Fa dies que cada vegada que engego la ràdio, obro un diari o sento un comentari entre dos amics és per escoltar¿Por qué no te callas?
Avui per no perdre pistonada, Miquel Pairolí, bon escriptor i agut comentarista polític al diari El Punt, ha escrit un article que m'ha fet riure només d'arribar a la feina. I és que sort que Chavez no llegeix a Quevedo perquè sinó podia haver deixat anar una resposta de les que marquen època."DE QUEVEDO A REPSOL per Miquel Pairolí
Veure un rei d'Espanya enfurismat, ordenant a un espadón veneçolà, provocador i gallet, que calli és una d'aquelles escenes tocades per l'àngel de la història. Un àngel sarcàstic, val a dir, no pas beatífic i amb plomes blanques a les ales. Un àngel estrafet i amb una rialla maligna de sàtir. Com que l'escena ens transporta a segles reculats, Chávez va perdre l'ocasió de situar-s'hi i de respondre al Rei amb aquells versos amb què Quevedo, cap al 1625, es va voler guanyar la voluntat del comte duc d'Olivares, i amb els quals arrenca la seva Epístola satírica y censoria contra las costumbres presentes de los castellanos. Diuen: «No he de callar, por más que con el dedo,/ ya tocando la boca, o ya la frente/ silencio avises, o amenaces miedo.// ¿No ha de haber un espíritu valiente?/ ¿Siempre se ha de sentir lo que se dice? ¿Nunca se ha de decir lo que se siente?» L'insurrecte veneçolà no calla, diu el que sent i força més i tot. Amb unes formes més moderades i correctes, el sandinista Ortega va reblar el clau i va furgar encara més en la incomoditat reial fins a provocar allò que en termes taurins en diuen la espantá. Té aquests inconvenients, això de la hispanitat. No tot són fantasies fraternals, abraçades transatlàntiques, comunions històriques, destins compartits i tota la carrandella de collonades i de fórmules retòriques. De vegades, els indígenes es revolten. D'això els avantpassats de l'actual rei també en van tenir amargues i variades experiències que, a pesar de tot, es veu que no s'han pas transmès genèticament al present Borbó, que encara es deu pensar que tot és pàtria i que el que han de fer els indígenes és convertir-se a la fe veritable i callar quan ell ho diu. Però aquests indígenes d'ara són rebecs i tenen picanyol i gosen acostar-se-li vestits amb la camisa vermella de la revolució bolivariana. Potser encara es pensava que era a Ceuta o a Melilla, Sa Majestat. O a la plaça del Vi, de Girona. Viatjant tant, ja se sap... Quevedo i Repsol es confonen. El túnel del temps tot ho centrifuga, el vell imperi espanyol i el nou."Publicat al Punt Diari tal dia com avui.
2 comentaris:
La reseña del escritor es original ,pero creo que todo es palabrería,a ver quien dice la última.Yo estoy aburrida de oír la dichosa frase y la detesto en cuanto la usaron en mi contra en varias ocasiones a lo largo de mi vida para que no expresara mi opinión,ninguno de los dos estuvo a la altura de lo que se espera de jefes de estado,la moderadora no estuvo al quite cuando sabían todos que algo así podría pasar.
Ni me importa demasiado el rey,y Chávez no es más que un dictador disfrazado y un populista manipulador. En cuanto a la historia de 1492 debería quedarse en los libros ,ni los españoles han de ser paternalistas con los iberoamericanos ni ellos han de hacerse las víctimas de aquello tan remoto,ya que en el siglo XX países riquísimos en recursos naturales y humanos fueron esquilmados por sus propios dirigentes dictadores militares o no que se vendieron al amigo norteamericano y enriquecieron a sus familias desplumando al pueblo ,cometiendo secuestros,embargos,genocidios,son víctimas de sus paisanos...Ojalá les den la oportunidad de quitar y poner presidentes.
Totalment d'acord en tot amb tu. Crec que d'aqui a final d'any serà la frase que més odiem.
Publica un comentari a l'entrada