¿Quieres la razón? Te doy la razón...

Fa ja un temps en Manel va ser el meu, diguem-li guia, quan vaig entrar com a soci de Mensa. Al seu correu m'explicava ho habitual de l'associació (llistes de correo, trobades, etc.) i finalitzava amb 3 adreces: el seu bloc personal, la pàgina oficial de Mensa Espanya, i el de una tuna japonesa.

A mi em va encantar aquest punt tan personal i des de llavors he anat seguit el seu bloc. Allà en Manel parla de les seves coses, del que veu i del que pensa. Res que no faci ningú que no tingui un bloc.

Però com dic, ell té un punt encantadorament personal, i en el seu últim post es va desencadenar una discusió de comentaris que va finalitzar ell amb una frase que em va encantar: "¿Quieres la razón? te la regalo todas las veces que quieras. No la necesito siempre para sentirme bien."

I es que de vegades les discusions arriben a un punt mort, on ja per més que diguis o facis no pots fer canviar d'opinió al interlocutor (i/o viceversa). En cas de tenir un país pots optar per començar una guerra però, es clar, com a individus no deixarem que ens trenquin la cara. Jo continuaré seguint les pases del meu guia i la propera vegada que em trobi enmig d'una discusió no li colpejaré amb el meu ull el seu genoll, com faria Woody Allen, sinó que li regalaré la raó totes les vegades que vulgui ja que no la necesito per sentir-me bé.