquest cop serà diferent i al despertar es trobarà abraçada i estimada. " Jordi González
2 comentaris:
Trist final per passar-lo cada dia... bon final per l'escrit!
Gràcies per la teva participació i la fidelitat als meus jocs literaris. Aquest joc en concret m'ha donat l'alegria de comptar amb la participació de dues alumnes de 1r de batxillerat de dos IES diferents, incentivades pels seus professors.
Publica un comentari a l'entrada