Los Informáticos

No hi ha res que m'arregli un mal dia que fer-me un tip de riure; i des de que tinc aquesta sèrie tinc una bona dosi assegurada cada setmana.

Segons wikipedia, el nom de la sèrie és un joc de paraules sense traducció. Fa alusió a IT (Information Technologies) que és el com es nomena els departament d'informàtica en anglès i al fet que passin de dos a tres membres.

Les històries barregen a parts iguals realitat i surrealisme de tal manera que ja no saps quan acaba i comença una o altre. Com vaig escoltar una vegada a un guionista, de vegades la realitat pot ser tan surrealista que la gent no se l'acaba de creure.

La llàstima es que hi ha pocs episodis però són d'aquells que marcaran època.

The Bends / Radiohead

Quan en el teu primer disc, i el pitjor de la teva discografia segons tothom, fas una de les millors cançons de la música moderna (Creep), quan a les noves sèries de TV és simbol de modernitat i joventut (Californication), quan l'escriptor més underground no para de citar-te als seus llibres (Murakami) i quan fins i tot la més jove figura de jazz versiona les teves cançons (Brad Mehldau), no hi ha dubte és l'estrella més brillant del firmament rock.

Em vaig enamorar de Radiohead la primera vegada que vaig escoltar Creep i vaig arribar al deliri quan els vaig veure en directe en Benicassim. Allà van aconseguir que un parell d'amics meus, que només els havien escoltat de nomenada, caiguessin als seus peus i es convertíssim en fans incondicionals.

He triat aquest album per atzar i he triat aquesta cançó com podia haver triat qualsevol altra. Són rares les vegades que trobo grups amb discos tan sòlids i bons i amb la varietat musical que ofereixin

Espero que això us deixi una petita mostra del que pot arribar a ser Radiohead...

High and Dry / Radiohead

Two jumps in a week
I bet you think that's pretty clever don't you boy?
Flying on your motorcycle,
Watching all the ground beneath you drop
You'd kill yourself for recognition,
Kill yourself to never ever stop
You broke another mirror,
You're turning into something you are not

Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry

Drying up in conversation,
You will be the one who cannot talk
All your insides fall to pieces,
You just sit there wishing you could still make love
They're the ones who'll hate you
When you think you've got the world all sussed out
They're the ones who'll spit at you,
You will be the one screaming out

Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry

It's the best thing that you ever had,
The best thing that you ever, ever had
It's the best thing that you ever had,
The best thing you ever had has gone away

Pirates de Silicon Valley

Meditava diumenge sobre les jornades de la Catosfera i mentrestant maleïa el meu ordinador ja que es negava a funcionar (al final només ha estat que he cremat l'enèsim ratolí inalàmbric) quan vaig recordar la samarreta d'un noi que, vestit amb una samarreta 'Steve Jobs for president', teclejava al twitter com si aquest fós un xat del messenger. O sigui, molta conya i poca substància.

Em va fer recordar les paraules de Juan Varela sobre el gregarisme i la manca de discusió sobre coses importants als blocs. Veia a la gent utilitzant massivament les mateixes eines, twitter, flicker, delicio.us, conectats en xarxa amb Facebook...

La gent segueix la manada i s'agrupa i els usuaris de Apple-Mackintosh són un clar exemple. Adoradors de les seves màquines i de Steve Jobs en contra de la massificació dels PC's subjugats pel domini de Windows o pels frikis linuxeros.

Jo, com a usuari de PC pel seu baix cost i fàcil manteniment, vaig riure molt quan després de molt cercar vaig trobar aquesta pel·lícula per internet. Sembla que la tinguin maleïda i no és per menys.

La història explica tota la vida i miracles dels dos gegants de la informàtica, Bill Gates i Steve Jobs. Bill Gates el descriu com a un petit geni que fa el seu primer programa i el ven sense que pugui funcionar i a partir d'aqui es dedica a comprar programari per revendre'l sota el nom de Microsoft. Steve Jobs és més treballador, dissenya i innova però arriba un punt en què se li creuen els cables i es torna en el monstre que vol derribar.

I així a un el descriuen com a un mercader de software i a l'altre com a tirà implacable. Potser aquell noi que portava aquella samarreta és que volia viure en una dictadura de disseny, potser en el Món Feliç de Huxley.

Sé que molts dels fets possiblement siguin exageracions però jutgeu vosaltres mateixos.

Catosfera Dia 2 - Blocs i Literatura

Bon dia amb retràs de nou.

Volia penjar el comentari de seguida que ha acabat però primer el buffet de l'esmorçar, després el post de la jornada d'ahir i després la conversa amb Jesús M. Tibau (aprofitant que la xarxa ha deixat de funcionar una estona) m'han fet retrasar en el temps.

A la taula, Tibau ha substituit en Biel Mesquida (baixa per malaltia) i en Toni Ibañez ha llegit un text fantàstic com a introducció. Seguidament la Laura Borràs ens ha parlat de Literatura (creació que requereix un esforç per a la seva creació i per a la seva lectura) Digital i ens ha mostrat un projecte de literatura nomenat "Diari d'una absència" que ha estat una experiència única respecte a les maneres de llegir.

Seguidament han intervingut en Tibau, que ha fet una breu intervenció on destaca que gràcies als blocs els llibres, que normalment tenen una curta vida com a novetat, passen segones joventuts. També han estat breus en en Miquel Bonfill i en Jordi Ferré. En resum, i molt breu també, hi ha molta gent que escriu i que utilitza el bloc per democratitzar la literatura, l'estructura del llibre canviarà i als blocs estan bona part dels futurs escriptors i lectors. Actualment ja està augmentant la quantitat de llibres que es venen per boca orella.

I recordeu que totes les taules estan en video. Fins ara!!!

Catosfera Dia 1- "No aporta puta res"

Bon dia amb retràs.

La Jornada 1 va ser esgotadora. Vaig arribar amb retràs per motius personals amb el que l'actualització de B d Llibre des de la Catosfera va ser un desastre. Em va quedar a mitges.

A més em vaig deixar el plànol de localització i no trobava el lloc, sort que només està situada a 5 minuts a peu des de l'estació de la policia municipal. L'assumpte de l'aparcament fatal, no hi ha bar (només una màquina de begudes) i tenen la calefacció a tot drap.

La conferència inaugural ha estat molt política (autoritats i blah, blah,blah), em vaig a fer una cola a la màquina i quan torno em trobo que ja ha començat la taula de ciberactivisme. Parla en Cesar Calderón i ens fa una presentació de diferents blocs molt entretinguda. Seguidament parla en Marc Vidal i contrariament al que em pensava fa un discurs molt amè.

El torn de comentaris és divertit, perquè ens nomenem Catosfera si hi ha més d'una llengua (i dos)als blocs catalans, perquè a les pancartes diu "trobada de blocaires catalans" si és de blocs en català (al que en Marc respon fent un anunci en directe al twitter) i finalment un espontani agafa el micro i fa un discurs (aprofitant que surtim a la tele) possa a parir a la columna de Vicent Partal perquè "No aporta puta res" i marxa demanant que la gent faci propostes mitjançant els seus blocs.

Seguidament tenim la taula sobre "El codi ètic blocaire". Els dos ponents principals coincideixen en què no cal cap codi ètic als blocs sinó anar en compte en no violar les lleis del país. Juan Varela pensa que els blocs tenen un cert punt d'egocentrisme i gregarisme i que molts d'ells estan manipulats indirectament. Creu que hi ha molts temes importants que haurien de ser discutits com reclamar una llei que permeti al ciutadà saber quines dades tenen sobre ell i perquè les utilitzen les administracions públiques ó la possar a debat la nova reforma de la llei de telecomunicacions entre d'altres. Vicent Partal es va centrar més en els diferents punts que ha de tenir un bon bloc que són una declaració d'intencions, presentació addients entre d'altres i en el fet que els blocaires no són periodistes.

No vaig assistir a la última taula ja que anava endarrerida i estava esgotat. Però tot i això, el resum no podia ser més satisfactori.

Les etiquetes

En un principi va ser el buit.

Escrivia els comentari, els penjava i no em preocupava de classificar-los.

Un dia vaig veure que tothom etiquetava. Cada comentari era rigurosament classificat, de tal manera que podies veure perfectament la linia de pensament de cada bloc. Em va agradar.

Un dia em va donar per possar etiquetes. Al principi era fàcil, volia poques i per aquest bloc m'era suficient però quan vaig migrar B de Llibre no se'm va acudir res més que etiquetar els llibres que comentava.

Al principi era fàcil, volia poques però els llibres es generalitzaven i les etiquetes es multiplicaven. Cada vegada que introduia una de nova revisava totes les entrades que podien haver estar afectades per afegir-la.

Al final ha vingut el caos, tinc moltes etiquetes però cada llibre que comento en crearia una de nova perquè cada llibre és únic. Però si ho fes tindria tantes etiquetes per llibres.

Arribats a aquest punt de confusió extrema ja no sé si clasificar per autors, per generes, per èpoques o per res més. Potser el millor seria el retorn al buit ja que a ningú li agrada que el jutgin perquè algú li ha penjat una etiqueta arbitrariament.

Miscel·lània

El món està boig.

Les borses es desplomen i al final els USA ho arreglen tot baixant el tipus d'interès. Pel que es veu, els responsables es van reunir en videoconferència i van prendre una decisió ràpida, a Europa amb sort ho incluiran com a tema per la propera reunió mensual.

A Madrid la campanya no ha començat però fa temps que la guerra està encetada. Telemadrid, ara amb ganes de polemitzar contra el Govern, va emetre un reportatge segons el qual una reportera podia accedir i accedia amb un càmera des de les pistes de Barajas fins a les terminals sense passar per cap control policial. Segons el reportatge era una entrada d'immigrants ilegals en plena vigència. Això sí, un cop emés el reportatge han estat denunciats ja que, segons mostraven les càmeres de seguretat i no explicava el reportatge, la reportera en tot moment era acompanyada per un guardia de seguretat ja que aquesta entrada ilegal d'immigrants havia estat descoberta i desmantelada sis mesos abans.

A Rusia, potser emprenyats perquè les computadores guanyen als campions d'escacs, han publicat la primera novel·la escrita integrament per una computadora. Diuen que està basada en Ana Karenina i situada en una illa. Segons alguns crítics que l'ha llegit, això no pot haver estat escrit per cap computadora.

¿Escriuran algun dia les computadores el meu bloc? ¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?

El món està boig....

El tonto del pueblo

Sant Gregori és un poble que hi ha a pocs quilòmetres de Girona. És un poble molt exclusiu, on els pocs immigrants que hi han són anglesos o alemanys que hi viuen afincats. Hi ha pocs pisos, gairebé tot són cases. En fí, un petit paradís.

Llorà és un poble que hi ha una mica més endins, a l'entrada de la vall de la Llèmena, moltes cases voltades de tanques al mig de la natura.

Llorà i Sant Gregori tenen en comú que volen ser pobles envejats per la seva bona qualitat de vida però no es lliuren de viure en un món boig on tot s'enganxa per molt que et vulguis aïllar.

Sant Gregori ja es va fer famós, ja fa uns anys, quan un adolescent va matar un altre, per una discusió sobre la propietat sobre les plantes de marihuana que tenien plantades. Ara, "el tonto del pueblo" es dedicava a fer rallies per les, ja per si, perilloses carreteres veïnals i penjar-ho al youtube, fins que, un anònim el va denunciar (se suposa que algú fart de trobar-se'l).

Vermell (Participant en el 39 joc literari)

VERMELL (fragment)

"Les cartes d'amor que mai va rebre buiden d'alegria el segon calaix del tocador i, als peus del llit, unes espardenyes no estrenades encara esperen a qui les guiï. Mentrestant, com cada nit, deix anar una tendra cançó tot raspallant-se el cabell (ha d'estar ben maca per al seu estimat). Sovint s'imagina que, després d'amagar una rosa vermella sota el coixí(vermella com els seus llavis) , se li atansa per darrera i l'abraça ben fort; com abraça un home apassionat. Tanca els ulls, esperant; però és el silenci amarg qui l'encercla amb els seus braços. Aixeca el coixí i comprova que només uns peücs de llana, molt gastats, trenquen la nua blancor del llençol. Estreny les dents i maleeix el dia en què, enmig de dolces carícies, va jurar-li que tornaria, ara farà uns trenta anys." Jesús Maria Tibau

"Com a cada nit es posa una camisa de seda amb unes gotes de perfum i es fica al llit entre llençols acabats de planxar.Tanca uns ulls embassats d'aigua salada i es dorm amb l'esperança que aquest cop serà diferent i al despertar es trobarà abraçada i estimada. " Jordi González

Posicionament polític a la xarxa

Escoltava avui per la ràdio que els socialistes començaven avui una campanya a la xarxa, mitjançant correus electrònics, per tal que els seus militants i simpatitzants promoguessin el vot a les seves files.

Des de petit m'he considerat d'esquerres, el meu parer era un obrer i he crescut veient com hem lluitat tota la vida per arribar a final de mes i mentrestant el seu patró malbaratava els diners. Ja de gran m'han fet tornar ideologicament cada vegada més català, no entenc el sense sentit d'aquests atacs furibunds des de fora i des de dintre. Mai m'he sentit perseguit per parlar en castellà a Catalunya però en canvi si que m'han possat mala cara per parlar en català.

En els darrers anys sóc més descregut que mai amb la classe política, els considero a tots iguals. A un cert nivell, les esquerres i les dretes es confonen i agafen un centre que a l'únic que afavoreix és al que ja en té. Bona prova d'això és el que avui he vist que sortia al ABC (fins i tot aquests!!!!):
"(...)Entre 1999 y 2006, mientras los beneficios empresariales se multiplicaban el 73%, el salario medio real de los españoles perdía el 4% de su poder adquisitivo, según datos de la OCDE.

Llama la atención el hecho de que, en la década mencionada, España haya sido el único país, de los 30 Estados miembros de la OCDE, en el que el poder adquisitivo de los salarios haya bajado. Y más teniendo en cuenta que en los cinco años anteriores, entre 1990 y 1995, el salario real había aumentado a un ritmo anual del 1,9%(...)

(...)la conclusión inmediata y más lógica es que si la economía crece debería haber más dinero para repartir entre todos los ciudadanos. Pero no ha sido así. Los sueldos han caído y los trabajadores han perdido poder adquisitivo(...)

(...)Los salarios han crecido por debajo del IPC. Y los más perjudicados han sido los trabajadores con sueldos más bajos, ya que los precios de muchos productos básicos crecen por encima del IPC(...)"

Per tant crec jo que bona part de la batalla electoral es centrarà en l'economia. Jo, veient el comportament dels polítics en els últims anys no puc deixar de repetir la famosa frase de "Allò que el vent d'endugué"... "Francamente querida, me importa un bledo." Això si no per això deixaré de votar i menys després d'haver llegit Saramago...(la qual cosa espero que us doni una pista del color del meu vot)

Toi cansao

Porto dos dies fent el canvi de bloc (B de Llibre) i només he actualitzat els posts.
Encara queda passar els comentaris, els links, etc.

Hauré acabat abans del cap de setmana ????
Podré penjar el nou post al nou bloc ???
Em quedarà temps lliure per escriure un nou post ???
Em continuaran quedan ganes de blocs????

Toi Cansao !!!!!

La fustració d'un blocaire

Estic trist i desmoralitzat. Preparo amb tota la ilusió del món, des de fa molt de temps els escrits que publico al meu bloc principal B de Llibre però hi ha uns senyors, que són els administradors del bloc, que semblen passar de tot.

Bloc.cat no funciona gens bé, en realitat mai l'he vist funcionar bé, em perd escrits, comentaris, em canvia coses, no té ajuda, és limitat.... I a sobre té uns problemes de connexió continus que ningú explica. No entenc com encara queda algú amb moral per publicar en aquest portal.

La meva ilusió era tenir el meu bloc principal sota la bandera .cat, que no tot fos sota el domini del totpoderós blogger, que tot i funcionar perfecte i tenir una gran funcionalitat, sembla ja ser el monopoli dels blocs. Ho volia fer amb la plataforma cat.bloctum com la Caterina i l'Albert però hem trobo que des de fa un temps han fet canvi de servidors i fins que no estabilitzin la plataforma no admeten nous blocs.

Fa dies que tinc penjat el nou post a B de Llibre i ningú pot accedir, en realitat no es pot accedir a cap funcionalitat de bloc.cat, per tant que he de fer sinó canviar tots el meus plans i migrar. Encara voldria una platafoma .cat fiable però vist que no hi ha cap disponible em sembla que la millor solució serà deixar d'escriure durant unes setmanes i preparar un nou bloc a blogger.

"El Zorro" ataca de nou

Fa ja setmanes que està disponible la nova beta de la versió 3 del magnífic navegador Firefox. Jo, utilitzo aquest navegador per travessar el ciberespai des de la versió 0.7 ó 0.8.

Firefox, prové de la família de productes dels desenvolupadors de programari lliure Mozilla, que a la vegada es van escindir del projecte Netscape (que per cert es deixa de fer) quan aquest es va convertir en un producte de pagament.

El primer que va atreure a la gent d'aquest navegador va ser el seu sistema de navegació en pestanyes a la vegada que era un navegador que oferia una gran resistència als atacs de crackers (perdoneu, però en resisteixo a dir hacker a un pirata informàtic, un hacker apren, un cracker destrossa, al igual que hi ha altres pirates que es dediquen al robatori).

M'he baixat aquesta última versió en català (en realitat està disponible en 25 llenguatges) pensant en el que em podien oferir de nou. La resposta és més seguretat contra spyware i malware (aquests programets que se't fiquen a l'ordinador juntament amb les pàgines i es queden residents a la teva memòria RAM) juntament amb un model avançat de programari de control paternal.

Respecte al sistema de control paternal us he de dir que no l'he provat però si que he vist les noves millores respecte a seguretat. Normalment passo cada dia o cada dos dies un programa que neteja l'ordinador d'aquests programes adware, spyware i malware i sempre troba restes; però desde que utilitzo la nova versió de Firefox la resposta és sempre la mateixa:"No s'ha detectat spyware".

De ben segur que no sempre serà així, però ara per ara és un bon avanç per la seguretat i confidencialitat dels nostres ordinadors. Us animo a que probeu aquest excel·lent navegador i no oblideu que té un germanet que es dedica a fer gestió de correu electrònic (Thunderbird) amb la mateixa bona nota en seguretat.

Emili Teixidor promociona la lectura a la Contra de la Vanguardia

Emili Teixidor, escritor

"Si lees, quedas maldito para siempre"

VÍCTOR-M. AMELA - 03/01/2008

Tengo 74 años. Nací en Roda de Ter y vivo en Barcelona. Soy escritor. Estoy soltero, sin hijos. ¿Política? Procuro estar centrado. ¿Creencias religiosas? Prefiero una duda honesta a una falsa piedad. Me gusta nadar

¿Para qué leer?

Para vivir más.

Poderosa razón.

Y porque las palabras te ayudarán a explicarte el mundo, a explicarte a ti mismo.

Leyendo ¿te lees?

Cuando tienes la cabeza desordenada acudes al médico de las palabras,el psicólogo, ¿no? ¡Porque las palabras ordenan el caos! Ya dijo Joseph Brodsky que invertir en bibliotecas era ahorrar en sanidad.

¿Qué hacer para que los niños lean?

Nos da tanta pereza ocuparnos de nosotros, que preferimos ocuparnos de los otros...

Ya: ¿padres lectores dan hijos lectores?

Tampoco, claro... Puede ayudar, pero no garantiza nada. ¡Quizá unos padres que impidiesen leer espolearían más la lectura!

Hombre...

Carme Riera explica que su padre tenía siempre bajo llave la biblioteca, y eso encendió su deseo de acceder a esos libros…

A ver si habrá que prohibir leer…

Yo no confío mucho en las campañas a favor de la lectura; quizá sería mejor advertir a los jóvenes que, si leen, ¡quedarán malditos para siempre! Cosa que, encima, ¡sería cierta, ja, ja...!

"Lee si te atreves… ¡y corre con las consecuencias!".

Algo así, sí. La mejor estrategia para que alguien lea ¡es generarle el deseo de hacerlo!

Explíqueme cómo generar ese deseo.

"Hoy quiero hablaros de dos libros", anunciaba un profesor. Los chavales le hacían notar que llevaba tres libros, a lo que él decía: "Ah, no, no, este tercer libro no os conviene, no estáis preparados...", y lo dejaba a un lado. Al irse, dejaba los tres sobre la mesa y se iba.

¿Y qué pasaba?

Muchos chavales se lanzaban a curiosear el tercer libro, tomaban nota.. ¡Y muchos lo leían, además de los dos recomendados!

Había logrado inflamarles el deseo…

Otra amiga, Care Santos, cuenta que cuando sabía que sus hijos iban a apremiarla a hacer algo, ella se ponía a leer: "Esperad, esperad a que acabe esto, ¡no puedo dejarlo ahora…!", les suplicaba, lo que despertaba en los chavales curiosidad por ese libro.

El ordeno y mando no sirve, ¿no?

No, aunque de los 7 a los 12 años sí deberíamos inocular ciertas rutinas y disciplinas.

¿Por ejemplo?

Una hora al día de lectura en voz alta en clase. ¡Educa el oído, el gusto por el texto!

Eso en clase. ¿Y en casa?

Explicarles cuentos, contarles cosas, leerles, cantarles… Lo importante es la lengua, jugar con el lenguaje.

¿Qué más podríamos hacer en clase?

Aparte de anotar en la pizarra la fecha del día, el profesor podría escribir en ella un verso distinto cada día.

¿Un solo verso?

Sí. Los chavales no tienen por qué entender su sentido, ¡no importa! Tenemos la manía de que hay que entenderlo todo… Importa la música de las palabras, su indescifrable sentido, su misterio, ¡el embrujo del lenguaje! Y puede que alguno de esos versos, algún día, atrape a alguno de esos niños…

Entendido. ¿Alguna otra propuesta?

¡Una hora de silencio obligatorio al día, con un libro sobre la mesa! Sin exigir que lean. Unos leerán muchas páginas, otros ninguna. Da igual: lo que importa es propiciar un espacio para la posibilidad de la lectura, imprimir una rutina a favor de esa actividad tan antinatural consistente en estar quieto leyendo. El que no lea ¡aprenderá al menos a estar quieto y callado una hora!

¿Hacían eso en su escuela de niño?

Sí. Era una hora obligatoria para todos, del director al conserje. Todos en silencio.

¿Qué le indujo a usted a leer?

Un grupo de compañeros de la escuela nos pasábamos libros, al margen de la escuela. Primero eran novelitas de Leonor del Corral, estilo José Mallorquí, o Doc Savage, El Coyote… y así llegué a Stendhal. Uno de aquellos colegas era Miquel Martí i Pol, que me enseñó a apreciar la poesía.

¿Deberían los niños leer a los clásicos?

Enseñémosles el canon literario, pero démosles a leer sólo fragmentos de clásicos.

Sugiera más estímulos para la lectura.

A modo de juego, podemos incitar a los niños a coleccionar palabras extrañas. O a comparar una película de moda con el libro que la haya inspirado. O a inventar finales alternativos a una historia…

Más.

O a dramatizar un texto. El teatro es un acicate riquísimo, y pasa siempre por la lectura de un texto... Más aún: exige memorizar. ¡Y sin memoria no hay inteligencia!

¿No?

"La memoria es el marcapasos de la inteligencia", dice George Steiner. Y durante demasiado tiempo la hemos desacreditado, hemos estado engañando a nuestros niños…

Gracias por regalarme tan buenas ideas.

Otra: las escuelas tienen muchas paredes vacías: ¿por qué no cubrirlas de frases, como las calles están cubiertas de anuncios?

Pero siempre habrá gente que no leerá.

Sí, obviamente, pero yo soy optimista: hoy en día ya no hay analfabetos, técnicamente. Así que todo el que quiera leer ¡leerá!

Bien, pero a alguien a quien le cueste mucho leer... ¿qué le receta, doctor?

Toma un libro, en prosa o verso. Ábrelo. Lee una línea. Ciérralo. Prohibido más: sólo una línea por día, ¡sólo una!

Algunas sugerencias

Una vez le pregunté al insigne erudito Roberto Calasso qué podía hacer yo para que mis hijos leyesen: "Señalar un libro con el dedo índice es ya contraproducente", sentenció. "Sólo deje libros por su casa, aquí y allá…". Esto desculpabiliza a los padres, pero también desasosiega, ya que querríamos que nuestros hijos fuesen mejores que nosotros. Por eso son de agradecer las sugerencias de Teixidor en La lectura y la vida (Ariel) / La lectura i la vida (Columna). Pregunto a Teixidor qué tres libros de su biblioteca prestaría a un adolescente: La isla del tesoro,de Stevenson, la trilogía La materia oscura,de Pullman, y El guardián entre el centeno,de Salinger. Felices Reyes.

L'últim estiu (participacio al 35 joc literari de Tens un racó dalt del mon)

El vent movia suaument els núvols que ells seguien amb la mirada perduda. Seien en silenci a la sorra, en filera. Els dits dels peus dibuixaven avorrits figures que eren esborrades com els temps esborra els records banals. Només el soroll de les onades que es trencaven una rera l’altre impedia que s’escoltés el bategar dels seus cors impacients.

Unes pedres lliscaren al seu darrera i un ja sóc aquí, els va fer aixecar com si un cranc els hagués pessigat. Es van abraçar fent rotllana i després d’una breu salutació es van agafar de les mans i es van llençar entre rialles al mig de les fredes i blanques onades.

El capvespre s’acostava entre rialles i capbussades. Tot era xivarri i bogeria però era normal si és té en compte que entre tots sis no arribaven la centúria. De sobte es va escoltar un plor que venia entre les bicicletes aparcades a dalt de la duna. La Dunia, que havia estat la última en arribar, va arrencar a córrer fins arribar a un cotxet aparcat entre elles.

‘Té gana, suposo. He de marxar’ – va dir la Dunia.

Els altres nois i noies la van mirar amb una certa malenconia.

‘Llavors no tornaràs l’any vinent ?’ – es va atrevir a preguntar un d’ells.

‘No. Els meus pares han venut la torre. Diuen que el fet que la seva filla adolescent aparegui amb una criatura els ha fet ser la rialla de tots els amics. Volen canviar de lloc i faran passar el meu fill pel meu germanet per no tenir problemes.’ – va respondre.

‘Es què no entenc perquè no vas utilitzar un preservatiu encara que fos per evitar malalties’ – va deixar anar una noia.

La Dunia va arrencar a córrer, empenyent el cotxet per la sorra i mentrestant el soroll dels seus sanglots es barrejaven amb els del seu fill cada vegada més fort tot i ser cada vegada més lluny d’ells.

‘T’has passat tres pobles, no?’ - va dir un.

‘Ho sento. No era la meva intenció.’ – va contestar la noia.

‘Em sembla que aquest any em finalitzat l’estiu per sempre més’ – va deixar anar el que era més gran i eixerit.