"Lamento molt no estar amb tu però es que venia amb AVE"
Qui vulgui pot canviar AVE per rodalies. (Com que a GRN no hi ha rodalies)
Que passeu un feliç Any Nou.
dilluns, de desembre 31, 2007
dimecres, de desembre 26, 2007
Tosca de Puccini
Tot el que és música clàssica no el tinc ordenat ni classificat, intervenen masses factors autors, peces, interprets, estils... Potser algun dia em possi i fins llavors la tria és manual. I això m'ha passat amb aquestes dates amb tant anunci de perfum que m'ha fet recordar un ària maquíssima que tinc cantada per Maria Callas.Tosca és la història d'una dona enamorada que veu com el seu home és empresonat i ella fa tot el possible per alliberar-ho i ... fins aquí puc llegir que sinó us explicaré el final de l'òpera.
En un moment donat, ella està a la presó suplicant per la vida d'ell i al final desesperada. veient impotent que no pot fer res per salvar-lo canta l'ària "Vissi d'arte, vissi d'amore" (He viscut de l'art, he viscut de l'amor) on demana a Déu la raó de tanta crueltat envers ella.
Que passeu unes bones festes!!!
dilluns, de desembre 24, 2007
Concurs literari anti Nadal
Els concursos literaris s'imposen per la xarxa !!!
La Bajoqueta ha ideat un de molt original per tots aquells que ens hem manifestat anti-Nadal, fer-ne relat en forma de carta excusant-nos de no poder assistir a les festes nadalenques amb algú.
Diu que hi ha premi pel guanyador però això és el de menys, la questió és...fins on arriba la teva inventiva i la teva caradura???
Apunta't i demostra de que ets capaç per evitar el Nadal!!!
La Bajoqueta ha ideat un de molt original per tots aquells que ens hem manifestat anti-Nadal, fer-ne relat en forma de carta excusant-nos de no poder assistir a les festes nadalenques amb algú.
Diu que hi ha premi pel guanyador però això és el de menys, la questió és...fins on arriba la teva inventiva i la teva caradura???
Apunta't i demostra de que ets capaç per evitar el Nadal!!!
diumenge, de desembre 23, 2007
I Am Legend
Ja fa temps al meu altre bloc B de llibre vaig fer un post sobre el magnífic relat de Richard Matheson que descrivia l'experiència de l'últim home sobre la Terra. En ell ja avisava de que es preparava una nova revisió cinematogràfica del relat amb Will Smith com a protagonista.Doncs bé, ja està aqui la pel·lícula i la he vist. He de reconèixer que esperava més ja que no és més que un film d'acció catastròfica de segona amb protagonista conegut ensenyant muscle i fent filosòfia barata.
Una vegada més el relat de Matheson queda només per fer maco als titols de crèdit com a basat en, i aquesta versió tenien que haver posat basada en "L'últim home viu" amb Charlton Heston (que per cert m'agradava molt més) ja que li copia molts tòpics. Espero que algun dia algú es digni a reposar a TV o a penjar per internet la primera versió de totes, "L'últim home sobre la Terra" que diuen que és la més fidel a la novel·la i que m'agradaria veure. Mentres això no succeeixi prefereixo rellegir el relat que és una autèntica joia.
dissabte, de desembre 22, 2007
Mathar By Indian Vibes
Tal dia com avui on la gent s'ha possat mística per veure si li toca la loteria, l'atzar ha volgut un disc místic i dificilíssim de trobar i que vaig tardar 10 anys en aconseguir (encara que fos només baixat per internet en el meu odiat mp3 - on estigui el flac...).La peça en questió es va possar de moda als locals on possaven música indie a mitjans del 90 i és tracta d'un maxi fet per un conjunt de músics entre els quals destaca la presència del multifacètic e incombustible Paul Weller (The Jam, Style Council, etc.) que toca la guitarra i el sitar elèctric.
La reunió de músics la van batejar com a Indian Vibes i no van fer res més que un remix d'una peça que originariament apareixia al disc del percusionista de jazz Dave Pikes, Noisy Silence - Gentle Silence de l'any 1969. Aquest músic es va fer famós a la seva época per experimentar possant un amplificador al seu vibràfon (en anglès vibes). Nota: un vibràfon és com un xilòfon però amb làmines metàl·liques enlloc de fusta.
No he tingut mai oportunitat d'escolar la peça original però com veure-ho el remix de Weller i els seus amics és enganxós amb ganes.
dimecres, de desembre 19, 2007
Dexter
Vaig escoltar tan bones critiques de la sèrie que no em vaig poder estar de baixar l'episodi pilot, tot i que els assasins en sèrie no són el meu fort.El primer dia ja m'havia vist els tres primers episodis, un rera l'altre, i ahir, després de molt de temps de no mirar res, em va donar per mirar el quart episodi i no em vaig anar a dormir fins que no vaig veure el cinquè i el sisè.
M'ha enganxat aquest malparit amb la seva xerrameca esquizofrènica, amb la seva fina ironia i el seu humor negre i sobretot perquè de sang, la justa.
Només cal veure la caràtula de la sèrie per entendre la idea principal, sobre un fet quotidià, algú que s'aixeca, es neteja i esmorça, ho segueixen tan a prop que el fet et pot fatiguejar o provocar curiositat. Amb Dexter passa el mateix, és un tio encantador, però quan el segueixes de prop veus la seva realitat i et pot fastiguejar o et pot provocar curiositat. I en realitat a qui no li passaria? Us imagineu que algú escoltés els vostres pensaments més intims? Perquè en el fons Dexter és un assassí en sèrie que aparenta ser normal però al llarg dels episodis veiem que tothom aparenta per poder ser normal.
Doneu-li una oportunitat, és ben curiosa. A més, com a curiositat addicional, la sèrie està basada en una sèrie de llibres sobre el personatge. A veure si tinc sort i algun cau a les meves mans. Mentrestant tindré que esperar al setè episodi.
dijous, de desembre 13, 2007
El calendari d'advent
No sé si algu s'ha adonat, però la Mireia al seu bloc Un altre invent ha fet un afegit que trobo una genialitat: un bloc dintre d'un bloc.
Ho ha fet en forma de calendari d'advent on cada dia penja un post amagat i s'ha de picar per veure'l.
Jo no m'havia adonat però ho trobo una iniciativa divertidíssima i em penso passar cada dia a veure quina sorpresa hi ha penjada.
Espero que us animeu i li deixeu algun comentari com a premi del seu esforç.
Ho ha fet en forma de calendari d'advent on cada dia penja un post amagat i s'ha de picar per veure'l.
Jo no m'havia adonat però ho trobo una iniciativa divertidíssima i em penso passar cada dia a veure quina sorpresa hi ha penjada.
Espero que us animeu i li deixeu algun comentari com a premi del seu esforç.
dimarts, de desembre 11, 2007
La guia de lectura sobre lectura
Avui he fet una visita a la biblioteca després de molt de temps. Per no sortir amb les mans buides, cosa que no suporto, m'he emportat una guia de lectura que hi havia. Normalment no les agafo però es que aquesta m'ha cridat poderosament l'atenció ja que era una guia de lectura sobre lectura. Es titula "Un passeig per la lectura".
La introducció és de Javier Burgos, professor d'Història de la UDG. La comença amb una cita encantadora que des d'ara encapçala el meu altre bloc. Després, i a cavall de les seves experiències personals i la història del fet de la lectura (no sabia ni que tingués una història pròpia), fa un recorregut del passat al present citant diversos personatges que poden semblar tan antagònics com Cervantes o el meu admirat Manel Castells.
Seguidament hi ha els llibres en sí, bé, fins i tot hi ha un apartat on afegeix pel·lícules, i ho remata amb publicacions curioses, revistes i links de la xarxa.
M'ha agradat per la seva originalitat ja que hi ha recomanats molts autors que desconeixia, alguns llibres que he llegit, d'altres que he sentit anomenar, i tot molt ben treballat.
Afegeixo els links de llibres per si us interesa fer una estona de navegació literaria.
La introducció és de Javier Burgos, professor d'Història de la UDG. La comença amb una cita encantadora que des d'ara encapçala el meu altre bloc. Després, i a cavall de les seves experiències personals i la història del fet de la lectura (no sabia ni que tingués una història pròpia), fa un recorregut del passat al present citant diversos personatges que poden semblar tan antagònics com Cervantes o el meu admirat Manel Castells.
Seguidament hi ha els llibres en sí, bé, fins i tot hi ha un apartat on afegeix pel·lícules, i ho remata amb publicacions curioses, revistes i links de la xarxa.
M'ha agradat per la seva originalitat ja que hi ha recomanats molts autors que desconeixia, alguns llibres que he llegit, d'altres que he sentit anomenar, i tot molt ben treballat.
Afegeixo els links de llibres per si us interesa fer una estona de navegació literaria.
Biblioteques de BCN - Club de lectura virtual de les Biblioteques de BCN. 
De Llibres - Pàgina web del programa de TV3
Elaleph.com - Fòrum de discussió sobre temes literaris
Lletra - Espai virtual de la literatura catalana de la UOC
Nascuts per llegir - Pàgina d'un col·lectiu que vol promocionar la lectura infantil
SOL - Iniciativa del Gremi d'Editors per fomentar la lectura
Animalec - Animació a la lectura
Leer y disfrutar -
Libro Adictos -
Plan de Fomento de la Lectura -
Elaleph.com - Fòrum de discussió sobre temes literaris
Lletra - Espai virtual de la literatura catalana de la UOC
Nascuts per llegir - Pàgina d'un col·lectiu que vol promocionar la lectura infantil
SOL - Iniciativa del Gremi d'Editors per fomentar la lectura
Animalec - Animació a la lectura
Leer y disfrutar -
Libro Adictos -
Plan de Fomento de la Lectura -
dilluns, de desembre 10, 2007
El cigalón
El post de l'Albert m'ha fet recordar una vella anecdota. Fa molts anys, estava jo amb un conegut venezolà en un bar i li anava ensenyant paraules i frases en català. Teniem que demanar i ell em va preguntar com es deia "carajillo" en català. "Cigaló" li vaig respondre, llavors es va aixecar tot decidit i ben orgullós va anar cap a la barra i fent-se pas al mig del bar, que estava ple a vessar, va cridar tot ho fort que podia: "Dos cigalones de Bayley's".diumenge, de desembre 09, 2007
Relax
De vegades, la gent necessita desconectar i relaxar-se. El primer que s'intenta es aprofitar un llarg pont per fer tota la feina pendent que es pugui però de vegades, apareixen imprevistos que impedeixen que facis res de feina extra.
El següent que s'intenta es sortir amb la família a fer alguna activitat o a visitar alguna fira. Llavors et trobes que a tota la família se li enganxen els llençols i surtiu tard de casa. Quan arribeu a destí us trobeu que centenars de persones han tingut la mateixa idea que vosaltres i et trobes aturat durant una bona estona en un escull de cotxes fins que, per consens familiar, decidiu canviar el destí.
El destí alternatiu també està ple però com a mínim heu pogut aparcar però us trobeu sense la vestimenta adient amb una fred que pela i tots mig glaçats. Entreu en un bar, ple a vessar per variar, i després de molt esperar podeu prendre quelcom calent. Per la finestra mires la gentada que passeja entre les parades de la fira. Ningú s'atura. Normal penses tu, la butxaca de la gent està tocada i a sobre el moviment manté l'escalfor. Pagues el compte, només ha estat un café i un suc però te'l cobren a preu de caviar.
Torna la peregrinació entre la multitud, ara al menys ha sortit el sol. Fas cara de pomes agres però quina cara volen que possis. Fa tres quarts d'hora que camineu en cercle cercant algun lloc on pogueu menjar i tingui cabuda el cotxet del nen.
Finalment la passejada us porta al extraradi de la ciutat i trobeu un restaurant que sembla net i on l'atenció es agradable. El menjar no és cap exquisitesa però és abundant, no fa fred i al local no es permet fumar. Igualment, com sempre, no pots acabar de menjar en pau, el nen vol gresca i acabes a la zona infantil jugant amb ell durant una bona estona.
Menjar i jugar amb el nen et fan veure la ciutat amb altres ulls i quan et diuen de tornar a endinsar-te al mig de la multitud et llences com un kamikaze amb un somriure als llavis. Ara ets tu el que passeges erraticament sense aturar-te a comprar res a les múltiples parades ja que vas només amb quatre monedes. Tots els caixers que trobes al teu camí no funcionen i la clatellada del restaurant ha estat important però t'es igual. Estàs allà per passar el dia amb la família i ser feliç.
Quan penses que et llençaràs a terra plorant, et proposen de fer una xocolata calenta en una llibreria café, acceptes només per deixar de trepitjar aquells carrers farcits. Amb la beguda calenta a la ma passeges per les estanteries i fullejes les últimes novetats: Jonathan Littell, Quim Monzó, Henry Mankell ... Si la teva economia t'ho permetés....
Marxes cap a casa mentres la pluja et cau a sobre i amb una última mirada et despedeixes de tants amics que deixes en aquell local. La tornada la fas sense presa, en silenci. Una vegada a casa, les feines es reparteixen i es fan amb celeritat ja que tothom està esgotat, un neteja i l'altre banya el nen.
Per últim, ella es queda adormilada davant de la televisió i tu davant de la llar de foc on has fet un intent per llegir una estona fins que la son ha pogut amb tu. Et despertes amb un sentiment de lleugeresa i t'adones que malgrat la pallisa del dia has aconseguit el que volies, relaxar-te.
El següent que s'intenta es sortir amb la família a fer alguna activitat o a visitar alguna fira. Llavors et trobes que a tota la família se li enganxen els llençols i surtiu tard de casa. Quan arribeu a destí us trobeu que centenars de persones han tingut la mateixa idea que vosaltres i et trobes aturat durant una bona estona en un escull de cotxes fins que, per consens familiar, decidiu canviar el destí.
El destí alternatiu també està ple però com a mínim heu pogut aparcar però us trobeu sense la vestimenta adient amb una fred que pela i tots mig glaçats. Entreu en un bar, ple a vessar per variar, i després de molt esperar podeu prendre quelcom calent. Per la finestra mires la gentada que passeja entre les parades de la fira. Ningú s'atura. Normal penses tu, la butxaca de la gent està tocada i a sobre el moviment manté l'escalfor. Pagues el compte, només ha estat un café i un suc però te'l cobren a preu de caviar.
Torna la peregrinació entre la multitud, ara al menys ha sortit el sol. Fas cara de pomes agres però quina cara volen que possis. Fa tres quarts d'hora que camineu en cercle cercant algun lloc on pogueu menjar i tingui cabuda el cotxet del nen.
Finalment la passejada us porta al extraradi de la ciutat i trobeu un restaurant que sembla net i on l'atenció es agradable. El menjar no és cap exquisitesa però és abundant, no fa fred i al local no es permet fumar. Igualment, com sempre, no pots acabar de menjar en pau, el nen vol gresca i acabes a la zona infantil jugant amb ell durant una bona estona.
Menjar i jugar amb el nen et fan veure la ciutat amb altres ulls i quan et diuen de tornar a endinsar-te al mig de la multitud et llences com un kamikaze amb un somriure als llavis. Ara ets tu el que passeges erraticament sense aturar-te a comprar res a les múltiples parades ja que vas només amb quatre monedes. Tots els caixers que trobes al teu camí no funcionen i la clatellada del restaurant ha estat important però t'es igual. Estàs allà per passar el dia amb la família i ser feliç.
Quan penses que et llençaràs a terra plorant, et proposen de fer una xocolata calenta en una llibreria café, acceptes només per deixar de trepitjar aquells carrers farcits. Amb la beguda calenta a la ma passeges per les estanteries i fullejes les últimes novetats: Jonathan Littell, Quim Monzó, Henry Mankell ... Si la teva economia t'ho permetés....
Marxes cap a casa mentres la pluja et cau a sobre i amb una última mirada et despedeixes de tants amics que deixes en aquell local. La tornada la fas sense presa, en silenci. Una vegada a casa, les feines es reparteixen i es fan amb celeritat ja que tothom està esgotat, un neteja i l'altre banya el nen.
Per últim, ella es queda adormilada davant de la televisió i tu davant de la llar de foc on has fet un intent per llegir una estona fins que la son ha pogut amb tu. Et despertes amb un sentiment de lleugeresa i t'adones que malgrat la pallisa del dia has aconseguit el que volies, relaxar-te.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
