M'aixeco i llegeixo els diaris en versió electrònica; d'una banda segons el Banc d'Espanya tota la culpa de la crisi la tenim els treballadors i les nostres inflexives peticions de salaris cada cops més alts. D'altra, augmenta el nombre de treballadors descontents amb el seu sou i el seu horari ja que no els permet conciliar la vida laboral i familiar.
Aquí, pel que sembla ser hi ha dos coses que la gent ha oblidat, la primera és el principi de Peter. Segons aquest principi tothom ascendeix a la vida fins arribar al seu màxim grau d'incompetència. Si traduïm això en sous i empresa, tenim que hi ha molts alts càrrecs que, al no saber que fer amb ells, els possen a fer feines ridícules cobrant sous estratosferics. El principi de Peter defineix aquest fenòmen com a "arabesco lateral" i jo que he treballat en una multinacional ho he vist possat en pràctica diverses vegades.
La segona cosa que manca a aquest país és producció. Es fan moltes hores de feina però es produeix poc. Tinc ja una dilatada vida professional i he après que si vols caure bé al cap només t'has de preocupar d'arribar cinc minuts abans que ell i marxar cinc minuts després. Apart d'això a moltes fàbriques, que acostumen a ser PYMES, es prefereixen reinvertir els beneficis en convertir els seus propietaris en nous rics en lloc de modernitzar-les i fer-les més fortes. En conseqüència, a la primera sotregada cauen totes per manca de liquidesa i resposta a la producció.
I el principi de Peters aplicat a la producció? Bé, no l'oblidava. Una de les primeres coses que ensenya aquest principi és que no sempre el millor mecànic és el més capacitat per fer de cap dels mecànics i és clar, això quan has d'organitzar un equip i produir es nota.
Si voleu un consell cordeu-vos el cinturó i feu-vos un hortet al balcó ja que venen temps molt magres.
Aquí, pel que sembla ser hi ha dos coses que la gent ha oblidat, la primera és el principi de Peter. Segons aquest principi tothom ascendeix a la vida fins arribar al seu màxim grau d'incompetència. Si traduïm això en sous i empresa, tenim que hi ha molts alts càrrecs que, al no saber que fer amb ells, els possen a fer feines ridícules cobrant sous estratosferics. El principi de Peter defineix aquest fenòmen com a "arabesco lateral" i jo que he treballat en una multinacional ho he vist possat en pràctica diverses vegades.
La segona cosa que manca a aquest país és producció. Es fan moltes hores de feina però es produeix poc. Tinc ja una dilatada vida professional i he après que si vols caure bé al cap només t'has de preocupar d'arribar cinc minuts abans que ell i marxar cinc minuts després. Apart d'això a moltes fàbriques, que acostumen a ser PYMES, es prefereixen reinvertir els beneficis en convertir els seus propietaris en nous rics en lloc de modernitzar-les i fer-les més fortes. En conseqüència, a la primera sotregada cauen totes per manca de liquidesa i resposta a la producció.
I el principi de Peters aplicat a la producció? Bé, no l'oblidava. Una de les primeres coses que ensenya aquest principi és que no sempre el millor mecànic és el més capacitat per fer de cap dels mecànics i és clar, això quan has d'organitzar un equip i produir es nota.
Si voleu un consell cordeu-vos el cinturó i feu-vos un hortet al balcó ja que venen temps molt magres.
