Els fabulosos viatges de Rocket@

Punt diari 25/09/2011

2011-09-26T11:38:00.000+02:00

I si...

25/09/11 02:00 - JORDI GONZÁLEZ

Notícies de ...

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Ja només falten deu dies per acabar el mes. Quan esmorza el meu fill em pregunta si avui el meu mestre em deixarà marxar aviat de la feina. Li prometo que demà ja jugarem a pilota al parc. Aquests dies estic enfeinat. D'una banda, truco a tothom que em deu i, a la vegada, esquivo tothom a qui dec. Em fa por mirar l'estat del compte bancari. Potser avui podria no esmorzar. Ben mirat, gairebé em marxa la desena part del meu sou base només de fer-ho. La resta ja sabem on va: 600 pel lloguer, 150 per subministraments del pis, 250 en transport. Amb això ja ens hem polit el meu sou. Amb el de la dona podrem pagar les despeses de menjador i acollida dels dos nens (uns 300), 250 del maleït préstec personal i, amb sort, ens en quedaran 300 o 400 per menjar. Apago la televisió. Només parlen de bons vins, grans restaurants catalans i una senyora empresària que no nota la crisi. Ví? Quan de temps fa que no en prenc!
Potser hauria de combinar la producció d'algun vegetal als testos del balcó amb unes gallines al pati. Amb tres en faria prou. Amb els ous que posés una, podria calmar el president de la comunitat per fer front a possibles queixes. Amb els de l'altra, estalviar en el pressupost del menjar, i així podria comprar una mica de roba nova per als nens –encara en tenim de la que ens van donar–. Em quedarien els de la tercera, que podria vendre com a ecològics. Amb els diners que estalviï podria comprar una vaqueta o una cabreta i tindria llet de sobres per a tota la comunitat, fins i tot per vendre al mercat, i potser així tornaríem a menjar carn com ho feia el pare, cada dia. I, si en sobra, podríem comprar un hortet i estalviar i, fins i tot, tindria diners per poder anar a fires amb els nens. I si...

Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva)

Childsplay en català

2010-12-11T20:36:00.000+01:00

Ja fa dies que treballo amb Ubuntu 10.10. I funciona bé i la veritat es que no trobo a faltar el Windows per res.

Una de les coses bones que té, és la quantitat de programari que contenen els seus repositoris. Dins d'ells vaig trobar un joc que li encanta als meus fills: Childsplay

Tot i que per defecte s'instal·la en català, al fer jocs de vocabulari els noms i sons de les lletres surten en anglès. Com corregir-ho?

Molt fàcil, obres un terminal i escrius "sudo apt-get install childsplay-alphabet-sounds-ca". Li facilites la contrasenya i quan ha acabat d'instal·lar tens tot el childsplay en català.

Ara només em queda com fer que, un cop instal·lada les llibreries de llenguatge, poder seleccionar els idiomes per si un dia els meus fills volen fer els números i les lletres en anglès. I si no, instal·larem un altra programa educatiu dels que hi han....

The times are'nt changing

2010-07-24T09:35:00.000+02:00

Al seu moment Dylan va cantar que els temps estaven canviant. A espanya, per molt que diguin, això se'ls en fot.

He trobat aquesta ressenya en una autobiografia que confirma que a Espanya els temps no estan canviant.

"... La campaña feroz contra el Estatuto en algunos periódicos..."
"... Han tomado el estribillo de decir que España entera protesta contra el Estatuto, y que vamos a desmembrar a España. Si se limitaran a combatir el Estatuto, proponiendo otro mejor, o a no negar redondamente la autonomía en nombre de otra organización más centralista del Estado, estarían en su derecho y no habría más que oponer razones a razones. Pero lo que menos les importa es el Estatuto y lo que más, cazar al Gobierno en un desfiladero..."
20 de maig de 1932
Manuel Azaña, Memorias políticas y de guerra, vol. I (Ed. Crrtica pag.469)

Connexio Papyrus

2009-12-07T12:08:00.002+01:00

Ja sé que no escric gaire des de fa temps. Ja sé que potser poca gent ho llegirà. Però només que la difusió arribi a solsament una persona més mereix la pena l'esforç.

Molts de vosaltres, o tú, ets un fanàtic dels llibres. No en tens més per qüestions econòmiques o potser desitjaries tenir menys per qüestió d'espai.

Per totes aquestes inquietuts ha nascut "Connexió Papyrus". La millor manera de fer una explicació és reproduir un article del Punt Diari.

"Connexió Papyrus

Celrà estrena un espai per recollir llibres usats i redistribuir-los perquè arribin a nous lectors

24/09/09 02:00 - xavier castillón

Una imatge dels preparatius, ahir, al local de Connexió Papyrus. Foto: MANEL LLADÓ.

Al'era incipient del llibre digital, el vell amic llibre de paper continua sent reivindicat com un esplèndid contenidor i transmissor d'idees i sentiments; de cultura, en definitiva. Això sí, hi ha moments a la vida que, en el nostre cada vegada més reduït espai vital, els llibres poden arribar a ser una immensa nosa de la qual necessitem alliberar-nos. Molts llibres acaben directament en els contenidors –i si són els destinats al paper, encara gràcies– perquè ja no els volen ni les biblioteques públiques ni les llibreries de vell, també per manca d'espai. On portar-los perquè no acabin a la trituradora?

Per intentar donar una solució a aquesta incògnita ha nascut a Celrà l'associació Connexió Papyrus, que el dissabte 3 d'octubre, a les 4 de la tarda, inaugurarà un local dins del complex de La Fàbrica –concretament al costat del pavelló de les piscines– per recollir i repartir llibres usats, és a dir, per redistribuir-los i donar una segona oportunitat a aquests llibres que ja no fan servei en un lloc però encara poden ser molt útils en un altre context. Connexió Papyrus és iniciativa d'un grup de persones, entre les quals hi ha bibliotecàries i bibliotecaris de Celrà i localitats properes, que fa mesos que intenten buscar una alternativa al fet que les biblioteques ja no puguin acceptar donacions, la qual cosa té també una lectura positiva, perquè vol dir que la xarxa de biblioteques públiques ja té prou recursos per crear els seus propis fons. L'Ajuntament de Celrà ha col·laborat en el projecte cedint gratuïtament el local a l'associació, i la Central de Biblioteques de Girona també ha aportat el programa informàtic per gestionar aquest servei inèdit a les comarques gironines i col·labora en la seva difusió.

Com funciona Connexió Papyrus? Els llibres usats es poden portar al local de l'associació –que, de moment, obrirà els dissabtes de 4 a 7 de la tarda– o també es pot demanar que els vinguin a recollir a casa. Es tracta sempre d'un intercanvi altruista: ni es paga pels llibres, ni es cobra per recollir-los. Aquí tot és treball voluntari. D'altra banda, els lectors també poden anar al local a buscar llibres. El soci particular paga 20 euros a l'any i, després, cada llibre li costarà el preu simbòlic de 2 euros. Els seus responsables remarquen que no volen competir «en absolut» amb les llibreries de vell. També s'ofereix un servei per a organismes públics, escoles, instituts i associacions, que per 20 euros a l'any podran disposar de tots els llibres que vulguin sense cap cost afegit i, fins i tot, fer-ne reserves en funció dels seus interessos. Per exemple, una ONG que treballi amb nens i nenes d'un país llatinoamericà pot sol·licitar que Connexió Papyrus li reservi els llibres infantils o educatius en castellà que vagin arribant a l'associació. Connexió Papyrus anirà enviant regularment als seus socis un butlletins amb la relació de llibres que hagi rebut recentment. La via de contacte és el mail: connexiopapyrus@gmail.com email protegit .

Mentre s'acaba de pintar el local i s'instal·len lleixes i algun sofà, ja hi ha uns 2.000 llibres que esperen lectors. També es preparen uns punts de llibre que es repartiran el dia de la inauguració, mentre els assistents prenen un cafè i comencen a remenar llibres. Aquest espai del llibre vol anar més enllà i organitzar activitats, com ara una exposició de fotografies sobre la lectura, prevista per al novembre, i un taller infantil de manipulació de cartró, que tindrà lloc al desembre. Amb les aportacions dels socis, Connexió Papyrus aspira a ser autosuficient i a pagar el sou d'una persona per poder ampliar prestacions i horaris. En un racó del local, hi ha la reproducció d'un antic cartell republicà: «Leed. Combatiendo la ignorancia derrotareis al fascismo»."

I recordeu que només la podeu utilitzar per portar o comprar llibres sinó ajudar fent-vos voluntaris per ajudar en recollides, classificació, difusió o ampliar els horaris d'obertura.

Dol a les aules

2009-09-02T08:17:00.003+02:00

Ha mort un avi de 90 anys a Àfrica. El fet podria passar desapercebut si no fós que aquest home, tot i ser d'origen humil, va ésser noticia al seu dia pel seu afany de millora personal.

I és que Kimani Maruge, de professió pastor de cabres, va decidir als 84 anys d'apuntar-se a l'escola i aprendre a llegir i escriure. Hi ha diferents històries dels motius que el van motivar a prendre aquesta decisió però a mi em sembla molt honorable que una persona vulgui aprendre i que aquest desig d'aprendre no es vegi coaccionat per la seva edat o condició social.

Ell, que ha mort a dos anys de treure's el seu títol, tindria que ser motiu d'orgull a l'afany de superació i servir-nos per mirar-nos una mica menys el melic, ser menys superficials i fer que cada dia volguem ser millors persones.

C'est fini

2009-07-10T14:43:00.002+02:00

He acabat la carrera. Una buidor immensa m'emplena. Ja no tinc que viure pendent del mòvil ni perdre hores de son redactant treballs.

En pocs dies he començar a devorar llibres amb una fam que m'espanta. Els meus fills sembla que m'estimin més ja que estic més amb ells.

Però significarà això que torno a escriure al bloc??? No!!! M'he embargat en una ampliació del crèdit i estic fent les obres que sempre hem volgut.

Ho sento però potser continuo en stand-by fins l'octubre ja que tinc la casa desmanegada i l'ordinador desmontat.... Encara us trobo a faltar però pel que veig no sóc l'únic que ha abandonat temporalment la blogosfera.

"Para tí" de Paraiso

2009-03-26T22:34:00.003+01:00

No surt a Spotify (que ultimament escolto amb freqüència) però aquests viatges musicals en el meu record que faig mentres treballo han provocat que recordi aquesta cançó i que sóc molt vell i que el temps passa....

Per vosaltres que us trobo a faltar.

Help!!! by Beatles

2009-01-20T18:16:00.003+01:00

I es que això necessito tots els dimarts quan em quedo sol tota la tarda amb els dos petits. I es que en Jofre amb els seus dos anys no para de fer la guitza al seu germà Berenguer que només en té tres mesos.

Potser perquè em recorden aquella parella de Liverpool nomenada Lennon & McCartney, que tant es van arribar a estimar i tant es van arribar a fer la guitza, que avui m'ha donat per seure el gran davant dels "uxos" i m'he emportat l'altre a veure si el feia dormir. I al final fart de sentir els seus plors he preferit possar-me quelcom de música i m'he possat aquest disc per la ironia del títol i llavors, mentres sonaven els primers compasos el petit ha callat i s'ha adormit de cop.

Per Déu, si no li agradava la música per res a aquest al contrari que al seu germà!!! I ara almenys tindré 35 minuts de relax mentres no s'acabi el disc i un altre dia ja parlaré dels Beatles...

Enrique Hikikomori vs. Enrique Vila-Matas

2008-11-09T07:15:00.005+01:00

Tot i amb retard, amb dos nens ja se sap, m'agradaria explicar la meva experiència de conèixer un personatge com és Enrique Vila-Matas.

I és que el primer que sorprèn d'aquest enfant terrible de la narrativa hispànica és la seva aparença física. Esperes algú jove, amb aquella folra de cabells, mirada entramaliada i reptadora i et trobes un senyor aburgesat, amb una considerable panxa i una notable manca de cabells, i que et mira amb tanta por i respecte com tu el mires amb ell.

Comença la presentació del seu nou llibre Dietario Voluble , el qual previament havia comprat i m'havia signat al no haver tanta gent, volent llegir un afegit. Es tracta d'una nota manuscrita de la presentació del llibre que es va fer en una biblioteca del Bronx, no ha llegit res més que això i para. Llavors comenta que només hi havia tres persones, un mexicà, un portorriqueny i un negre i a més tots obligats perquè era un acte subvencionat. Torna a començar i al mateix punt torna a parar i ens explica que li feia il·lusió anar al Bronx ja que, tot i viure a NY, sempre havia sentit a parlar molt. Vet aquí com Vila-Matas ja no és l'home gran i temorós que m'he trobat jo a l'entrada del recinte, ara és el personatge.

Parla de la seva relació amb BCN, que queda perfectament reflectida al seu nou llibre i l'amaneix amb un parell d'anecdotes (per qüestions del diari ha de fer veure que estar visquen encara a NY tot i haver tornat a BCN però segons ell la millor venjança contra aquesta ciutat es fer-li creure que no hi viu). Parla dels hikikomori, aquells adolescents que viuen tancats a la seva habitació al Japó sense més connexió a l'exterior que el seu ordinador. Explica que ell, de vegades, se sent així i que de vegades quan surt al carrer i es troba en situacions surrealistes, d'aquestes que tothom pot viure, no sap ben bé si es que el persegueix algun personatge seu.

Sobre el títol del llibre diu que va ser cosa de l'editor del diari El País edició catalana. A ell li agrada ja que considera que plasma el que feia Pla narrant totes aquelles petites coses però ell li ha afegit el voluble, perquè, com ens ha mostrat al començament, una petitat anecdota està plena de matisos i pot canviar fins allunyar-se moltíssim de la realitat. Diu que fora d'aquí, el títol costa d'entendre ja que, per exemple, a Mèxic es pensaven que havia fet un llibre d'autoajuda per aprimar-se i a la resta d'Espanya no entenen la diferència entre dietari i diari.

La gent li demana que recomani escriptors i ell diu que al llibre hi ha moltes referències de les quals ell nomena Alejandor Zambra (Bonsai) i que en general li agrada la literatura sudamericana ja que es més imaginativa que la narrativa espanyola actual que és molt previsible, la gent li pregunta per la seva opinió de Bolaño al que respon que tenien el mateix criteri literari i que era una persona sorprenent ja que li encantava sempre portar-te la contraria en alguna cosa només per tenir tema de conversa. Sobre si un dia faria un llibre amb referències musicals enlloc de literaries, respon que els seus llibres estan plens de música, aquest últim s'inicia amb una menció a las Ronettes i fins i tot ha escrit algun llibre seguint una única cançó perquè de vegades, diu, això li transmet la mateixa sensació d'unitat que la banda sonora d'una pel·lícula i l'ajuda a donar conjunt al que escriu. Per últim, a part de felicitacions, al ser demanat pels seus personatges ell comença a explicar tot d'anecdotes on la gent comença a veure quan fina és la línia entre el personatge i l'home.

Vila-Matas a Girona

2008-11-07T16:37:00.002+01:00

No sé si algú arribarà a temps però Vila-Matas presenta avui el seu últim llibre a la Llibreteria (c/Migdia davant parc de les Casernes) a les 20 hores.

Em sembla que avui em salto el Club de Lectura.

Regal inesperat

2008-10-29T11:46:00.004+01:00

El dia 27 en Jofre va fer 2 anys. Un dia abans ens varem reunir tota la família i menjarem pastís de l'avia a la vegada que celebravem l'aniversari de tots els nascuts l'octubre.

En Jofre estava molt feliç ja que un dels seus regals era la tan ansiada moto. El que no s'esperava el que el mateix dia 27, els pares li fessin un regal inesperat, un germanet, en Berenguer. D'en Berenguer no poden sortir fotos ja que fins que no finalitzin tots els tràmits de l'adopció està en acollida i la tutela li correspon a la Generalitat però us puc assegurar que és un nadó preciós i que en Jofre està ben encantat. Cada nit abans d'anar a dormir s'asegura que la moto està ben aparcada i que en Berenguer està al seu llitet. Només llavors se'n va al llit.

Ballant sota la pluja

2008-10-17T16:05:00.005+02:00

Tan difícil era fer que s'estés quiet per fer-li una foto com ensenyar-li a fer anar un paraigües i per tant vaig optar per fotografiar la única cosa que va romandre quieta durant una bona estona.

La sacsejada del capitalisme

2008-09-26T06:40:00.003+02:00

M'aixeco i llegeixo els diaris en versió electrònica; d'una banda segons el Banc d'Espanya tota la culpa de la crisi la tenim els treballadors i les nostres inflexives peticions de salaris cada cops més alts. D'altra, augmenta el nombre de treballadors descontents amb el seu sou i el seu horari ja que no els permet conciliar la vida laboral i familiar.

Aquí, pel que sembla ser hi ha dos coses que la gent ha oblidat, la primera és el principi de Peter. Segons aquest principi tothom ascendeix a la vida fins arribar al seu màxim grau d'incompetència. Si traduïm això en sous i empresa, tenim que hi ha molts alts càrrecs que, al no saber que fer amb ells, els possen a fer feines ridícules cobrant sous estratosferics. El principi de Peter defineix aquest fenòmen com a "arabesco lateral" i jo que he treballat en una multinacional ho he vist possat en pràctica diverses vegades.

La segona cosa que manca a aquest país és producció. Es fan moltes hores de feina però es produeix poc. Tinc ja una dilatada vida professional i he après que si vols caure bé al cap només t'has de preocupar d'arribar cinc minuts abans que ell i marxar cinc minuts després. Apart d'això a moltes fàbriques, que acostumen a ser PYMES, es prefereixen reinvertir els beneficis en convertir els seus propietaris en nous rics en lloc de modernitzar-les i fer-les més fortes. En conseqüència, a la primera sotregada cauen totes per manca de liquidesa i resposta a la producció.

I el principi de Peters aplicat a la producció? Bé, no l'oblidava. Una de les primeres coses que ensenya aquest principi és que no sempre el millor mecànic és el més capacitat per fer de cap dels mecànics i és clar, això quan has d'organitzar un equip i produir es nota.

Si voleu un consell cordeu-vos el cinturó i feu-vos un hortet al balcó ja que venen temps molt magres.

Friday I'm in love

2008-08-29T10:17:00.003+02:00

Avui m'aixeco amb cremor d'estomac i molta son. La festa d'ahir, tot i no abusar de res, ha tingut les seves conseqüències (entre d'altres el nen enfebrat).

Camamilla i dejú composen el meu esmorçar. La son tanca els meus ulls i la jornada es preveu llarga fins que passades un parell d'hores s'escolta un cert rebombori a l'oficina interior.

El xurrero ha tornat a parar al mercat i ens fa arribar un present !!! I només de sentir l'aroma em sento millor....

MAN HAS TO GO BACK TO THE CROSSROADS

2008-08-14T14:44:00.004+02:00

No em possaré a cantar ara una cançó com si fos James Brown (ja ens amenaça pluja i jo amb el pati ple de sacs de morter) sinó que m'he decidit i he tornat a escriure.

La veritat es que m'ha costat un mes treure un text mig decent però només ha calgut descansar, trobar un llibre que em fes retrobar el plaer de la lectura i que la vida continua i per tant hem de tornar a la cruilla i continuar el nostre viatge....

Avui no es presten llibres, demà si

2008-08-13T13:30:00.002+02:00

A aquesta conclusió he arribat i aquest cartell em veig obligat a penjar a casa meva. Qui vulgui un llibre que vagi a la biblioteca!!!!

Ja és indignant que m'hagin desaparegut llibres que m'encanten com "El dia dels Trífids", "El embrujo de Shanghai", "El perfum" a d'altres que no recordo el títol però si que els tenia i he reclamat al seu dia a qui els vaig deixat i ho han negat per activa i per pasiva.

Per culpa de deixar llibres m'he que quedat sense llegir "L'enigma Poe" després d'haver-me gastat els meus diners i dos anys després no trobo qui se l'ha endut de casa...

I per rematar la feina ahir va venir el meu cunyat i m'acusa de tenir molta cara ja que jo tenia dos llibres seus i jo me'ls havia quedat heredats del seu germà de quan va marxar a Hong Kong. Doncs que hagués mirat en les caixes igual que jo!!!

PD: I el mateix pel DVD. Qui s'ha emportat el meu DVD de "El Pacto de los lobos" ???

Dimarts, 15 de febrer de 1831

2008-08-05T12:38:00.002+02:00

"L'odi no li fa mal a ningú: és el menyspreu el que fa caure a l'home"

Goethe , extret de J.P. Eckermann "Converses amb Goethe"

Tancat per vacances....

2008-08-01T14:53:00.004+02:00

Fa dies que ho intento però no hi ha manera... Escric tres línees i el meu cap queda en blanc. Penso, penso i repenso però no trobo la inspiració. Ha marxat de vacances la malparida????

Tinc Bdllibre abandonat .... però és per voluntat aliena. Una voluntat que m'impedeix escriure més enllà del títol i quatre paraules. Res m'inspira, res em motiva, la situació em desespera, m'angoixa...

Penso, penso, penso... però als cinc minuts totes les bones idees s'han fos com si fossin fetes de gel i la calor les desfés...

Una col·lecció imparcial???

2008-07-25T14:57:00.002+02:00

Navegava cercant informació per la futura publicació per part d'Altaya, Enciclopedia Catalana i Grup 62 de tota una sèrie de obres de la biblioteca Bernat Mestre quan he trobat aquesta "interesant" colecció.

Per la selecció de escriptors, començant pel polèmic Pio Mora m'ha fet donar una ullada a la composició dels títols:

Entrega 1
- Libro 1: Los mitos de la guerra civil, de Pío Moa

Entrega 2
- Libro 2: Diarios de guerra, de Manuel Azaña

Entrega 3
- Libro 3: Falacias de la guerra civil, de Carlos Blanco Escolá

Entrega 4
- Libro 4: Víctimas de la guerra civil, de Santos Juliá (Coordinador), Julián Casanova, Josep Maria Solé i Sabaté, Joan Villarroya y Francisco Moreno

Entrega 5
- Libro 5: Los crímenes de la Guerra Civil y otras polémicas, de Pío Moa

Entrega 6
- Libro 6: Franco (I), de Luis Suárez

Entrega 7
- Libro 7: Franco (II), de Luis Suárez

Entrega 8
- Libro 8: Vicente Rojo, el general que humilló a Franco, de Carlos Blanco Escolá

Entrega 9
- Libro 9: La guerra civil española, de Pierre Vilar

Entrega 10
- Libro 10: Recuérdalo tú, y recuérdalo a otros, de Ronald Fraser

Entrega 11
- Libro 11: Maquis. Historia de la guerrillla antifranquista, de Secundino Serrano

Entrega 12
- Libro 12: General Mola. El ególatra que provocó la guerra civil, de Carlos Blanco Escolá

Entrega 13
- Libro 13: Mis conversaciones privadas con Franco (I), del Teniente General Francisco Franco Salgado-Araujo

Entrega 14
- Libro 14: De la calle al frente, de Julián Casanova

Entrega 15
- Libro 15: Mis conversaciones privadas con Franco (II), de Teniente General Francisco Franco Salgado-Araujo

Entrega 16
- Libro 16: Tiempos de hambre, de Isaías Lafuente

Entrega 17
- Libro 17: La vida cotidiana durante la Guerra Civil: La España nacional, de Rafael Abella

Entrega 18
- Libro 18: La vida cotidiana durante la Guerra Civil: La España republicana, de Rafael Abella

Entrega 19
- Libro 19: Queridos camaradas. La Internacional Comunista y España (1919-1939), de Antonio Elorza y Marta Bizcarrondo

Entrega 20
- Libro 20: La Unión Soviética y la Guerra Civil Española, de Daniel Kowalsky

Entrega 21
- Libro 21: ¡Alerta los pueblos! (General Vicente Rojo

Entrega 22
- Libro 22: Testimonio de dos guerras, de Tagueña Lacorte

Entrega 23
- Libro 23: El colapso de la República. Los orígenes de la Guerra Civil, de Stanley G. Payne

Entrega 24
- Libro 24: Madrid en guerra. Crónica de la batalla de Madrid, de Josep Maria Figueres

Entrega 25
- Libro 25: José Antonio Primo de Rivera, de Gil Pecharromán

Entrega 26
- Libro 26: Milán Astray. Legionario, de Luis E. Togores

Entrega 27
- Libro 27: La resistencia armada contra Franco, de Moreno Gómez

Entrega 28
- Libro 28: El final de la guerra, de Luis Romero

Entrega 29
- Libro 29: La columna de la muerte. El avance del ejército franquista de Sevilla a Badajoz, de Francisco Espinosa

Entrega 30
- Libro 30: La Legión Cóndor en la Guerra Civil, de Raúl Arias Ramos

Entrega 31
- Libro 31: Emperadores del Mediterráneo (Franco, Mussolini y la guerra civil española), de Morten Heiberg

Entrega 32
- Libro 32: Juan Negrín. La República en guerra, de Ricardo Miralles

Entrega 33
- Libro 33: Ya sabes mi paradero. La guerra civil a través de las cartas de los que la vivieron, de Javier Cervera Gil

Entrega 34
- Libro 34: Una inmensa prisión, de C. Molinero, M. Sala y J. Sobrequés

Entrega 35
- Libro 35: Las brigadas internacionales de la Guerra Civil Española, de Andreu Castells

Entrega 36
- Libro 36: Franquismo. El juicio de la historia, de Juan Pablo Fusi, Santos Juliá, Edward Malefakis, Stanley G. Payne (Coordinador: José Luis García Delgado)

Mirant les descripcions dels llibres he trobat la col·leció una mica partidista tot i que qualsevol bona colecció que parli de la Guerra Civil tindria que, almenys, tenir una obre del més reputat expert en ella, Paul Preston, figura que trobo a faltar en la llista de autors.

Però es clar, potser així venen més.

El nombre de rics augmenta (i els mileuristes també)

2008-07-17T13:02:00.002+02:00

Ja superem el 42%!!!!

I dic superem perquè finalment m'han pujat el sou i arribo a mileurista (i després diuen que a les administracions públiques es cobren grans sous...).

Però com sempre en aquest país continua augmentant el nombre de millionaris i, per més inri, es demana moderació salarial que com sempre afectarà als de sempre.

Tot i que l'administració pública congeli el sous dels alts càrrecs, no hem d'oblidar que és a les empreses on es talla el bacallà. I allà la despesa no està en el sou del petit treballador sinó en el dels grans executius.

Que cobren els grans executius de les empreses que cotitzen al IBEX ??? Quan li paga Telefònica a Zaplana ??? I Vueling a Piqué ??? Que han fet les constructores amb els beneficis de tots aquests anys ???

Com sempre farem de putes, no cobraren i a sobre possarem el llit...

Passo del iPhone

2008-07-11T14:08:00.003+02:00

La gent sembla idiota. Tots a la carrera darrera d'un telèfon mòvil ple de funcionalitats de les quals no faran servir ni el 10% d'aquí 3 mesos i tot per pura moda.

Vaig estar veient el que té un amic meu (de l'anterior fornada). Reconec que és molt maco, molt fàcil d'utilitzar i a la vegada molt inútil.

La majoria de les seves funcions poden ser superades i millorades per un bon reproductor MP4 que a més són actualitzables.

No m'agrada que no utilitzi software lliure, que no se li pugui canviar la bateria, que no suporti pdf, que no reprodueixi flac, que no estigui en català...

Estic segur que algun dia el telèfons movil tindran totes aquestes funcionalitats (possiblement abans del que ens pensem) però fins llavors potser ens caldria meditar que es el que realment necessitem i el que les companyies ens mostren com a modes per tal d'incentivar el nostre consumisme voraç.

La crisi dels prèssecs

2008-07-09T12:40:00.003+02:00

Suposo que deu ser per egocentrisme, però es que per molt que ho sapiga sempre paguen justos per pecadors i d'altres reben les conseqüències del meu tancament.

Per primera vegada he rebut les notes finals i no he estat satisfet. Ja són masses els sacrificis que faig per aconseguir-les i això esgota.

L'últim ha estat la pèrdua de la meva collita de prèssecs. Han quedat secs i morts penjats d'unes fulles esgrogueides. Castigat pel sol i la set. Penjat en un arbre malat per tota mena de depredadors.

No m'hauria costat més de vint minuts a la setmana fer-li una ullada i regar-lo. Possar-li insecticide contra els insectes que el rossegaven i hauria evitat la massacre.

Els mateixos minuts que potser tindria que dedicar als meus amics que ja no em truquen ja que es pensen que visc en un món paral·lel, la meva família que de vegades es pensa que sóc autista. Els mateixos minuts que tinc que dedicar ara per abandonar-ho tot i reconstruir el meu món des de zero sinó vull que s'enfonsi totalment.

De moment he començat per dedicar més temps a la meva família i a la meva llar i espero que em disculpeu si això suposa menys escrits aquí o a BdeLlibre o menys visites als vostres blogs.

Periode de vacunacions

2008-06-13T17:42:00.002+02:00

Aquesta setmana finalitzava el periode de matriculació a les escoles.

Això ens ha fet recordar una trucada que van rebre d'un senyor rumanès que molt educadament demanava per contactar amb el tècnic d'educació ja que tenia un problema urgent amb el seu fill. Al no estar li varem preguntar de què es tractava i ens va contestar molt clarament que tenia que vacunar al seu fill ja que tenia 4 anys i s'acabava d'enterar que aquí era obligatori però a Romania no ho era fins als 5 anys.

Temerosos per la salut del nen el van derivar al CAP. Passada una estona ens va tornar a trucar, més nerviós i fins i tot irritat. Al CAP no l'havíem volgut atendre.

Li varem agafar les dades i varem trucar nosaltres al CAP per esbrinar que pasava ja que trobavem aquest fet vergonyós. Desatendre una pobre criatura!!!

La administrativa que ens va agafar el telèfon el va recordar de seguida: "Un Sr. romanès? I tant que no l'hem volgut atendre!!! El que vol es matricular el seu fill a l'escola ja que s'acaba d'enterar que aquí és obligatori a partir dels 3 anys."

Naturalment li varem passar les dades al tècnic d'educació que el va trucar al dia següent i després ens deia: "Que malament entenia a aquest. Venia a matricular al seu fill i només deia que el volia vacunar".

Que ens havia d'explicar!!!

Johnny Cash el Terminator

2008-05-23T06:35:00.005+02:00

Mai he estat un fan del "country" però quan apareix un home com Johnny Cash no pots fer més que seure i escoltar-lo ja que sempre té cops amagats i ahir m'ho va tornar a fer.

Quan els germans Wachowsky van fer aquella gran escena de Matrix on entra carregat d'armes al control i comença a sonar la música de Propellerheads van crear estil i, per dolenta que hagi estat la sèrie, el que hagi dirigit l'últim episodi de Terminator The Sarah Connor Chronnicles ha fet quelcom així.

Cap al final de l'últim episodi de la primera temporada, hi ha el típic edifici americà de lloguer d'apartaments amb piscina on el FBI va a detenir el Terminator com a sospitós d'assassinat. Llavors comença a sonar una enganxosa cançó "country" i en un moment donat la imatge es centra en la piscina on comencen a caure cossos d'agents del FBI. Poc a poc l'acció es va desenvolupant mentres s'acaba l'episodi i va sonant la cançó fins al final. Autenticament genial.

Quan el vaig acabar de veure la meva pregunta va ser, ¿però quina canço és aquesta?. I pel que vaig veure per internet havia generat molta expectació ja que es tracta d'un tema que havia quedat inedit fins el 2002 de Johnny Cash. I es que aquest home no deixarà de sorprendre'm mai.

De moment escolteu la cançó. No he volgut penjat el video ja que l'episodi encara s'ha d'emetre en català però si les veieu ja em direu que us semblen.

Iron Man o Ivanhoe ???

2008-05-11T16:57:00.001+02:00

Promesas del Este

2008-05-10T11:05:00.003+02:00

Durant molt de temps el cinema vinculat al crim organitzat ha tingut com a gran referència aquella gran pel·lícula que és "El Padrino" però els temps canvien, el crim organitzat també i ha aparegut una nova pel·lícula amb grans interpretacions que s'ha fet un lloc guanyat-se molt bones crítiques de públic i entesos.

Ens trobem aquí amb una història inusual. Una jove infermera intenta trobar la família d'una jove prostituta rusa que ha mort al donar a llum. Amb el diari en rus de la noia a la ma va a demanar ajuda als mateixos que la van possar en la seva situació la qual cosa possa a la infermera en un greu problema. A la vegada, el misteriós xofer de la familia mafiosa rusa s'enamora de la noia.

Amb unes interpretacions excel·lents, uns dialegs increibles, i una història que no para de girar, ens trobem amb una pel·lícula que com "El Padrino" marcarà època i moltes altres que vindran darrera copiaran en postures, gestos, ambientació i dialeg. El fotograma final que tanca la història és increible al igual que la col·lecció de tatuatges que llueixen els mafiosos.

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ

2008-05-09T18:04:00.003+02:00

Oscar Wilde va acabar a la presó per la seva condició sexual i allà va escriure un recull que forma un dels seus millors llibres: "De Profundis".

I es que a la presó no només pots anar, depen d'on i en quin moment, per les teves inquietuts sexuals sinó per ser com ets i pensar el que penses.

Vet aquí que molts escriptors han aprofitat la seva estança a la presó per escriure les seves experiencies, tal com he comentat amb el meu estimat Wilde, i entre aquests al 1997 es va fer un recull d'escrits fets en captiveri que al traduir-se en català va tenir un afegitó dels nostres escriptors empresonats.

Ara es fa una lectura dramatitzada d'aquest interesant llibre a diferents punts de Catalunya, entre d'ells dues a la província de Girona. Concretament el dia 10 a Torroella de Montgí i el dia 14 a Girona.

Us deixo l'enllaç per si voleu més informació.

Viatjant pel cel·luloide

2008-04-26T10:30:00.006+02:00

De vegades et deixes portar per l'impuls encara que no tinguis cap referència i aquest ha estat un dels casos. Aquesta pel·lícula rusa m'ha encantat i la recomano a tothom que puc.

Dos cavallers francesos són comdemnats per duelistes. A un d'ells el rei de França el castiga i l'envia a portar una carta al rei de Rússia, a l'altre l'envia a portar una carta al rei de Suècia. Cadascú d'ells ignora la missió de l'altre i per tant queden ben sorpresos al tornar-se a trobar a l'altra banda d'Europa enmig de la guerra que enfronta a Suècia i Rússia en bandols oposats.

A mig camí entre "Els duelistes" i "El pacte dels llops" té una magnífica fotografia, unes molt bones escenes de lluita a espasa i un argument interesant que decau al final ja que sembla que no saben molt be com acabar-la i li fan un apanyet. A mí, a més a més, em va encantar el retrat dels tres monarques tan diferents i a la vegada tan iguals.

"This is England" és una pel·lícula sense sorpreses. Està sobradament recomanada i premiada però no per això vull deixar de recomanar-la.

Narra la història d'un nen de 12 anys que entra a formar part d'una banda de skin-heads que es radicalitza al arribar certs elements externs.

Diuen que basada en les pròpies experiències del director, té una magnífica banda sonora i a més m'ha permés entrendre perquè hi ha, com es coneixen per aquí, red-skins i skin-heads. Els primers són pacífics i el que volen es una mica de diversió mentres que la resta són de caràcter violent i racista. Una pel·lícula que passa sola.

Tenim aqui una pel·lícula premiada a Cannes i que a molta gent li ha agradat però que jo no he tingut paciència per acabar de veure.

Per celebrar l'aniversari de la caiguda de Ceacescu, a la televisió fan un debat amb diferents personatges que expliquen les seves vivències. Com sempre, els principals convidats es desmarquen de la iniciativa i al presentador no li queda més remei que convidar una sèrie de personatges molt curiosos (per no dir cutres).

Molt bé, molt interesant, però recordo pel·lícules de Rumania més divertides. Aquesta potser sigui un retrat fidel de la seva actual realitat que al final fa riure molt però ho sento, no vaig tenir paciència per passar de la mitja hora.

La cutrada de la setmana. Ja feia temps que me la van deixar i cada vegada que veia la caixa em deia, ¿perquè no?

La pel·lícula és un intent de western de capa i espasa on Alatriste fa de mercenari i viu diverses aventures.

I es que no puc dir res més. La fotografia està molt bé però la narració avança donant sotregades que, suposo, només poden seguir els que hagin llegit els llibres de Alatriste (que per cert algun dia em possaré jo també). En la meva opinió es mereix un Oscar a la pitjor direcció i un altre al pitjor guió adaptat. Em vaig adormir a la mitja hora i quan en vaig despertar quinze minuts després com que l'acció dona aquestes sotregades amb aquests buits argumentals, doncs jo ni em vaig adonar. La meva dona encara riu. Jo ho trobo lamentable per una pel·lícula. Crec que l'autor tindria que vigilar una mica més amb les adaptacions que es fan dels seus llibres ja que per les veus que m'arriben cada vegada són més lamentables.

ES3

2008-04-24T11:43:00.003+02:00

Estic estressat. Lleument, res de seriós però si no vigilo, la cosa es complica i acabaré fent un pet. Cercant per la web he trobat consells per baixar el ditxós es3:

1. Anar al llit abans que de costum.
Però si vaig a dormir abans que les gallines i que el sol es pongui!!! A aquest pas plego de treballar i em posso a dormir directe.
2. Aixecar-te 20 minuts abans que de costum.
Però si m'aixeco abans que el gall canti i que surti el sol!!! A aquest pas directament dormo de dia.
3. Abans d'anar a dormir, preparat pel matí.
El matí no és el problema, el problema és el migdia i la tarda i si tot ho tinc que fer abans no tinc temps i em torno a estressar.
4. Porta un barret i un paraigües.
Que té que veure això amb l'estrés??? Es perquè no se'n vegin les canes que em surten???
5. No portar roba o sabates apretades o incomodes.
Prenc nota.
6. Fer una llista.
Ho estic fent.
7. Escolta la teva cançó favorita.
Intentaré escoltar més música.
8. Tenir diners de més i segells a casa.
Siguent mileurista això és impossible.
9. Ser net i educat.
Pobre pero honrado.
10. Riure molt alt.
Doncs ho faré dalt d'una cadira. (Es un acudit...)
11. Tenir un bon llibre per llegir.
Això no em falta mai, el que em falta és temps per llegir tranquilament.
12. Tenir un joc de claus de més.
L'he tingut tota la vida i sempre he estat estressat.
13. Exercici.
Si, però el que no trobo és temps per fer-ho tranquilament.
14. Guardar el passaport al mateix lloc.
Encara està a la comissaria. No tinc temps ni d'anar-lo a buscar.
15. Llençar alguna cosa.
Cada setmana, amb les escalfades que agafo sempre acabo trencant alguna cosa.
16. No parlar malament d'altres persones.
Ho intento però es que són unes males bèsties (és un altre acudit dolent...)
17. Porta tirites a la cartera.
Més que per tapar forats, que per això ja estan els premis de la loto, suposo és per ser previnguts.
18. Possa benzina al cotxe.
Amb quins diners??? I a més el meu cotxe és tan vell que té una fuita... I al preu que va...
19. Cuida d'algú més.
Del meu fill, i dels gossos i dels gats...
20. Fés el llit.
Què no tinc temps!!!!!

I molts més que la gent deixa als comentaris però que no tinc temps per traduir ni per comentar.
Vaig a desestressar-me de la manera clàssica...

Torna un dels millors

2008-04-22T09:41:00.002+02:00

Diumenge passat va tornar. Com sempre amb el pitjor horari, amb el temps retallat però com sempre amb una legió de fans incondicionals de Punset i el seu estil d'explicar la ciència (i fins i tot la pseudociència).

El primer tema tractat va ser La plasticidad del cerebro. Com sempre podreu trobrar un resum del programa a la web de TVE i si més no sempre teniu el bloc d'en Punset.

Welcome Del.icio.us

2008-04-20T08:34:00.002+02:00

Per qüestions de disseny, que potser algun dia em dediqui a retocar, ni us haureu adonat ja que queda una mica amagat, però he afegit un enllaça a les meves últimes captures a Del.icio.us.

Per si algú de vosaltres no ho sap, és un d'aquells invents que es fa servir per capturar i compartir notícies dels mitjans de comunicació. Jo, algunes les comento, d'altres les conservo per rellegir-les. Espero que us siguin d'utilitat.

El mem publicitari

2008-04-11T17:29:00.006+02:00

Em va donar a mi per fer un comentari al bloc de l'Albert i em cau aquest "marrón". Bé, en realitat ja m'agradaria que em toqués ja que el Brain Train és hiperadictiu...

En què consisteix el mem? Doncs en publicar un enllaç a la web del sorteig: http://helektron.com/2008/03/12/helektroncom-regala-una-nintendo-ds-lite/.

Ells sortegen productes i així obtenen visitants.

Segona condició, fer publicitat i passar el mem a 5 més.

En el meu cas el paso a:

Joana - perquè vegi on s'ha ficat.
Caterina - que està molt callada i seriosa últimament.
Jesús M. Tibau - que a ell li agraden els sortejos i aquestes coses.
Bajoqueta - que ja em té despistat amb tants blocs.
Msolde - que li encanta els trastos electrònics.

Déu em perdoni...

Precissament avui que havia comprat tomàquets

2008-04-05T22:56:00.004+02:00

El País 5/04/08

"Los multimillonarios pueden afrontar la inflación sin problemas, las dificultades son para los que tienen poco poder adquisitivo". Jean-Claude Juncker, primer ministro de Luxemburgo y presidente del Eurogrupo (ministros de Finanzas de la zona euro), expresaba ayer así su inquietud por los efectos negativos del alza de precios. Con el mismo tono pedagógico-populista, Juncker prosiguió: "Ni a mí, ni a Joaquín [por Almunia, comisario de Asuntos Económicos y Monetarios], ni a Jean-Claude [por Trichet, presidente del Banco Central Europeo] nos preocupa la subida de los tomates, porque los podemos pagar".

I jo que em recordo de la mare de tots tres precissament avui que n'havia comprat i he flipat amb els preu. I es que havia pensat en fer-me un hortet a casa però resulta que amb la sequera no el puc regar (com us ho feu els multimillionaris amb els camps de golf???).

I quines són les vostres brillants solucions? Les de sempre: no pujar els sous. Es clar, és cert que el primer que t'ensenyen a economia és que quan augmenta la demanda pugen els preus. i que la inflació puja per comprar. Però també ho fa per altres motius. I que tal si deixeu de fer el bretol a la borsa els multimillionaris? No venen d'aqui moltes de les desgràcies? I és que al final aconseguireu simplificar les classes socials als que ho tenen molt fotut, els que ho tenen fotut i els de sempre que viuen de conya i no s'enteren de res.

Doncs mira, jo també tinc una gran idea. Com aneu tan sobrats...¿què tal si renuncieu als vostres supersous pagats amb diners públics?

Atxísss!!! Tinc un virus!!!

2008-04-03T13:33:00.003+02:00

Pobre de mi i dels altres al·lergics. A la vegada que ens preparem per una duríssima primavera plena de pol·len per la escassetat de pluges ens troben que per internet TOTS són patidors d'una pandèmia nomenada malware que prolifera sense fre.

I és que ja no és que em limiti a anar casa dels altres a solventar aquest petits problemes que provoca el malware (el ratolí que va boig, anuncis que apareixen a totes hores, programes que desapareixen, etc.) sinó que al final em vaig veure afectat.

En el meu cas no em va fer res estrany però resulta que m'estic tornat paranoic de la seguretat (de manera útil i no com el Internet Explorer o el Microsoft Vista) i navego amb Firefox, tinc antivirus, tallafocs i dos programes anti-spyware que m'avisen de qualsevol intent de modificació al registre (no diré marques per no fer propaganda).

El registre és, basicament, un magatzem de paràmetres que en principi ha de romandre inalterable a menys que es facin actualitzacions o s'instal·li programari nou (no liarem al personal amb explicacions més detallades). La qüestió es que quan els dos programes em pregunten, sense haver volgut fer jo una d'aquestes operacions, si vull realitzar una modificació del registre em principi dic que no i llenço els programes per tal que netegin l'ordinador de malware.

Normalment funciona però aquesta vegada després de fer la neteja em c0ntinuava sortint l'avís. Vaig optar per la força bruta i em vaig informar sobre qui era l'invasor (una de les múltiples variants de win32). Manualment em vaig dedicar a netejar el registre però increiblement l'arxiu em tornava a aparèixer al registre als pocs segons. Després de molts intents ,i molts programes de neteja utilitzats, vaig arribar a la conclusió de que algun dels programes que em corrien per defecte havia estar corromput i era ara el focus d'infecció.

Per acabar vaig optar per la opció fàcil, reiniciar a "modo seguro", netejar a ma el registre i reactivar l'ordinador en un punt d'instal·lació prou llunyà a la data d'infecció. Va funcionar. Però això em demostra que aquests mal... són mutants i que mai estàs prou previngut.

Un veí meu em preguntava, I a qui li interesa fer aquests programets? Doncs, a uns per fer diners, a altres per provar que són millors que ningú i a altres per cercar feina. Però si per mi fos, mes que donar-los feina jo els donaria un càstig exemplar ja que hi ha maneres de fer testing sense molestar a la gent.

Algú ha vist el meu cap????

2008-03-28T16:40:00.003+01:00

Intento ser ordenat i metòdic sense que això arribi a ser una enfermetat. Bona prova d'això és el meu escriptori de casa que és un auntèntic merder.

Però la qüestió és que últimament vaig tan liat que no ha estat fins avui que no m'he adonat que ni tan sols havia canviat el llibre que estava llegint. Ara puc penjar el nou i comentar-lo una mica ja que m'he llegit ja una tercera part.

Cheever és un d'aquells autors que molts recomanen i mai t'atreveixes a llegir ja que totes les seves recopilacions ronden el miler de pàgines. Si goses fer-ho, descobreixes un escriptor de contes diferent. Les seves històries són planeres, amb gent de carn i ossos que suspira, somia, poques vegades guanya i moltes vegades perd.

En dues paraules, Reality bytes.

Els contes infantils

2008-03-08T20:03:00.006+01:00

Un dia em van comentara l'ecola que els extranyava l'afició del meu fill a que li llegissin contes i jo els vaig respondre que a casa sempre li llegia. Va ser mútua la cara de sorpresa que se'ns va quedar a ambdós per això. A la mestra perquè es veu que no es habitual que els pares llegeixin als fills i a mi perquè em sorpren que uns pares, que en teoria farien qualsevol cosa pel seu fill, no siguin capaços de dedicar-li 20 minuts diaris per llegir-li els seus contes favorits.

La qüestió es que cada dia el meu fill cada dia em ve amb els seus contes favorits perquè li llegeixi (sort que només té 18 mesos...) i em trobo que o els trenquem a causa de la repetició incesant de la mateixa història, o bé són una successió d'imatges sense conexió (amb el que en tinc que inventar la història).

Llavors he arribat a les següents conclusions:

Els contes infantils tindrien que portar una mínima recomanació d'edat. Hi ha històries que el nen no enten per molt macos que siguin els dibuixos i l'únic que li agraden al nen són aquests i el teatre que fa el pare.
Ha d'haver una distinció entre contes que expliquen històries i d'altres que només mostren objectes per aprendre a llegir o reconèixer objectes. No són el mateix.
Les històries han de ser pensades segons la recomanació d'edat (punt 1) que figuri al conte. A ser possible amb molts elements que es puguin escenificar mitjançant gestualment o sonorament i on puguin intervenir tan la persona que l'explica com la que l'escolta. Tinc contes amb unes parrafades increibles que no sé com explicar-li al meu fill. Bé, no les entenc ni jo...
Els contes infantils han de ser pensants i dissenyats per nens. Això no només vol dir dibuixos i colors atractius sinó vol dir pàgines de cartró dur per poder llegir el mateix conte 10 vegades en 20 minuts sense que tot es trenqui als 3 dies.
El somriure d'un nen després de 20 minuts de fer el burro explicant-li els seus contes favorits és quelcom dificil d'oblidar.

Tancat per defunció

2008-03-07T18:09:00.002+01:00

El títol pot sonar a acudit però no estic per acudits. Estic enfadat, trist, confús, desorientat... Avui al bloc de Antaviana he definit la expressió de kafkià com allò que és "Increible pero cierto" el surrealisme que ens desmonta la realitat i no trobo res més surrealista que el que ha passat avui. Per molt que em diguin que això ha passat i passarà, que passi aqui i allà. Perque al meu món tranquil i civilitzat aquestes coses no passen i no haurien de passar.

Jo pensava que el fet que ahir li haguessin robat la bossa a la meva dona és el pitjor que em podia passar però el d'avui no té paraules.

Em pregunto, qui tria la victima? Serà capaç de menjar i dormir?

Quina llàstima de vides malbaratades.

L'engany de l'audiència

2008-02-29T17:29:00.003+01:00

Molts de vosaltres haureu vist les xifres que deien que el debat (ja,ja,ja perdoneu no puc evitar riure al veure que a tan lamentable espectacle li diguin debat) entre els dos principals candidats a la presidència del Govern tingués una audiència rècord a la història de la televisió.

Però, us heu aturat i mirat com es calculen les audiències en aquest país?

Aquestes audiències es controlen principalment mitjançant els audímetres que té repartits per tota la geografia espanyola l'empresa TNS (potser us sona més si us dic Sofres). Quants i qui els té és un misteri, és calcula que deuen haver uns 5.000. El criteri per tal que una familia tingui un audímetre es que tingui un telèfon, un mínim de dos televisors i la familia ha de ser de tenir com a mínim els pares, un o dos fills i preferentment els avis visquent amb ells.

Com funciona? Cada membre de la família té un número assignat i quan està mirant una televisió ho indica picant el seu número al comandament i quan marxa igual. Llavors es registra tots els canals que es miren des d'aquell televisor i qui els mira.

Desavantatges? Doncs, molt evidents. Qualsevol que hagi estudiat una mica d'estadística s'adonarà de que la franja de població estudiada és molt petita. A més, i per possar un exemple, jo quan vivia a casa dels meus pares no mirava mai la tele perquè sempre estava de festa però quan em vaig independitzar com que el sou no em donava no sortia i la mirava. Per tant, tenim també un exemple de què depenent de la situació familiar els hàbits familiars poden canviar però això ningú ho registra.

Hi ha un altre empresa que és dedica al mateix però amb altres mètodes. Es tracta de EGM. Aquesta última utilitza el mètode de la entrevista i la trucada. No acaba d'agradar perquè és més lent però sincerament, si està ben fet i planificat, pot ser el millor mètode.

El problema és que en aquest país tot ho volen ràpid i per tant hi ha el que hi ha. I per tant, la meitat de les poquíssimes famílies que disposen d'audímetre van veure el debat. Alguns d'ho van veure per feina, d'altres per fervor polític i si tothom en parla es perque els mitjans no callen. ¿Us heu fixat mai en la poca cobertura que li donen els mitjans de comunicació francesos a les seves eleccions en comparació a les espanyoles?

Una pausa per la publicitat

2008-02-15T14:19:00.003+01:00

Les llàgrimes dels ulls queden barrejades amb l’aigua de la dutxa que colpeja indolent el teu cos fins aconseguir una barreja heterogènia que marxa pel clavegueram. Estàs uns minuts, que et semblen unes hores fins poder-te treure el neguit amb el que has arribat.

Et poses les ulleres que dissimulen els teus ulls vermellosos, surts cap a la piscina, que gairebé solitària, s’agita com un immens bloc de gelatina blava. Assegut amb els peus dins de l’aigua t’encasquetes el barret de silicona que et fa semblar un ridícul preservatiu gegant i et deixes caure a l’interior de la piscina.

Agites els braços amb poca perícia i avances dins del líquid element amb dificultat, però a la vegada , dins el teu cap, una munió de pensaments avançant sense dificultat i surten agitant les seves ramificacions amb gran perícia.

Comences per fer aquells càlcul estúpids que t’han vingut a la ment durant la teva jornada laboral. Petites operacions matemàtiques que resols al avançar per la piscina i a la vegada t’emplenen de petites satisfaccions. No te n’adones però els teus moviments es tornen més àgils i els teus pensaments canvien a coses més mundanes. La feina, els amics, els veïns... Somnis i truites enmig del teu petit microcosmos blau.

La teva respiració s’alenteix, ets sents còmode, els problemes s’esvaeixen dins l’aigua escumosa com si aquests fossin efervescents. Avances i avances, braçada a braçada, et comences a sentir molt bé i a pensar si aquesta meravellosa sensació d’ingravidesa era la mateixa que tenies en el ventre de la mare.

Avances i avances, braçada a braçada, ara somiant en felicitats futures, en possibilitats impossibles que dintre del teu somni blau és poden complir. I així, fins que sobtadament, una remor sorda envaeix el teu espai. Algú altre ha entrat a nedar i els seus pensaments negatius et colpejant al sortir d’ell i diluir-se en l’aigua fruit de la bona conductivitat de l’aigua.

Surts de la piscina boquejant i degotant com un peix fora de l’aigua. Al ritme de les gotes de líquid que cauen del teu nas vas amollant la teva respiració al teu entorn i per un moment penses que aquesta devia ser la mateixa sensació que tingueren els primers peixos que es van convertir en amfibis al sortir fora del seu element natal. Et treus el casquet de silicona i al marxar observes la gent que arriba amb les ulleres posades i al temps que ells s’encasqueten aquell estúpid barret que els fa semblar un preservatiu gegant tu marxes més lleuger, més net.

El costumari

2008-02-07T11:35:00.000+01:00

La nova oferta d'aquest bazar anomenat precampanya electoral es diu "contracte per immigrants". Amb això es vol que qualsevol immigrant parli la llengua, respecti les lleis, pagui els impostos i segueixi els costums espanyols.

Molta gent encara riu i uns quants encara aplaudeixen en silenci aquesta iniciativa, no ens enganyem, com deia un amic meu "Fumar, beber y pegar a la mujer, deporte nacional". I si no, només cal llegir els diaris.

Aquests que aplaudeixen en silenci no es paren a pensar en les dificultats que té una ximpleria així, en aquesta Espanya "plural" on tothom mira d'escaquejar-se i pagar el menys possible, o sigui, es dona un gran exemple als nouvinguts. Del tema llingüístic ni parlo, només recordo aquell vell lema "Una grande y libre".

Respecte als costums la cosa ja fa riure, que els farem fer, ¿menjar pernil i gaspatxo als musulmans?, ¿que vagin als toros?, ¿que aprenguin a ballar sevillanes?. Jo sóc partidari de que el compliment de costums sigui autonòmic, o sigui, que a Andalusia mengin pernil i aqui pa amb tomata i butifarra. A la Comunitat Valenciana paella i a Euskadi bacallà al pil-pil.

Ara seriosament se'ls pot fer estudiar el Costumari Catala d'en Joan Amades i fer un examen. I després passar llista a les principal cel·lebracions per veure si compleixen!!!

Suposo que d'aquesta quedaran molts bons acudits (el d'avui a la Vanguardia és genial) com aquells de l'època en que Jordi Pujol no feia res més que inaugura escoles i diuen que en una saludava un noi magrebí quan aquest li va preguntar "Senyor President, ¿jo sóc català?". Diuen que Pujol li va respondre "¿Tu on has nascut? ¿A Catalunya? Doncs llavors ets català". El nen es va marxar feliç cap a casa i quan a la nit veu al seu pare li diu "Pare, sóc català". Com a reposta el pare li deixa anar un clatallot i el nen marxa plorant i diguent "Ostres, no porto ni un dia com a català i ja tinc problemes amb aquests immigrants."

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

2008-02-06T06:24:00.000+01:00

A petició del blog Tens un racó dalt del món, i com en altres ocasions,és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris. Tot i com deia algú que no recordo ara, ja només en el mateix viatge hi ha un gran premi.
Aquest és el fragment que em correspon:

14. Trenta-nou anys m’ha costat aprendre que les mentides no s’amaguen; s’enterren.

Anobii.com

2008-02-05T14:29:00.000+01:00

No sóc gaire amic del facebook. En realitat hi figuro però hi agafo mareig perquè hi ha tantes opcions que tindria que dedicar tot el dia a navegar-hi per treure-li suc. Em resulta útil per consultar algun grup, cosa que abans es feia apuntant-te a un foro de discusió (i la gent es pensa que aquests ara han inventat la sopa d'all) , i poca cosa més.

L'altre dia, quan visitava el Weblog de Miquel Soldevila, em vaig trobar que recomanava la xarxa social de anobii.

Em vaig apuntar i la veritat es que em resulta molt útil. A casa tinc una base de dades en construcció amb els llibres que tinc en propietat, a la web tinc un bloc amb els llibres que m'han agradat i recomano, i ara tinc una base de dades pública on tothom pot veure tot el que tinc i/o he llegit. Amb opcions diferents com poder puntuar, penjar comentaris, recomanar a amics, crear llistes de desitjos, i un munt de possibilitats per explorar ja que de moment encara estic introduïnt llibres...

Bé, per una rata de biblioteca com jo diguem que és tota una eina interesant i d'utilitat. Si et vols apuntar ens trobaràs com a Msolde (Miquel Soldevila) i contaboy (Jordi Gonzalez) i amb un sol clic podràs veure que llegim, que hem de llegir i si t'interesa afegir els nostres llibres a la teva lleixa.

L'any Rodoreda

2008-02-04T14:28:00.000+01:00

Com suposo que molts ja sabreu, aquest any s'ha declarat l'any Rodoreda. Amb això es vol revitalitzar l'obra de la nostra autora més universal en el centenari del seu naixement i 25 aniversari de la seva mort.

No només les institucions es volen afegir a l'homenatge sinó que les editorials preparen reedicions de les obres complertes, i alguns blocaires ens afegim en un humil homenatge a la seva obra fent senzills post recordant-la.

Ara, en Jesús M.Tibau vol fer un homenatge aprofitant el proper joc literari del seu bloc juntament amb la col·laboració de molts altres blocs. Dimecres trobare-ho al seu bloc i en aquest la manera de participar en aquest joc amb fabulosos premis.

Juju de Siouxsie & The Banshees

2008-02-03T18:55:00.000+01:00

Ni avui era el moment, ni volia fer un post de música però és que anava a canviar el nen, que com de costum s'havia fet caca, i mentrestant cantava jo la cançó de Lennon-McCarthey "Dear Prudence" ... the sun is up, the sky is blue, is beautiful... quan m'han entrat ganes d'escoltar la versió de Siouxsie & The Banshees. Versió que em fascina pel seu video que em té enganxat des de la meva adolescència...

La questió es que quan estava cercant el CD he acabat triat un altre de Siouxsie perque feia molt que no l'escoltava i ja no recordava ni com feia (ja és quelcom habitual en mi aquests canvis d'opinió). Llavors quan he possat la primera cançó (i gran hit), "Spellbound" imagineu-vos la meva sorpresa quan el nen agafa i es possa a ballar com un desesperat (quan fins ara mai havia ballat).

Ara la desesperada és la mare ja que diu el nen li està agafant les mateixes desviacions musicals que el pare...

From the cradle bars
comes a beckoning voice
it sends you spinning
you have no choice......
You hear laughter
cracking through the walls
it sends you spinning
you have no choice
Following the footsteps
of a rag doll dance
we are entranced
Spellbound
And don't forget
when your elders forget
to say their prayers
take them by the legs
and throw them down the stairs
When you think
your toys have gone beserk
it's an illusion
you cannot shirk
you hear laughter
cracking through the walls
it sends you spinning
you have no choice
Following the footsteps
of a rag doll dance
we are entranced
Spellbound

Canviaràs el teu Sistema Operatiu (SO) ?

2008-02-01T16:49:00.000+01:00

Fa uns dies veia en un foro tot de gent disposada a no canviar mai A Windows Vista ja que aquest malbaratava molts recursos i en canvi XP funciona bé.

La meva resposta va ser que XP no sempre ha funcionat bé, i que Vista no consumeix recursos si desactives totes les tonteries del interface gràfic. El que passa es que llavors Vista es comporta com un XP paranoic per la seguretat i el copyright.

Amb el temps he aprés que Microsoft, que em tenia fascinat amb els seu MS-DOS, no ha fet mai res original. Sempre ha comprat i copiat tot el que ha pogut (ara van per Yahoo). DOS el va comprar i modificar, Windows ha estat sempre una variant del SO de Apple, el famós NT de Windows no és res més que un plagi de Unix i així fins als nostres dies.

Recordo que em va costar passar de DOS a Windows 3.1 ja que DOS era més estable, vaig fer el salt directament a W95 el que em va obligar a comprar un ordinador nou, em va costar passar de W95 a W98 ja que aquest últim era molt fàcil de hackejar. Vaig fer una breu trajectoria per W2000 renegant del senyor Gates ja que el canvi de programari va significar canviar d'ordinador però possats a fer el salt vaig saltar directament al, llavors molt temut i despreciat, WXP.

XP ha passat ja una SP2, o sigui, dues actualitzacions fortes, el que el converteix , com tots els SO Microsoft que ho han fet, en un SO molt estable. Vista per mi no té cap atractiu i més després que hagi descobert el fabulós mon de Ubuntu.

Aquest és un SO de la familia de programari lliure Linux. Està en català, es gratis, té molt programari, és fàcil de configurar i per molts dels usuaris normals d'ordinador té serveis més que suficients incoporats sense tenir que recorrer a la pirateria de programes. A més, amb uns quants add-ons et queda un SO que fa més tonteries que Vista sense gairebé consumir recursos.

Arribats a aquest punt m'agradaria recordar-vos que, si be tenir un CD amb musica piratejada no està tipificat com a delicte, tenir programari instalat al ordinador o en suport informàtic sense la corresponent llicència és delicte i està penat amb multes i fins i tot presó.

No voldria despedir-me sense un record cap al millor, i més car, programari mai vist. Si, em refereixo al programari de la casa Apple. Qualitat, disseny, innovació, estabilitat... i preus astronòmics, perquè negar-ho... són els Ferrari de la informàtica.

Normalment el personal que coneixo que té un d'aquests o és un profesional que li agrada i li treu suc o és un snob amb ganes de fardar. La resta de mortals ens conformen amb la còpia de Windows que ens instal·lan amb el PC o ens dediquem al programari lliure.

Los Informáticos

2008-01-31T12:19:00.000+01:00

No hi ha res que m'arregli un mal dia que fer-me un tip de riure; i des de que tinc aquesta sèrie tinc una bona dosi assegurada cada setmana.

Segons wikipedia, el nom de la sèrie és un joc de paraules sense traducció. Fa alusió a IT (Information Technologies) que és el com es nomena els departament d'informàtica en anglès i al fet que passin de dos a tres membres.

Les històries barregen a parts iguals realitat i surrealisme de tal manera que ja no saps quan acaba i comença una o altre. Com vaig escoltar una vegada a un guionista, de vegades la realitat pot ser tan surrealista que la gent no se l'acaba de creure.

La llàstima es que hi ha pocs episodis però són d'aquells que marcaran època.

The Bends / Radiohead

2008-01-30T20:28:00.000+01:00

Quan en el teu primer disc, i el pitjor de la teva discografia segons tothom, fas una de les millors cançons de la música moderna (Creep), quan a les noves sèries de TV és simbol de modernitat i joventut (Californication), quan l'escriptor més underground no para de citar-te als seus llibres (Murakami) i quan fins i tot la més jove figura de jazz versiona les teves cançons (Brad Mehldau), no hi ha dubte és l'estrella més brillant del firmament rock.

Em vaig enamorar de Radiohead la primera vegada que vaig escoltar Creep i vaig arribar al deliri quan els vaig veure en directe en Benicassim. Allà van aconseguir que un parell d'amics meus, que només els havien escoltat de nomenada, caiguessin als seus peus i es convertíssim en fans incondicionals.

He triat aquest album per atzar i he triat aquesta cançó com podia haver triat qualsevol altra. Són rares les vegades que trobo grups amb discos tan sòlids i bons i amb la varietat musical que ofereixin

Espero que això us deixi una petita mostra del que pot arribar a ser Radiohead...

High and Dry / Radiohead

Two jumps in a week
I bet you think that's pretty clever don't you boy?
Flying on your motorcycle,
Watching all the ground beneath you drop
You'd kill yourself for recognition,
Kill yourself to never ever stop
You broke another mirror,
You're turning into something you are not

Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry

Drying up in conversation,
You will be the one who cannot talk
All your insides fall to pieces,
You just sit there wishing you could still make love
They're the ones who'll hate you
When you think you've got the world all sussed out
They're the ones who'll spit at you,
You will be the one screaming out

Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry

It's the best thing that you ever had,
The best thing that you ever, ever had
It's the best thing that you ever had,
The best thing you ever had has gone away

Pirates de Silicon Valley

2008-01-28T12:38:00.000+01:00

Meditava diumenge sobre les jornades de la Catosfera i mentrestant maleïa el meu ordinador ja que es negava a funcionar (al final només ha estat que he cremat l'enèsim ratolí inalàmbric) quan vaig recordar la samarreta d'un noi que, vestit amb una samarreta 'Steve Jobs for president', teclejava al twitter com si aquest fós un xat del messenger. O sigui, molta conya i poca substància.

Em va fer recordar les paraules de Juan Varela sobre el gregarisme i la manca de discusió sobre coses importants als blocs. Veia a la gent utilitzant massivament les mateixes eines, twitter, flicker, delicio.us, conectats en xarxa amb Facebook...

La gent segueix la manada i s'agrupa i els usuaris de Apple-Mackintosh són un clar exemple. Adoradors de les seves màquines i de Steve Jobs en contra de la massificació dels PC's subjugats pel domini de Windows o pels frikis linuxeros.

Jo, com a usuari de PC pel seu baix cost i fàcil manteniment, vaig riure molt quan després de molt cercar vaig trobar aquesta pel·lícula per internet. Sembla que la tinguin maleïda i no és per menys.

La història explica tota la vida i miracles dels dos gegants de la informàtica, Bill Gates i Steve Jobs. Bill Gates el descriu com a un petit geni que fa el seu primer programa i el ven sense que pugui funcionar i a partir d'aqui es dedica a comprar programari per revendre'l sota el nom de Microsoft. Steve Jobs és més treballador, dissenya i innova però arriba un punt en què se li creuen els cables i es torna en el monstre que vol derribar.

I així a un el descriuen com a un mercader de software i a l'altre com a tirà implacable. Potser aquell noi que portava aquella samarreta és que volia viure en una dictadura de disseny, potser en el Món Feliç de Huxley.

Sé que molts dels fets possiblement siguin exageracions però jutgeu vosaltres mateixos.

Catosfera Dia 2 - Blocs i Literatura

2008-01-26T12:52:00.000+01:00

Bon dia amb retràs de nou.

Volia penjar el comentari de seguida que ha acabat però primer el buffet de l'esmorçar, després el post de la jornada d'ahir i després la conversa amb Jesús M. Tibau (aprofitant que la xarxa ha deixat de funcionar una estona) m'han fet retrasar en el temps.

A la taula, Tibau ha substituit en Biel Mesquida (baixa per malaltia) i en Toni Ibañez ha llegit un text fantàstic com a introducció. Seguidament la Laura Borràs ens ha parlat de Literatura (creació que requereix un esforç per a la seva creació i per a la seva lectura) Digital i ens ha mostrat un projecte de literatura nomenat "Diari d'una absència" que ha estat una experiència única respecte a les maneres de llegir.

Seguidament han intervingut en Tibau, que ha fet una breu intervenció on destaca que gràcies als blocs els llibres, que normalment tenen una curta vida com a novetat, passen segones joventuts. També han estat breus en en Miquel Bonfill i en Jordi Ferré. En resum, i molt breu també, hi ha molta gent que escriu i que utilitza el bloc per democratitzar la literatura, l'estructura del llibre canviarà i als blocs estan bona part dels futurs escriptors i lectors. Actualment ja està augmentant la quantitat de llibres que es venen per boca orella.

I recordeu que totes les taules estan en video. Fins ara!!!

Catosfera Dia 1- "No aporta puta res"

2008-01-26T11:24:00.000+01:00

Bon dia amb retràs.

La Jornada 1 va ser esgotadora. Vaig arribar amb retràs per motius personals amb el que l'actualització de B d Llibre des de la Catosfera va ser un desastre. Em va quedar a mitges.

A més em vaig deixar el plànol de localització i no trobava el lloc, sort que només està situada a 5 minuts a peu des de l'estació de la policia municipal. L'assumpte de l'aparcament fatal, no hi ha bar (només una màquina de begudes) i tenen la calefacció a tot drap.

La conferència inaugural ha estat molt política (autoritats i blah, blah,blah), em vaig a fer una cola a la màquina i quan torno em trobo que ja ha començat la taula de ciberactivisme. Parla en Cesar Calderón i ens fa una presentació de diferents blocs molt entretinguda. Seguidament parla en Marc Vidal i contrariament al que em pensava fa un discurs molt amè.

El torn de comentaris és divertit, perquè ens nomenem Catosfera si hi ha més d'una llengua (i dos)als blocs catalans, perquè a les pancartes diu "trobada de blocaires catalans" si és de blocs en català (al que en Marc respon fent un anunci en directe al twitter) i finalment un espontani agafa el micro i fa un discurs (aprofitant que surtim a la tele) possa a parir a la columna de Vicent Partal perquè "No aporta puta res" i marxa demanant que la gent faci propostes mitjançant els seus blocs.

Seguidament tenim la taula sobre "El codi ètic blocaire". Els dos ponents principals coincideixen en què no cal cap codi ètic als blocs sinó anar en compte en no violar les lleis del país. Juan Varela pensa que els blocs tenen un cert punt d'egocentrisme i gregarisme i que molts d'ells estan manipulats indirectament. Creu que hi ha molts temes importants que haurien de ser discutits com reclamar una llei que permeti al ciutadà saber quines dades tenen sobre ell i perquè les utilitzen les administracions públiques ó la possar a debat la nova reforma de la llei de telecomunicacions entre d'altres. Vicent Partal es va centrar més en els diferents punts que ha de tenir un bon bloc que són una declaració d'intencions, presentació addients entre d'altres i en el fet que els blocaires no són periodistes.

No vaig assistir a la última taula ja que anava endarrerida i estava esgotat. Però tot i això, el resum no podia ser més satisfactori.

Les etiquetes

2008-01-24T15:00:00.000+01:00

En un principi va ser el buit.

Escrivia els comentari, els penjava i no em preocupava de classificar-los.

Un dia vaig veure que tothom etiquetava. Cada comentari era rigurosament classificat, de tal manera que podies veure perfectament la linia de pensament de cada bloc. Em va agradar.

Un dia em va donar per possar etiquetes. Al principi era fàcil, volia poques i per aquest bloc m'era suficient però quan vaig migrar B de Llibre no se'm va acudir res més que etiquetar els llibres que comentava.

Al principi era fàcil, volia poques però els llibres es generalitzaven i les etiquetes es multiplicaven. Cada vegada que introduia una de nova revisava totes les entrades que podien haver estar afectades per afegir-la.

Al final ha vingut el caos, tinc moltes etiquetes però cada llibre que comento en crearia una de nova perquè cada llibre és únic. Però si ho fes tindria tantes etiquetes per llibres.

Arribats a aquest punt de confusió extrema ja no sé si clasificar per autors, per generes, per èpoques o per res més. Potser el millor seria el retorn al buit ja que a ningú li agrada que el jutgin perquè algú li ha penjat una etiqueta arbitrariament.

Miscel·lània

2008-01-23T11:46:00.000+01:00

El món està boig.

Les borses es desplomen i al final els USA ho arreglen tot baixant el tipus d'interès. Pel que es veu, els responsables es van reunir en videoconferència i van prendre una decisió ràpida, a Europa amb sort ho incluiran com a tema per la propera reunió mensual.

A Madrid la campanya no ha començat però fa temps que la guerra està encetada. Telemadrid, ara amb ganes de polemitzar contra el Govern, va emetre un reportatge segons el qual una reportera podia accedir i accedia amb un càmera des de les pistes de Barajas fins a les terminals sense passar per cap control policial. Segons el reportatge era una entrada d'immigrants ilegals en plena vigència. Això sí, un cop emés el reportatge han estat denunciats ja que, segons mostraven les càmeres de seguretat i no explicava el reportatge, la reportera en tot moment era acompanyada per un guardia de seguretat ja que aquesta entrada ilegal d'immigrants havia estat descoberta i desmantelada sis mesos abans.

A Rusia, potser emprenyats perquè les computadores guanyen als campions d'escacs, han publicat la primera novel·la escrita integrament per una computadora. Diuen que està basada en Ana Karenina i situada en una illa. Segons alguns crítics que l'ha llegit, això no pot haver estat escrit per cap computadora.

¿Escriuran algun dia les computadores el meu bloc? ¿Somien els androides amb ovelles elèctriques?

El món està boig....

El tonto del pueblo

2008-01-22T08:52:00.000+01:00

Sant Gregori és un poble que hi ha a pocs quilòmetres de Girona. És un poble molt exclusiu, on els pocs immigrants que hi han són anglesos o alemanys que hi viuen afincats. Hi ha pocs pisos, gairebé tot són cases. En fí, un petit paradís.

Llorà és un poble que hi ha una mica més endins, a l'entrada de la vall de la Llèmena, moltes cases voltades de tanques al mig de la natura.

Llorà i Sant Gregori tenen en comú que volen ser pobles envejats per la seva bona qualitat de vida però no es lliuren de viure en un món boig on tot s'enganxa per molt que et vulguis aïllar.

Sant Gregori ja es va fer famós, ja fa uns anys, quan un adolescent va matar un altre, per una discusió sobre la propietat sobre les plantes de marihuana que tenien plantades. Ara, "el tonto del pueblo" es dedicava a fer rallies per les, ja per si, perilloses carreteres veïnals i penjar-ho al youtube, fins que, un anònim el va denunciar (se suposa que algú fart de trobar-se'l).

Vermell (Participant en el 39 joc literari)

2008-01-17T09:26:00.000+01:00

VERMELL (fragment)

"Les cartes d'amor que mai va rebre buiden d'alegria el segon calaix del tocador i, als peus del llit, unes espardenyes no estrenades encara esperen a qui les guiï. Mentrestant, com cada nit, deix anar una tendra cançó tot raspallant-se el cabell (ha d'estar ben maca per al seu estimat). Sovint s'imagina que, després d'amagar una rosa vermella sota el coixí(vermella com els seus llavis) , se li atansa per darrera i l'abraça ben fort; com abraça un home apassionat. Tanca els ulls, esperant; però és el silenci amarg qui l'encercla amb els seus braços. Aixeca el coixí i comprova que només uns peücs de llana, molt gastats, trenquen la nua blancor del llençol. Estreny les dents i maleeix el dia en què, enmig de dolces carícies, va jurar-li que tornaria, ara farà uns trenta anys." Jesús Maria Tibau

"Com a cada nit es posa una camisa de seda amb unes gotes de perfum i es fica al llit entre llençols acabats de planxar.Tanca uns ulls embassats d'aigua salada i es dorm amb l'esperança que aquest cop serà diferent i al despertar es trobarà abraçada i estimada. " Jordi González

Posicionament polític a la xarxa

2008-01-14T12:22:00.000+01:00

Escoltava avui per la ràdio que els socialistes començaven avui una campanya a la xarxa, mitjançant correus electrònics, per tal que els seus militants i simpatitzants promoguessin el vot a les seves files.

Des de petit m'he considerat d'esquerres, el meu parer era un obrer i he crescut veient com hem lluitat tota la vida per arribar a final de mes i mentrestant el seu patró malbaratava els diners. Ja de gran m'han fet tornar ideologicament cada vegada més català, no entenc el sense sentit d'aquests atacs furibunds des de fora i des de dintre. Mai m'he sentit perseguit per parlar en castellà a Catalunya però en canvi si que m'han possat mala cara per parlar en català.

En els darrers anys sóc més descregut que mai amb la classe política, els considero a tots iguals. A un cert nivell, les esquerres i les dretes es confonen i agafen un centre que a l'únic que afavoreix és al que ja en té. Bona prova d'això és el que avui he vist que sortia al ABC (fins i tot aquests!!!!):
"(...)Entre 1999 y 2006, mientras los beneficios empresariales se multiplicaban el 73%, el salario medio real de los españoles perdía el 4% de su poder adquisitivo, según datos de la OCDE.

Llama la atención el hecho de que, en la década mencionada, España haya sido el único país, de los 30 Estados miembros de la OCDE, en el que el poder adquisitivo de los salarios haya bajado. Y más teniendo en cuenta que en los cinco años anteriores, entre 1990 y 1995, el salario real había aumentado a un ritmo anual del 1,9%(...)

(...)la conclusión inmediata y más lógica es que si la economía crece debería haber más dinero para repartir entre todos los ciudadanos. Pero no ha sido así. Los sueldos han caído y los trabajadores han perdido poder adquisitivo(...)

(...)Los salarios han crecido por debajo del IPC. Y los más perjudicados han sido los trabajadores con sueldos más bajos, ya que los precios de muchos productos básicos crecen por encima del IPC(...)"

Per tant crec jo que bona part de la batalla electoral es centrarà en l'economia. Jo, veient el comportament dels polítics en els últims anys no puc deixar de repetir la famosa frase de "Allò que el vent d'endugué"... "Francamente querida, me importa un bledo." Això si no per això deixaré de votar i menys després d'haver llegit Saramago...(la qual cosa espero que us doni una pista del color del meu vot)

Toi cansao

2008-01-08T14:32:00.000+01:00

Porto dos dies fent el canvi de bloc (B de Llibre) i només he actualitzat els posts.
Encara queda passar els comentaris, els links, etc.

Hauré acabat abans del cap de setmana ????
Podré penjar el nou post al nou bloc ???
Em quedarà temps lliure per escriure un nou post ???
Em continuaran quedan ganes de blocs????

Toi Cansao !!!!!

La fustració d'un blocaire

2008-01-06T09:22:00.000+01:00

Estic trist i desmoralitzat. Preparo amb tota la ilusió del món, des de fa molt de temps els escrits que publico al meu bloc principal B de Llibre però hi ha uns senyors, que són els administradors del bloc, que semblen passar de tot.

Bloc.cat no funciona gens bé, en realitat mai l'he vist funcionar bé, em perd escrits, comentaris, em canvia coses, no té ajuda, és limitat.... I a sobre té uns problemes de connexió continus que ningú explica. No entenc com encara queda algú amb moral per publicar en aquest portal.

La meva ilusió era tenir el meu bloc principal sota la bandera .cat, que no tot fos sota el domini del totpoderós blogger, que tot i funcionar perfecte i tenir una gran funcionalitat, sembla ja ser el monopoli dels blocs. Ho volia fer amb la plataforma cat.bloctum com la Caterina i l'Albert però hem trobo que des de fa un temps han fet canvi de servidors i fins que no estabilitzin la plataforma no admeten nous blocs.

Fa dies que tinc penjat el nou post a B de Llibre i ningú pot accedir, en realitat no es pot accedir a cap funcionalitat de bloc.cat, per tant que he de fer sinó canviar tots el meus plans i migrar. Encara voldria una platafoma .cat fiable però vist que no hi ha cap disponible em sembla que la millor solució serà deixar d'escriure durant unes setmanes i preparar un nou bloc a blogger.

"El Zorro" ataca de nou

2008-01-04T17:16:00.000+01:00

Fa ja setmanes que està disponible la nova beta de la versió 3 del magnífic navegador Firefox. Jo, utilitzo aquest navegador per travessar el ciberespai des de la versió 0.7 ó 0.8.

Firefox, prové de la família de productes dels desenvolupadors de programari lliure Mozilla, que a la vegada es van escindir del projecte Netscape (que per cert es deixa de fer) quan aquest es va convertir en un producte de pagament.

El primer que va atreure a la gent d'aquest navegador va ser el seu sistema de navegació en pestanyes a la vegada que era un navegador que oferia una gran resistència als atacs de crackers (perdoneu, però en resisteixo a dir hacker a un pirata informàtic, un hacker apren, un cracker destrossa, al igual que hi ha altres pirates que es dediquen al robatori).

M'he baixat aquesta última versió en català (en realitat està disponible en 25 llenguatges) pensant en el que em podien oferir de nou. La resposta és més seguretat contra spyware i malware (aquests programets que se't fiquen a l'ordinador juntament amb les pàgines i es queden residents a la teva memòria RAM) juntament amb un model avançat de programari de control paternal.

Respecte al sistema de control paternal us he de dir que no l'he provat però si que he vist les noves millores respecte a seguretat. Normalment passo cada dia o cada dos dies un programa que neteja l'ordinador d'aquests programes adware, spyware i malware i sempre troba restes; però desde que utilitzo la nova versió de Firefox la resposta és sempre la mateixa:"No s'ha detectat spyware".

De ben segur que no sempre serà així, però ara per ara és un bon avanç per la seguretat i confidencialitat dels nostres ordinadors. Us animo a que probeu aquest excel·lent navegador i no oblideu que té un germanet que es dedica a fer gestió de correu electrònic (Thunderbird) amb la mateixa bona nota en seguretat.

Emili Teixidor promociona la lectura a la Contra de la Vanguardia

2008-01-03T08:25:00.000+01:00

Emili Teixidor, escritor

"Si lees, quedas maldito para siempre"

VÍCTOR-M. AMELA - 03/01/2008

Tengo 74 años. Nací en Roda de Ter y vivo en Barcelona. Soy escritor. Estoy soltero, sin hijos. ¿Política? Procuro estar centrado. ¿Creencias religiosas? Prefiero una duda honesta a una falsa piedad. Me gusta nadar

¿Para qué leer?

Para vivir más.

Poderosa razón.

Y porque las palabras te ayudarán a explicarte el mundo, a explicarte a ti mismo.

Leyendo ¿te lees?

Cuando tienes la cabeza desordenada acudes al médico de las palabras,el psicólogo, ¿no? ¡Porque las palabras ordenan el caos! Ya dijo Joseph Brodsky que invertir en bibliotecas era ahorrar en sanidad.

¿Qué hacer para que los niños lean?

Nos da tanta pereza ocuparnos de nosotros, que preferimos ocuparnos de los otros...

Ya: ¿padres lectores dan hijos lectores?

Tampoco, claro... Puede ayudar, pero no garantiza nada. ¡Quizá unos padres que impidiesen leer espolearían más la lectura!

Hombre...

Carme Riera explica que su padre tenía siempre bajo llave la biblioteca, y eso encendió su deseo de acceder a esos libros…

A ver si habrá que prohibir leer…

Yo no confío mucho en las campañas a favor de la lectura; quizá sería mejor advertir a los jóvenes que, si leen, ¡quedarán malditos para siempre! Cosa que, encima, ¡sería cierta, ja, ja...!

"Lee si te atreves… ¡y corre con las consecuencias!".

Algo así, sí. La mejor estrategia para que alguien lea ¡es generarle el deseo de hacerlo!

Explíqueme cómo generar ese deseo.

"Hoy quiero hablaros de dos libros", anunciaba un profesor. Los chavales le hacían notar que llevaba tres libros, a lo que él decía: "Ah, no, no, este tercer libro no os conviene, no estáis preparados...", y lo dejaba a un lado. Al irse, dejaba los tres sobre la mesa y se iba.

¿Y qué pasaba?

Muchos chavales se lanzaban a curiosear el tercer libro, tomaban nota.. ¡Y muchos lo leían, además de los dos recomendados!

Había logrado inflamarles el deseo…

Otra amiga, Care Santos, cuenta que cuando sabía que sus hijos iban a apremiarla a hacer algo, ella se ponía a leer: "Esperad, esperad a que acabe esto, ¡no puedo dejarlo ahora…!", les suplicaba, lo que despertaba en los chavales curiosidad por ese libro.

El ordeno y mando no sirve, ¿no?

No, aunque de los 7 a los 12 años sí deberíamos inocular ciertas rutinas y disciplinas.

¿Por ejemplo?

Una hora al día de lectura en voz alta en clase. ¡Educa el oído, el gusto por el texto!

Eso en clase. ¿Y en casa?

Explicarles cuentos, contarles cosas, leerles, cantarles… Lo importante es la lengua, jugar con el lenguaje.

¿Qué más podríamos hacer en clase?

Aparte de anotar en la pizarra la fecha del día, el profesor podría escribir en ella un verso distinto cada día.

¿Un solo verso?

Sí. Los chavales no tienen por qué entender su sentido, ¡no importa! Tenemos la manía de que hay que entenderlo todo… Importa la música de las palabras, su indescifrable sentido, su misterio, ¡el embrujo del lenguaje! Y puede que alguno de esos versos, algún día, atrape a alguno de esos niños…

Entendido. ¿Alguna otra propuesta?

¡Una hora de silencio obligatorio al día, con un libro sobre la mesa! Sin exigir que lean. Unos leerán muchas páginas, otros ninguna. Da igual: lo que importa es propiciar un espacio para la posibilidad de la lectura, imprimir una rutina a favor de esa actividad tan antinatural consistente en estar quieto leyendo. El que no lea ¡aprenderá al menos a estar quieto y callado una hora!

¿Hacían eso en su escuela de niño?

Sí. Era una hora obligatoria para todos, del director al conserje. Todos en silencio.

¿Qué le indujo a usted a leer?

Un grupo de compañeros de la escuela nos pasábamos libros, al margen de la escuela. Primero eran novelitas de Leonor del Corral, estilo José Mallorquí, o Doc Savage, El Coyote… y así llegué a Stendhal. Uno de aquellos colegas era Miquel Martí i Pol, que me enseñó a apreciar la poesía.

¿Deberían los niños leer a los clásicos?

Enseñémosles el canon literario, pero démosles a leer sólo fragmentos de clásicos.

Sugiera más estímulos para la lectura.

A modo de juego, podemos incitar a los niños a coleccionar palabras extrañas. O a comparar una película de moda con el libro que la haya inspirado. O a inventar finales alternativos a una historia…

Más.

O a dramatizar un texto. El teatro es un acicate riquísimo, y pasa siempre por la lectura de un texto... Más aún: exige memorizar. ¡Y sin memoria no hay inteligencia!

¿No?

"La memoria es el marcapasos de la inteligencia", dice George Steiner. Y durante demasiado tiempo la hemos desacreditado, hemos estado engañando a nuestros niños…

Gracias por regalarme tan buenas ideas.

Otra: las escuelas tienen muchas paredes vacías: ¿por qué no cubrirlas de frases, como las calles están cubiertas de anuncios?

Pero siempre habrá gente que no leerá.

Sí, obviamente, pero yo soy optimista: hoy en día ya no hay analfabetos, técnicamente. Así que todo el que quiera leer ¡leerá!

Bien, pero a alguien a quien le cueste mucho leer... ¿qué le receta, doctor?

Toma un libro, en prosa o verso. Ábrelo. Lee una línea. Ciérralo. Prohibido más: sólo una línea por día, ¡sólo una!

Algunas sugerencias

Una vez le pregunté al insigne erudito Roberto Calasso qué podía hacer yo para que mis hijos leyesen: "Señalar un libro con el dedo índice es ya contraproducente", sentenció. "Sólo deje libros por su casa, aquí y allá…". Esto desculpabiliza a los padres, pero también desasosiega, ya que querríamos que nuestros hijos fuesen mejores que nosotros. Por eso son de agradecer las sugerencias de Teixidor en La lectura y la vida (Ariel) / La lectura i la vida (Columna). Pregunto a Teixidor qué tres libros de su biblioteca prestaría a un adolescente: La isla del tesoro,de Stevenson, la trilogía La materia oscura,de Pullman, y El guardián entre el centeno,de Salinger. Felices Reyes.

L'últim estiu (participacio al 35 joc literari de Tens un racó dalt del mon)

2008-01-02T22:12:00.000+01:00

El vent movia suaument els núvols que ells seguien amb la mirada perduda. Seien en silenci a la sorra, en filera. Els dits dels peus dibuixaven avorrits figures que eren esborrades com els temps esborra els records banals. Només el soroll de les onades que es trencaven una rera l’altre impedia que s’escoltés el bategar dels seus cors impacients.

Unes pedres lliscaren al seu darrera i un ja sóc aquí, els va fer aixecar com si un cranc els hagués pessigat. Es van abraçar fent rotllana i després d’una breu salutació es van agafar de les mans i es van llençar entre rialles al mig de les fredes i blanques onades.

El capvespre s’acostava entre rialles i capbussades. Tot era xivarri i bogeria però era normal si és té en compte que entre tots sis no arribaven la centúria. De sobte es va escoltar un plor que venia entre les bicicletes aparcades a dalt de la duna. La Dunia, que havia estat la última en arribar, va arrencar a córrer fins arribar a un cotxet aparcat entre elles.

‘Té gana, suposo. He de marxar’ – va dir la Dunia.

Els altres nois i noies la van mirar amb una certa malenconia.

‘Llavors no tornaràs l’any vinent ?’ – es va atrevir a preguntar un d’ells.

‘No. Els meus pares han venut la torre. Diuen que el fet que la seva filla adolescent aparegui amb una criatura els ha fet ser la rialla de tots els amics. Volen canviar de lloc i faran passar el meu fill pel meu germanet per no tenir problemes.’ – va respondre.

‘Es què no entenc perquè no vas utilitzar un preservatiu encara que fos per evitar malalties’ – va deixar anar una noia.

La Dunia va arrencar a córrer, empenyent el cotxet per la sorra i mentrestant el soroll dels seus sanglots es barrejaven amb els del seu fill cada vegada més fort tot i ser cada vegada més lluny d’ells.

‘T’has passat tres pobles, no?’ - va dir un.

‘Ho sento. No era la meva intenció.’ – va contestar la noia.

‘Em sembla que aquest any em finalitzat l’estiu per sempre més’ – va deixar anar el que era més gran i eixerit.

El meus SMS d'Any nou

2007-12-31T12:32:00.000+01:00

"Lamento molt no estar amb tu però es que venia amb AVE"

Qui vulgui pot canviar AVE per rodalies. (Com que a GRN no hi ha rodalies)

Que passeu un feliç Any Nou.

Tosca de Puccini

2007-12-26T09:17:00.000+01:00

Tot el que és música clàssica no el tinc ordenat ni classificat, intervenen masses factors autors, peces, interprets, estils... Potser algun dia em possi i fins llavors la tria és manual. I això m'ha passat amb aquestes dates amb tant anunci de perfum que m'ha fet recordar un ària maquíssima que tinc cantada per Maria Callas.

Tosca és la història d'una dona enamorada que veu com el seu home és empresonat i ella fa tot el possible per alliberar-ho i ... fins aquí puc llegir que sinó us explicaré el final de l'òpera.

En un moment donat, ella està a la presó suplicant per la vida d'ell i al final desesperada. veient impotent que no pot fer res per salvar-lo canta l'ària "Vissi d'arte, vissi d'amore" (He viscut de l'art, he viscut de l'amor) on demana a Déu la raó de tanta crueltat envers ella.

Que passeu unes bones festes!!!

Concurs literari anti Nadal

2007-12-24T13:05:00.000+01:00

Els concursos literaris s'imposen per la xarxa !!!

La Bajoqueta ha ideat un de molt original per tots aquells que ens hem manifestat anti-Nadal, fer-ne relat en forma de carta excusant-nos de no poder assistir a les festes nadalenques amb algú.

Diu que hi ha premi pel guanyador però això és el de menys, la questió és...fins on arriba la teva inventiva i la teva caradura???

Apunta't i demostra de que ets capaç per evitar el Nadal!!!

I Am Legend

2007-12-23T11:47:00.000+01:00

Ja fa temps al meu altre bloc B de llibre vaig fer un post sobre el magnífic relat de Richard Matheson que descrivia l'experiència de l'últim home sobre la Terra. En ell ja avisava de que es preparava una nova revisió cinematogràfica del relat amb Will Smith com a protagonista.

Doncs bé, ja està aqui la pel·lícula i la he vist. He de reconèixer que esperava més ja que no és més que un film d'acció catastròfica de segona amb protagonista conegut ensenyant muscle i fent filosòfia barata.

Una vegada més el relat de Matheson queda només per fer maco als titols de crèdit com a basat en, i aquesta versió tenien que haver posat basada en "L'últim home viu" amb Charlton Heston (que per cert m'agradava molt més) ja que li copia molts tòpics. Espero que algun dia algú es digni a reposar a TV o a penjar per internet la primera versió de totes, "L'últim home sobre la Terra" que diuen que és la més fidel a la novel·la i que m'agradaria veure. Mentres això no succeeixi prefereixo rellegir el relat que és una autèntica joia.

Mathar By Indian Vibes

2007-12-22T19:07:00.000+01:00

Tal dia com avui on la gent s'ha possat mística per veure si li toca la loteria, l'atzar ha volgut un disc místic i dificilíssim de trobar i que vaig tardar 10 anys en aconseguir (encara que fos només baixat per internet en el meu odiat mp3 - on estigui el flac...).

La peça en questió es va possar de moda als locals on possaven música indie a mitjans del 90 i és tracta d'un maxi fet per un conjunt de músics entre els quals destaca la presència del multifacètic e incombustible Paul Weller (The Jam, Style Council, etc.) que toca la guitarra i el sitar elèctric.

La reunió de músics la van batejar com a Indian Vibes i no van fer res més que un remix d'una peça que originariament apareixia al disc del percusionista de jazz Dave Pikes, Noisy Silence - Gentle Silence de l'any 1969. Aquest músic es va fer famós a la seva época per experimentar possant un amplificador al seu vibràfon (en anglès vibes). Nota: un vibràfon és com un xilòfon però amb làmines metàl·liques enlloc de fusta.

No he tingut mai oportunitat d'escolar la peça original però com veure-ho el remix de Weller i els seus amics és enganxós amb ganes.

Dexter

2007-12-19T19:14:00.001+01:00

Vaig escoltar tan bones critiques de la sèrie que no em vaig poder estar de baixar l'episodi pilot, tot i que els assasins en sèrie no són el meu fort.

El primer dia ja m'havia vist els tres primers episodis, un rera l'altre, i ahir, després de molt de temps de no mirar res, em va donar per mirar el quart episodi i no em vaig anar a dormir fins que no vaig veure el cinquè i el sisè.

M'ha enganxat aquest malparit amb la seva xerrameca esquizofrènica, amb la seva fina ironia i el seu humor negre i sobretot perquè de sang, la justa.

Només cal veure la caràtula de la sèrie per entendre la idea principal, sobre un fet quotidià, algú que s'aixeca, es neteja i esmorça, ho segueixen tan a prop que el fet et pot fatiguejar o provocar curiositat. Amb Dexter passa el mateix, és un tio encantador, però quan el segueixes de prop veus la seva realitat i et pot fastiguejar o et pot provocar curiositat. I en realitat a qui no li passaria? Us imagineu que algú escoltés els vostres pensaments més intims? Perquè en el fons Dexter és un assassí en sèrie que aparenta ser normal però al llarg dels episodis veiem que tothom aparenta per poder ser normal.

Doneu-li una oportunitat, és ben curiosa. A més, com a curiositat addicional, la sèrie està basada en una sèrie de llibres sobre el personatge. A veure si tinc sort i algun cau a les meves mans. Mentrestant tindré que esperar al setè episodi.

El calendari d'advent

2007-12-13T10:00:00.000+01:00

No sé si algu s'ha adonat, però la Mireia al seu bloc Un altre invent ha fet un afegit que trobo una genialitat: un bloc dintre d'un bloc.

Ho ha fet en forma de calendari d'advent on cada dia penja un post amagat i s'ha de picar per veure'l.

Jo no m'havia adonat però ho trobo una iniciativa divertidíssima i em penso passar cada dia a veure quina sorpresa hi ha penjada.

Espero que us animeu i li deixeu algun comentari com a premi del seu esforç.

La guia de lectura sobre lectura

2007-12-11T18:18:00.000+01:00

Avui he fet una visita a la biblioteca després de molt de temps. Per no sortir amb les mans buides, cosa que no suporto, m'he emportat una guia de lectura que hi havia. Normalment no les agafo però es que aquesta m'ha cridat poderosament l'atenció ja que era una guia de lectura sobre lectura. Es titula "Un passeig per la lectura".

La introducció és de Javier Burgos, professor d'Història de la UDG. La comença amb una cita encantadora que des d'ara encapçala el meu altre bloc. Després, i a cavall de les seves experiències personals i la història del fet de la lectura (no sabia ni que tingués una història pròpia), fa un recorregut del passat al present citant diversos personatges que poden semblar tan antagònics com Cervantes o el meu admirat Manel Castells.

Seguidament hi ha els llibres en sí, bé, fins i tot hi ha un apartat on afegeix pel·lícules, i ho remata amb publicacions curioses, revistes i links de la xarxa.

M'ha agradat per la seva originalitat ja que hi ha recomanats molts autors que desconeixia, alguns llibres que he llegit, d'altres que he sentit anomenar, i tot molt ben treballat.

Afegeixo els links de llibres per si us interesa fer una estona de navegació literaria.

Biblioteques de BCN - Club de lectura virtual de les Biblioteques de BCN.

De Llibres - Pàgina web del programa de TV3
Elaleph.com - Fòrum de discussió sobre temes literaris
Lletra - Espai virtual de la literatura catalana de la UOC
Nascuts per llegir - Pàgina d'un col·lectiu que vol promocionar la lectura infantil
SOL - Iniciativa del Gremi d'Editors per fomentar la lectura
Animalec - Animació a la lectura
Leer y disfrutar -
Libro Adictos -
Plan de Fomento de la Lectura -

El cigalón

2007-12-10T14:07:00.000+01:00

El post de l'Albert m'ha fet recordar una vella anecdota. Fa molts anys, estava jo amb un conegut venezolà en un bar i li anava ensenyant paraules i frases en català. Teniem que demanar i ell em va preguntar com es deia "carajillo" en català. "Cigaló" li vaig respondre, llavors es va aixecar tot decidit i ben orgullós va anar cap a la barra i fent-se pas al mig del bar, que estava ple a vessar, va cridar tot ho fort que podia: "Dos cigalones de Bayley's".

Relax

2007-12-09T21:32:00.000+01:00

De vegades, la gent necessita desconectar i relaxar-se. El primer que s'intenta es aprofitar un llarg pont per fer tota la feina pendent que es pugui però de vegades, apareixen imprevistos que impedeixen que facis res de feina extra.
El següent que s'intenta es sortir amb la família a fer alguna activitat o a visitar alguna fira. Llavors et trobes que a tota la família se li enganxen els llençols i surtiu tard de casa. Quan arribeu a destí us trobeu que centenars de persones han tingut la mateixa idea que vosaltres i et trobes aturat durant una bona estona en un escull de cotxes fins que, per consens familiar, decidiu canviar el destí.
El destí alternatiu també està ple però com a mínim heu pogut aparcar però us trobeu sense la vestimenta adient amb una fred que pela i tots mig glaçats. Entreu en un bar, ple a vessar per variar, i després de molt esperar podeu prendre quelcom calent. Per la finestra mires la gentada que passeja entre les parades de la fira. Ningú s'atura. Normal penses tu, la butxaca de la gent està tocada i a sobre el moviment manté l'escalfor. Pagues el compte, només ha estat un café i un suc però te'l cobren a preu de caviar.
Torna la peregrinació entre la multitud, ara al menys ha sortit el sol. Fas cara de pomes agres però quina cara volen que possis. Fa tres quarts d'hora que camineu en cercle cercant algun lloc on pogueu menjar i tingui cabuda el cotxet del nen.
Finalment la passejada us porta al extraradi de la ciutat i trobeu un restaurant que sembla net i on l'atenció es agradable. El menjar no és cap exquisitesa però és abundant, no fa fred i al local no es permet fumar. Igualment, com sempre, no pots acabar de menjar en pau, el nen vol gresca i acabes a la zona infantil jugant amb ell durant una bona estona.
Menjar i jugar amb el nen et fan veure la ciutat amb altres ulls i quan et diuen de tornar a endinsar-te al mig de la multitud et llences com un kamikaze amb un somriure als llavis. Ara ets tu el que passeges erraticament sense aturar-te a comprar res a les múltiples parades ja que vas només amb quatre monedes. Tots els caixers que trobes al teu camí no funcionen i la clatellada del restaurant ha estat important però t'es igual. Estàs allà per passar el dia amb la família i ser feliç.
Quan penses que et llençaràs a terra plorant, et proposen de fer una xocolata calenta en una llibreria café, acceptes només per deixar de trepitjar aquells carrers farcits. Amb la beguda calenta a la ma passeges per les estanteries i fullejes les últimes novetats: Jonathan Littell, Quim Monzó, Henry Mankell ... Si la teva economia t'ho permetés....
Marxes cap a casa mentres la pluja et cau a sobre i amb una última mirada et despedeixes de tants amics que deixes en aquell local. La tornada la fas sense presa, en silenci. Una vegada a casa, les feines es reparteixen i es fan amb celeritat ja que tothom està esgotat, un neteja i l'altre banya el nen.
Per últim, ella es queda adormilada davant de la televisió i tu davant de la llar de foc on has fet un intent per llegir una estona fins que la son ha pogut amb tu. Et despertes amb un sentiment de lleugeresa i t'adones que malgrat la pallisa del dia has aconseguit el que volies, relaxar-te.

Louie Louie by Iggy Pop

2007-11-24T18:53:00.000+01:00

Avui l'atzar ha marcat el CD American Caesar (1993), dels seus temes s'ha de destacar el salvatge "Wild America" i la revisió del clàssic dels Kingsmen "Louie Louie". Aquesta última li ha donat uns bons diners a la iguana ja que encara la escolto avui dia en anuncis i pel·lícules, i es que va fer una gran versió.

Jo us anava a possar el video de "Wild America" on l'home sembla una mòmia per on no passen els anys i fa una por terrible però he trobat aquesta curiositat que m'ha fet riure moltíssim. I possats a passar por o riure una estona millor riure per treure l'estress que falta em fa.

A ballar!!!

Questionari

2007-11-23T18:27:00.000+01:00

Per acabar de posar-nos al dia un questionari que no sé ja si vé de l'Aristocrata, de la Caterina o de l'Albert (tindria que està programant una connexió RMI i no fent un post).

1- Jo fa deu anys enrera m'acabava de comprar un pis i m'independitzava. El meu mobiliari consistia en un llit, una rentadora (tot regalat de 4a mà), un armari que van deixar els antics propietaris (a més dels empotrats), una nevera que vaig comprar, la TV de 14'' que li vaig robar a la meva mare i uns cartrons on seia. Era pobre com una rata però molt feliç. Aqui vaig deixar de comprar llibres.

2- Jo cinc anys enrera vivia amb una dona amb la qual planejava casar-me però l'enllaç s'aplaçava a causa de la malaltia terminal del meu pare.

3- Jo fa un any em vaig quedar amb pau amb mi mateix i amb el món al veure nèixer el meu fill Jofre.

4- Ahir (dia 22 de novembre) va ser un dia de merda a la feina (per variar). A casa discusions perquè em torno autista mentres programo les pràctiques de la UOC però a la hora de sopar va tornar la pau i la felicitat.

5- Avui (dia 23 de novembre) com cada divendres jornada doble de feina. No he tocat el programa (demà tornaré a ser autista) Però tinc ganes d'arribar a casa i estar en família.

6- Cançons: N’hi ha tantes! Ultimament vaig del jazz de Brad Mehldau al trance de LCD Soundsystem amb pauses de música clàssica del bàrroc alternat amb una gotes de indie-rock amb The Hives.

7- Cinc llocs per visitar: Japó, Canadà, Alaska, Noruega i Hong Kong a veure el meu cunyat.

8- Cinc coses que m’agrada menjar: pernil salat, croquetes, verdures a la brasa amb salsa romescu, entrecot amb salsa roquefort i coulant de xocolata amb vainilla desfeta (ja teniu tot el menú per si em voleu convidar a dinar, vigileu que sóc de vida)

9- Cinc joguines preferides: Els Geyper Man, els clicks de famobil, els soldadets de plàstic, el scalextrix i la bicicleta

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: De les que he probat hem quedo amb Ubuntu (és la que tinc instalada)

11- Cinc persones a les que passo aquest mem: Qualsevol que ho vulgui fer està convidat

Tinc salvació

2007-11-23T17:58:00.000+01:00

Feia les visites de rigor a blocs conegutsquan a Un altre invent m'he trobat un curiós post sobre les addiccions als blocs. Encara tinc salvació però no he pogut evitar fer un post sobre el fet.

Farà això que pugi la meva addicció ???
55%

Houston Dating

My Girl - Madness

2007-11-17T07:52:00.000+01:00

Avui aleatoriament ha tocat "It's Madness - 16 Classics Tracks". El primer que em va soprendre d'aquest disc és que la meva favorita "One Step Beyond" estava en un altra disc de More Classics Tracks.

La gràcia principal d'aquest disc no és només la inclusió d'alguna cara B sinó de la informació que et dona del posicionament de cada single i una mica de recull de la seva trajectoria. He dubtat entre "It Must Be Love" nº4 a les llistes angleses al 1981 i "My Girl" nº3 al 1980. Finalment m'he decidit per aquesta última ja que és una cançó menys coneguda i potser us fa gràcia. A més avui trio video ja que Madness és un grup que es gaudeix tant per la urella com per la vista ja que són molt divertits.

Espero que passeu una bona estona.

Catalans emprenyats, catalans oblidats, catalans resignats

2007-11-14T22:00:00.000+01:00

Avui gràcies ha un correu que he rebut he visita la famosa pàgina dels catalans emprenyats (i no era la web de Ciutadans ;)) . Allà he vist el manifest on es reclamen més inversions en infraestructures a Catalunya.

Aquesta pàgina, creada arrel de la crisi de rodalies, m'ha fet pensar en gent com jo, els catalans oblidats. Jo, que visc a la Selva deprimida, o sigui a la Selva interior (aquella part de la comarca de la Selva limitrofe amb la Garrotxa), part de la comarca on la gent emigra ja que les empreses no s'instalen ja que no hi ha carreteres decents per transitar (deixant de banda que hi ha mancances d'electricitat per consum industrial ja que gairebé tota la producció de Susqueda i el Pasteral a més de l'aigua té com a destí BCN) i la gent no vol viure ja que s'han de fer una bona colla de kilometres al dia en cotxe per anar a treballar. On el transport públic es limita a un autobús que passa cada dos o tres hores i que només comunica les principals ciutats.

I no parlem de la gran capital, Girona, la sempre colapsada pel trànsit, on l'aparcament és un gran problema, el transport públic no s'utilitza no se sap si per tradició per preu o per alguna altra raó. I tota la província en el fons està igual, l'interior mig incomunicat si no és en vehicle particular, la costa comunicada línees d'autobús però en el fons la gent acaba agafant el cotxe perquè preu per preu i hora per hora acaba sortint més rentable i el tren només serveix de 6 a 21 h.

Les carreteres no són una gran meravella, una autopista que ens connecta amb França a través de dos carrilets en la majoria del tram, la N-II que sembla una comarcal qualsevol (colapsada, a doble carril, plena de forats, mal senyalitzada...) i que no ens diguin que hi ha manca d'inversions perquè aqui s'ha invertit molt. Tenim un magnífics trams de carreteres cap algunes zones costeres a quatre carrils que es tiren tota la setmana buits però quan venen els de Barna....

I ara que ells s'han quedat sense trens i estan emprenyats doncs mira, els oblidats que ja vivíem resignats farem pinya però esperem que si s'han de fer infraestructures es facin per tots ja que tots tenim mancances i a tots ens agrada deixar el cotxe al garatge i evitar els embussos.

Col·laborant amb el 30è joc literari

2007-11-14T08:02:00.000+01:00

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre "Cròniques de la Veritat Oculta", de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon en aquest bloc és el següent:

"Estava malalt. Ho sabia. Intentava dissimular-ho rere un somriure feixuc, però una escletxa que s'obria delatora al seu front el delatava."

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari. Us recordo que encertat la resposta dels jocs literaris del mes de novembre implica entrar al sorteig de dos premis:

-Un lot de 3 ampolles d'Oli de Tortosa, elaborat amb una selecció de les millors olives del Baix Ebre, varietat sevillenca.
- Un lot de llibres de Cossetània Edicions, format per: Centaures, de Mercè Foradada, Sabàtic, d'Antoni Cisteró, El triangle blau, de Jordi Cervera, El meu cadàver i jo, d'Àngel O. Brunet, i Des del cor del Marroc, de Josep-Lluís Gonzàlez.

Sort que no llegeixen a Quevedo

2007-11-13T19:58:00.000+01:00

Fa dies que cada vegada que engego la ràdio, obro un diari o sento un comentari entre dos amics és per escoltar¿Por qué no te callas?

Avui per no perdre pistonada, Miquel Pairolí, bon escriptor i agut comentarista polític al diari El Punt, ha escrit un article que m'ha fet riure només d'arribar a la feina. I és que sort que Chavez no llegeix a Quevedo perquè sinó podia haver deixat anar una resposta de les que marquen època.

"DE QUEVEDO A REPSOL per Miquel Pairolí

Veure un rei d'Espanya enfurismat, ordenant a un espadón veneçolà, provocador i gallet, que calli és una d'aquelles escenes tocades per l'àngel de la història. Un àngel sarcàstic, val a dir, no pas beatífic i amb plomes blanques a les ales. Un àngel estrafet i amb una rialla maligna de sàtir. Com que l'escena ens transporta a segles reculats, Chávez va perdre l'ocasió de situar-s'hi i de respondre al Rei amb aquells versos amb què Quevedo, cap al 1625, es va voler guanyar la voluntat del comte duc d'Olivares, i amb els quals arrenca la seva Epístola satírica y censoria contra las costumbres presentes de los castellanos. Diuen: «No he de callar, por más que con el dedo,/ ya tocando la boca, o ya la frente/ silencio avises, o amenaces miedo.// ¿No ha de haber un espíritu valiente?/ ¿Siempre se ha de sentir lo que se dice? ¿Nunca se ha de decir lo que se siente?» L'insurrecte veneçolà no calla, diu el que sent i força més i tot. Amb unes formes més moderades i correctes, el sandinista Ortega va reblar el clau i va furgar encara més en la incomoditat reial fins a provocar allò que en termes taurins en diuen la espantá. Té aquests inconvenients, això de la hispanitat. No tot són fantasies fraternals, abraçades transatlàntiques, comunions històriques, destins compartits i tota la carrandella de collonades i de fórmules retòriques. De vegades, els indígenes es revolten. D'això els avantpassats de l'actual rei també en van tenir amargues i variades experiències que, a pesar de tot, es veu que no s'han pas transmès genèticament al present Borbó, que encara es deu pensar que tot és pàtria i que el que han de fer els indígenes és convertir-se a la fe veritable i callar quan ell ho diu. Però aquests indígenes d'ara són rebecs i tenen picanyol i gosen acostar-se-li vestits amb la camisa vermella de la revolució bolivariana. Potser encara es pensava que era a Ceuta o a Melilla, Sa Majestat. O a la plaça del Vi, de Girona. Viatjant tant, ja se sap... Quevedo i Repsol es confonen. El túnel del temps tot ho centrifuga, el vell imperi espanyol i el nou."

Publicat al Punt Diari tal dia com avui.

Mad World - Gary Jules /BSO Donnie Darko

2007-11-08T19:45:00.000+01:00

Tot i que la música que vaig publicant, exceptuant les primeres entrades, la trio aleatoriament de la meva col·lecció de CD's, avui he triat una peça que només tinc en format Flac (millor qualitat que mp3 malgrat el cost d'espai). Prové d'una banda sonora d'una pel·lícula de terror força original que vaig veure fa molt de temps, Donnie Darko.

La cançó es una adaptació d'un antic tema de Tears for Fears (allò que escoltes l'original i no té res a veure exceptuant la lletra) i avui la volia possar en honor a Jesús Maria Tibau ja que sembla que el món s'hagi tornat boig i ell el que més. No deixe-ho de visitar el seu bloc i entendre-ho perquè ho dic.

All around me are familiar faces Worn out places Worn out faces Bright and early for the daily races Going no where Going no where Their tears are filling up their glasses No expression No expression Hide my head I wanna drown my sorrow No tomorrow No tomorrow And I find it kind of funny I find it kind of sad The dreams in which I'm dying are the best I've ever had I find it hard to tell you I find it hard to take When people run in circles it's a very very Mad world Mad world Children waiting for the day they feel good Happy birthday Happy birthday Made to feel the way that every child should Sit and listen Sit and listen Went to school and I was very nervous No one knew me No one knew me Hello teacher tell me what's my lesson Look right through me Look right through me And I find it kind of funny I find it kind of sad The dreams in which I'm dying are the best I've ever had I find it hard to tell you I find it hard to take When people run in circles it's a very very Mad world Mad world Enlarging your world Mad world,they say they Say theys theys they no!!

Sobre la felicitat

2007-11-05T18:39:00.000+01:00

Tinc el llibre de Sèneca - Sobre la felicitat- que em llegeixo en ziga zaga ja que em va encantar com començava:

"Todos los hombres, hermanos Galión, quieren vivir felices, pero al ir a descubrir lo que hace feliz la vida van a tientas; y no es fácil conseguir la felicidad en la vida, ya que se aleja tanto más de ella cuanto más afanosamente la busque [...] "

Fa uns dies, el meu fill jugava al meu costat i jo havia agafat aquest llibre i l'havia començat pel principi (a veure si d'una vegada per totes me'l llegia sencer), per una introducció de Julián Marías sobre els estoics. No portava llegides més d'una dotzena de pàgines quan el nen va deixar el llibre d'animals amb el que jugava i va agafar el meu. No es la primera vegada que ho fa i sempre el deixo fer. Va passar unes fulles, el va llençar lluny del sofà, em va mossegar la mà amb ganes de gresca i es va iniciar una guerra de coixins.

Tot i que continuaré intentant acabar de llegir el llibre en un altre ocasió i malgrat que els estoics potser em farien un plantejament determinista del fet, el que he après es que no cal llegir sobre la felicitat per ser feliç.

Ella and Louis - Again

2007-11-04T17:05:00.000+01:00

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, maridatge és, en sentit figurat, unió,enllaç,íntims i es un terme que està molt de moda en cuina per definir la unió de dos elements diferents.

L'atzar ha volgut que avui us presenti aquest disc on el més destacable és el maridatge entre aquests dos grans astres de la música. Tot i que aquest disc de la Verve té algunes cançons ja classiques, el meu favorit és el tema final que està composat per una entrada de trompeta, una suau satinat d'Ella per seguir amb una gruixuda capa de Louis per finalitzar amb una fina mousse d'Ella and Louis.

Una delícia per tots els sentits. Bon profit.

Star Trek - Viatge a les estrelles

2007-11-03T12:52:00.000+01:00

Jo de petit volia ser astronauta, descobrir nous móns, noves civilitzacions, de gran em vaig tenir que conformar amb Internet i Star Trek.

Primer va ser la sèrie original que tenia aquell vulcanià inexpresiu que em fascinava. De petit l'imitava pentinat-me i actuant igual.

Després va venir la nova generació, la meva, Pikard em fascinava, Data m'encantava, en realitat tots em seduien. Per mi es la que ha tingut més personatges amb ganxo.

Quan van fer DS9 la vaig seguir per fanatisme però sense passió. No em va agradar gens. Posats a tenir estació espacial prefereixo Babylon 5.

Ara estic veient Voyager, no m'apasiona. La capitana em sembla pedant i una mica ruca. Encara no entenc com no han destruit la Enterprise però el Doctor és increible. Tota una troballa.

El futur es diu Enterprise, el meu cunyat la té grabada complerta. El problema és que el noi va marxar a viure a Hong Kong i a saber on són els CD's.

I mentrestant la meva dona m'ha llençat la meva samarreta del Sr. Spock perquè ja no m'entra i jo tinc un fustre galàctic.

¿Quieres la razón? Te doy la razón...

2007-11-02T18:19:00.000+01:00

Fa ja un temps en Manel va ser el meu, diguem-li guia, quan vaig entrar com a soci de Mensa. Al seu correu m'explicava ho habitual de l'associació (llistes de correo, trobades, etc.) i finalitzava amb 3 adreces: el seu bloc personal, la pàgina oficial de Mensa Espanya, i el de una tuna japonesa.

A mi em va encantar aquest punt tan personal i des de llavors he anat seguit el seu bloc. Allà en Manel parla de les seves coses, del que veu i del que pensa. Res que no faci ningú que no tingui un bloc.

Però com dic, ell té un punt encantadorament personal, i en el seu últim post es va desencadenar una discusió de comentaris que va finalitzar ell amb una frase que em va encantar: "¿Quieres la razón? te la regalo todas las veces que quieras. No la necesito siempre para sentirme bien."

I es que de vegades les discusions arriben a un punt mort, on ja per més que diguis o facis no pots fer canviar d'opinió al interlocutor (i/o viceversa). En cas de tenir un país pots optar per començar una guerra però, es clar, com a individus no deixarem que ens trenquin la cara. Jo continuaré seguint les pases del meu guia i la propera vegada que em trobi enmig d'una discusió no li colpejaré amb el meu ull el seu genoll, com faria Woody Allen, sinó que li regalaré la raó totes les vegades que vulgui ja que no la necesito per sentir-me bé.

El video bloc

2007-10-30T19:41:00.000+01:00

Artur Mas, el kemako, ha decidit ser més innovador que ningú i guanyar-se a la joventut possant-se al seu nivell actualitzant el seu bloc amb uns posts en forma de video.
Allà podrà lluir tot el seu físic (kemako SOC) i a més la seva bona educació, promet fer discursos en francès, i la seva cultura ja que llegirà a Martí i Pol.

Jo la veritat es que hauria preferit la Tania Derveaux, candidata al senat belga que, a més de mostrar-se als cartells electorals qual model despampanant seminua, canviava cada vot per un francès i segur que a més de llegir Martí i Pol (que ultimament el llegeix fins i tot el cosí de Rajoy) llegiria altres grans poetes com l'oblidat Espriu.

I es què ja perdonareu tal atac d'ira perquè a mi aquest home no m'ha fet res però es que estic fart de sentir parlar dels serveis de passatgers colapsats del quals jo no disposo perquè visc a la Selva deprimida, de veure com puja la benzina cada vegada que empleno el dipòsit per anar a treballar, de veure com pugen els preus dels aliments bàsics cada vegada que vaig a comprar, d'escoltar als polítics dir que l'economia del país va de fabula i jo confabular-me amb la meva imaginació per estirar el meu sou des del dia 20 de cada mes.

Per tant li desitjo el millor en la seva nova etapa de discursos a la nació que suposo que la joventut no mirarà perquè per Internet prefereixen veure Calico Electronico que estrena temporada i si de cas ja veuran la paròdia del Polònia i jo, Sr. meu, a aquest pas, si no empitjora l'economia del país i millora el meu sou, no em quedarà més remei que tallar la connexió d'internet i continuar escriguent des de un cibercafé ja que, com que jo no disfruto de la seva planta, no llueixo tant en un video.

En Jofre i la Madeleine

2007-10-27T10:55:00.000+02:00

Avui el meu fill Jofre compleix el seu primer any de vida. Durant aquest primer any, he intentat que experimenti molt. Per això m'agrada possar-li molta música variada i deixar-lo al seu aire. Li encanta veure al seu pare ballar al son dels Talking Heads, cantar R'n'R, li atrau el break breat (variant techno), li diverteix l'opera amb els seus crits i la sonoritat de la música clàsica. Però sobretot, els seus favorits i que vaig descobrir des de que era molt petit, Billy Holliday, Ella Fitzgerald i sobretot Madeleine Peyroux que el calmaven i sosegaven. Sobretot aquesta última amb una cançó que no he pogut trobar (Everybody Talkin') però he trobat un altre per dedicar-li ja que els moments que passo amb ell "This is heaven to me"...

Meme

2007-10-24T19:18:00.000+02:00

Vet aqui que era un noi que sempre estava a la última en informàtica i fa molts anys va veure que allò de les pàgines webs quedava per les grans marques i els negocis i que els petits usuaris, com era i és ell, tenien una nova eina d'expressió que era el bloc.

Per aquella, ja llunyana època, només hi havia un gran servidor gratuit que era blogger que donava opcions molt reduides però satisfactories. Va obrir el seu primer bloc i va intentar, al igual com anys enrera havia intentat fer emulant a Pla, portar un dietari cibernètic, un quadern de bitàcora dels seus viatges per la xarxa.
I al igual que aquell vell projecte de dietari, va quedar oblidat ja que navegar ja era prou emocionant per tenir que escriure sobre allò que veies i a més el món de la xarxa era un món viu i sempre canviant del qual costava fer un plànol perquè moltes vegades aquells llocs màgics i remots deixaven d'existir per manca de pagament del site.

Anys més tard, durant un dinar o un sopar, no us agobiaré amb els detalls, parlant de llibres amb uns amics, va arribar al compromís de muntar una pàgina web on recomanar-los els millors llibres que havia llegit. El compromís es va esmunyir amb els efluvis de l'alcohol però rera aquell dinar o sopar, no us agobiaré amb els detalls, parlant de llibres amb uns amics, va decidir que potser ja era hora de possar-se.

I es va possar i va nèixer B de Llibre i va passar l'adreça als seus amics que sorprenentment són els que menys se la miren però a la xarxa ha descobert que hi ha més amics, i que han creat llocs màgics i remots que et conviden a visitar i que són els seus blocs i dels quals posses un enllaç al teu com si fos un quadern de bitacora per mariners perduts a la recerca de llocs màgics i remots.

I tu? Tens un lloc màgic i remot? I si no a que esperes a crear-lo? Es fàcil...

Passo el meme a:
La última comentarista de B de Llibre: http://tumateix-llibres.blogspot.com/
En Biel, primer comentarista de B de Llibre: http://tintaxinesa.blogspot.com/
En Jacme, el comentarista més personal: http://www.basar.cat/

Historias veinals: La visita

2007-10-24T13:11:00.000+02:00

I anem per la quarta Història veïnal! De la introspecció i l'evocació de la primera; del record i la nostàlgia en la segona; i la por i el neguit en la tercera, passem ara una fantasia literària d'alta volada, que a més, s'ha cenyit escrupolosament a l'espai demanat.

Els companys de l'escala D semblen haver-se confabulat per fer-nos somiar una mica. L'Anna, la reina de la Biblosfera; la Trillina, una autèntica peça de museu (vivent) que s'ha canviat de pis fa poc; l'Euria, que té un obrir i tancar d'ulls molt candenciós i en Jordi González (que no, no és el presentador de TV; si no un gran ressenyador bibliòfil) semblen una sola ploma; com totes les històries precedents. Si ja deia jo que aquí a l'escala hi ha fusta d'escriptors...

Per què... a qui no li agradaria rebre algun cop la visita que tots quatre ens han preparat?

________________________________________
La visita

"No deixis el llum obert que t'entraran arnes!"

Les paraules de la seva mare li ressonaven dintre el cap, reblades pel martelleig constant de les passes del veí de dalt, mentre ell es mirava alternativament l'ampolla de whisky mig buida que tenia al davant i l'estranya criatura que voleiava al voltant de la bombeta. "D'acord", va pensar, "he begut molt". "Sí", va insistir, "he deixat el llum encès. Però és que això passa de taca d'oli!". Incapaç de reaccionar va beure un glop més, directament de l'ampolla, va tancar els ulls amb força, va beure encara una mica més per si de cas i va tornar a obrir els ulls de cop, ple d'esperança. Res. La minúscula fada seguia sent una minúscula fada i es negava a transformar-se un cop més en l'arna o el mosquit que hauria de ser. I a més a més, per fer-ho encara pitjor, s'exhibia sense cap vergonya a la claror de la bombeta nua, dansant amb moviments sinuosos que encara pertorbaven més el seu cap emboirat per l'alcohol. "Això no pot estar passant, dec estar somiant". Per assegurar-se'n va pessigar-se la cama amb força, però l'únic que va aconseguir va ser fer-se un mal espantós i que la criatureta voladora es contorsionés encara més. I si no fos que de tan petita que era amb prou feines li veia el rostre, hagués assegurat que un somriure burleta li il·luminava les faccions.

Els ulls negres d'aquella criatura l'observaven fixament, insinuant-se i despullant-lo amb cada mirada. La temperatura corporal augmentava, el ritme cardíac s'accelerava i la ment emboirada pel whisky estava més serena a cada fracció de segon que passava. La flama de les espelmes vermelles que tenia enceses sobre la tauleta de nit s'agitava amb cada un dels seus gemecs silenciats. Tancava els ulls i sentia el suau aleteig d'aquell ser màgic passejant per sobre la seva panxa, pujant a poc a poc pel pit, arribant-li al coll, a cau d'orella... El seu cos es va estremir, no es podia creure que finalment, després de tantes llargues nits d'espera l'hi hagués tocat a ell. Tothom la desitjava i aquella nit era tota seva.

La situació el superava: la fada, les insinuacions, el whisky... es va alçar de la butaca del costat del llit, va donar un cop de porta sec i es va trobar al mig del carrer. Mentre s’anava posant de mala manera la jaqueta, pensava que tot era culpa d’aquella màscara. Aquella criatura perfecte encara estava a l’habitació i ara ell fugia. Es va posar la mà a la butxaca buscant desesperadament el paper on es va anotar la direcció del bar, tornaria a parlar amb la Sílvia per demanar-li explicacions. Cada passa es feia més feixuga, entre l’alcohol, el neguit i la son que arrossegava de dies. Detestava la boira d’aquella ciutat. Dos carrers més amunt i a la dreta ja hi veuria el bar. Des del cap del carrer podia sentir la música, rítmica i embriagadora. Va entrar. El local tenia una llum tènue, colors terrosos i un ambient de misteri. Ella el mirava des de darrera la barra, amb un somriure maliciós.

—Tot això provoca aquella màscara?

—No et feia il·lusió sentir-te especial? No et queixaves de no ser un dels afortunats?

Ella es va girar i va agafar la seva bossa de mà. Amb un gest li va indicar que la seguí. Ell ho va fer i per una vegada la mirada no la tenia fixa en les seves natges sinó en la seva bossa i no entenia el perquè.

Varen entrar en una petita habitació que servia de rebost al bar i ella va encendre una bombeta que donava una llum tèrbola. Va tancar la porta, va obrir la bossa i va treure un pot de cacau en pols. Al obrir-lo va veure una petita llum al seu interior i una petita fada va sortir amb cara de son. Es va mirar la Sílvia, se’l va mirar a ell i va iniciar un vol per l’habitació fins aterrar sobre la mà d’ella que va somriure plàcidament. Llavors ell va comprendre, es va acomiadar breument i va marxar.

Va sortir al carrer on la freda nit li va acabar de fer passar els efectes de la beguda, caminava ràpid i de reüll veia el somriure de complicitat de la lluna.

Va arribar a casa i la va trobar buida. Desconsolat va seure sota la llum que encara romania encesa i va sentir una petita remor d’ales. Sobre el palmell de la seva mà oberta una petita fada es va cargolar a dormir i ell va sentir una pau i una felicitat com mai abans havia sentit.

@ Anna,
Trillina,
Euria,
Jordi González, (de l’escala D)

El primo de zumosol

2007-10-23T12:02:00.000+02:00

Benvolgut Sr. Rajoy,

Avui he escoltat a la ràdio la seva anècdota del cosí físic (veig que continua mantenint el to còmic sempre que explica una anècdota) i la dels deu millors científics mundials amics dels seu cosí (que Déu ni do les amistats del seu cosí).

A mi aquesta anècdota m'ha fet recordar una que em va passar amb el meu cosí, que no és físic però en té un bon físic ja que és marmolista, i la de 10 amics seus del bar que són famosos a nivell mundial pels seus mètodes científics per fer traveses.

Un dia que estava amb ells fent unes cerveses em van fer una juguesca a veure si m'encertaven que esmorçaria demà. Llavors em van demanar sobre els meus gustos, el que tenia a casa, el que soparia i llavors van escriure la seva resposta en un paper. Al dia següent vaig tornar i vaig dir el que havia esmorçat: "entrepà de pernil". Ells van obrir el paper on hi havia les seves respostes i em van dir "hem encertat". Al paper deia: entrepà de pernil 90%, entrepà de formatge 5%, got de llet i galetes 4%, res 1%.

I es que Sr. Rajoy quan algú vol averiguar una cosa utilitzant mètodes científics mai li garantirà, perquè garantir vol dir una probabilitat del 100% i això es pot dir que no existeix.

No sé si mai ha vist un avís metereològic, bé, estic segur que no, en ell el temps per demà està dividit en franges: possible, probable i molt probable; i cadascuna d'aquestes franges té assignat un rang de probabilitat.

Per tant Sr. Rajoy, és normal que el els 10 millors científics mundials no li garanteixein al seu cosí quin temps farà demà a Sevilla però segurament, si els fa la pregunta correcta, haurien de ser capaços de dir quin temps és possible, probable o molt probable que faci.

Young Foks(2)

2007-10-22T06:14:00.000+02:00

Jo ja vaig publicar un post diguen que era enganxosa com una mala cosa. No veig la TV però segons el diari es veu que la cosa se surt de mare. Publicat al Periodico d'avui:

"EL FENOMEN MUSICAL DE LA TEMPORADA VE D'ESCANDINÀVIA

Un grup pop suec conquista el mercat amb la 'cançó del
xiulet'
• 'Young folks', de Peter Bjorn and John, acapara anuncis, sèries de televisió i tons de mòbils
• El tema, editat l'any passat, encapçala llistes gràcies a la seva melodia omnipresent i enganxosa

Tret que vostè hagi viscut sota una roca durant les últimes setmanes, deu haver sentit aquest xiulet. Un que ve acompanyat de bongos, maraques, una línia de baix juganera i un diàleg melòdic noi-noia. És impossible escapar de la cançó del xiulet. Es titula Young folks i els seus autors són el grup pop suec Peter Bjorn and John.
Des que la cadena de televisió Cuatro la va convertir en sintonia de Cuestión de sexo, tot Espanya anqueja al seu ritme infecciós. És inevitable. Sona en aquesta sèrie i en els seus anuncis; en els anuncis de tons i politons, i en els mòbils dels qui paguen per tenir-los; també en la publicitat del CD de la tercera temporada d'Anatomía de Grey, i des dels bafles amb subwoofer dels que fan servir aquest disc per patrullar la metròpolis; encara que és probable que no sentin aquest recopilatori sinó el de Supermodelo 2007, supervendes gràcies al xiulet ubic. Els que vegin el psicodrama fashion amb Judit Mascó com a amfitriona el sentiran almenys un cop per setmana.
Però encara hi ha més. Els addictes al FIFA-08 es descentren en les jugades per culpa del xiulet de sempre. Els que es descarreguen les noves sèries americanes hauran sentit aquesta melodia a Journeyman, Dirty sexi money, Big shots i Gossip girl. I, casualment o no, la col.lecció tardor- hivern 2007 de la cadena Pull and Bear es diu... Young folks. La cançó del xiulet és un hit estratosfèric amb un èxit a Espanya que és la culminació d'una carrera impressionant.

REMESCLES
Des de l'any 1999 el grup ha estat seduint en cercles indies i Young folks (editada el juny del 2006) està en el tercer àlbum de Peter Bjorn and John, Writer's block: una col.lecció de delícies pop retroactuals amb ressons d'Aztec Camera, Yo La Tengo, The Magnetic Fields i My Bloody Valentine i les seves guitarres més enllà dels límits de la realitat.
Des de l'aparició del disc, el xiulet obsessiu de Young folks es va començar a propagar com una ona expansiva per blocs i clubs de música alternativa; una febre solament augmentada quan va sortir, a l'agost, com a senzill, amb l'afegit en la versió maxi d'unes quantes remescles irresistibles. Per als fans del pop independent, va ser la cançó de l'estiu. La revista New Musical Express la va elegir segona millor cançó de l'any, tan sols superada per Over and over, de Hot Chip. I a Espanya va quedar en setè lloc en el rànquing de la revista Rockdelux.
Lluny de desinflar-se, el fenomen Young folks no ha fet sinó créixer el 2007. Aquest any s'han multiplicat les versions de la peça des dels més diversos angles: bluegrass per a Dawn Landes, folk d'accent nipó per a Shugo Tokumaru, hip hop per a la icona Kanye West (que va comptar amb el trio suec com a banda de suport al festival Way Out West de Göteborg)... El segell Wichita acaba de reeditar el tema com a senzill amb nova remescla, de manera que tot indica que hi ha Young folks i xiulet per temps.
El grup no s'avorreix de tocar-la en directe, encara que ara porta el xiulet pregravat per si els pulmons els traeixen. I pocs semblen cansar- se d'escoltar-la, perquè aquesta cançó sobre la tonteria i la meravella adherits al començament d'una relació sentimental és massa bona per avorrir. Una veu dissident va sorgir a la xarxa, encara que va durar poc (del 7 al 16 de març): des del bloc Stop Peter Bjorn and John, algú amb l'àlies de The Wrong Folks movia a fer pinya contra la cançó del xiulet i invitava a "aturar el grup perquè no siguin més populars del que ho són ara". Ha perdut.

JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA"

Ramble Tamble de CCR

2007-10-21T11:38:00.000+02:00

Del final aniré al principi. I al principi van ser els Credence Clearwater Revival. A la meva casa mai han estat uns grans amants de la música i, deixant de banda els discos de copla espanyola de la meva mare, i els discos de propaganda o de regal ningú comprava discos. Per tant, per mi és un gran misteri com va arribar el disc Cosmo's Factory a casa. Suposo que l'hauria de deixar algú a les meves germanes grans i allà es va quedar.
La qüestió es que jo des de petit era molt espavilat i savia com fer anar aquell tocadiscos automàtic i a piles que havia a casa i a molt curta edat (no recordo exactament quina) no feia més que possar aquell disc, saltar, girar, botar i cridar "Rock and roll". Les meves germanes reien i els meus pares al principi també però al final desesperats van optar per esperar que s'esgotessin les piles del tocadiscos i no comprar-me més i finalment no comprar més piles per cap ràdio de la casa ja que jo no parava de sintonitzar emisores on emetien una música amb un vòlum infernal per un nen tan petit (jo no devia arribar ni als 6 anys). Encarar conservo el disc i tinc tota la discografia en CD (en realitat tinc més de 1.000 CD de música de tots els estils).
És un gran disc i costa molt escollir un tema però el primer crec que és magnífic pels canvis de ritme que imprimeix i per la tonada que t'enganxa. Espero que el gaudiu: "Rock and roll"

La memoria de l'assassí

2007-10-13T15:42:00.000+02:00

Avui m'he vist una pel·lícula que per tenia arraconada esperant que li pogués fer un forat en la meva atrafegada vida. Tenia bones esperances per ella i he de reconèixer que no m'ha decebut. Dos hores i escaig de bon entreteniment i d'origen europeu, la qual cosa avui en dia costa de trobar.
Aquesta pel·lícula és belga i allà es va estrenar el 2003, el 2005 va voltar pel nostre país i vaig sentir bones veus per ella. No és la millor pel·lícula del món però té un bon nivell.
La trama volta un assassí amb Alzheimer que mata un important funcionari belga. Quan la policia judicial comença a investigar troba conexions amb uns cas de pederàstia i les altes esferes belgues. Tothom cerca l'assassí, la policia, els que l'han contractat però aquest, tot i els seus lapsus de memòria, és gat vell i se'n va ensortint en l'intent de fer que la gent conegui la veritat.
Vaig escoltar una vegada en una entrevista a Ventura Pons que reconeixia que ell, com a membre de no recordo quin jurat, tenia l'oportunitat de veure moltes pel·lícules europees que superaven en qualitat a tot el que el mercat ens fa empassar.
Ens perdem moltes bones pel·lícules dels mercats europeus i potser ja seria hora que com a usuaris ens rebelesin i miressin de canviar les tornes.

Young Folks de Peter Bjorn and John

2007-10-11T08:32:00.003+02:00

Voldria començar la casa per la teulada i recomanar la última cançó que m'ha enganxat. Ells són suecs i tenen un disc, el que he escoltat amb aquest single, que està molt bé.
Espero que no us passi com a mi que vaig escoltar el disc de passada, se'm va quedar la tonada de la cançó i ara la xiulo obsessivament a totes hores i fins i tot la porto al mòvil.
Per cert, la noia que canta a la cançó es una col·laboració, amb un grup que es diu The Concrettes.

El video

2007-10-11T06:17:00.000+02:00

Avui com cada matí al aixecar-me, faig una repassada a les edicions digitals dels diaris i em trobo que la dreta espanyola ha fet un video de rèplica al video del partit socialista que defensava l'assignatura de Ciutadania.
Vull començar dient que l'assignatura la trobo repelent, em recorda certes assignatures franquistes. Per continuar, el video socialista és més repelent encara però és que la resposta de la dreta espanyola ja no té nom...
En la meva opinió, son ells els que tindrien que seure i aprendre respecte i bones maneres, humilitat i sobretot recordar que la política és un servei públic són els propis polítics. Estic cansat de veure com el meu sou es manté invariable i mentrestant ells porten una vida gairebé de luxe, volent portant l'economia del país però reconeixent què amb tot el que cobren no arriben a fi de mes, i en canvi nosaltres tenim què fer anar l'enginy per arribar-hi ja que cada mes tots els productes bàsics són més cars.
Deu ser per això que no tenen prou enginy per fer un video promocional decent.
Jo em quedo amb el record de la Lloll Bertran i la seva hostessa, Vanessa, promocionant...el video...

El fabulós viatge de Jesús M. Tibau

2007-10-10T13:45:00.000+02:00

En Jesús M. Tibau es supera setmana a setmana i joc a joc. Aquesta setmana fa el seu propi homenatge a la cultura catalana i per fer-ho ha preparat un viatge pet set blocs al voltant dels Països Catalans:
Catalunya: El vertigen del trapezista
País Valencià: Filant prim
La Franja: Llibreria Serret
Illes Balears: No em diguis que és un somni
Catalunya Nord: Catnord
Alguer: Apunts des de l’Alguer
Andorra:Blokand
Animeu-vos a participar en aquest nou joc literari, el 25è, avui dia 10 a partir de les 20 hores.

Aromes de Montserrat

2007-10-08T14:32:00.001+02:00

Un matí estava atenent una senyora a la feina quan va comparèixer un company que, pendent de la propera data de jubilació, es passeja entre nosaltres esperant que algú li encarregui quelcom a fer. Aquest pobre home té, a més a més, un problema de prostata que provoca que se li escapi part de la micció amb el que tot el dia, fa una forta olor peculiar.
Doncs bé, estava jo atenent aquella senyora i olorant al aromàtic company quan a aquest, com si no fos suficient, se li va escapar un petarró d'aquells silenciosos però dels que deixen rastre. Jo estava mig marejat i atenia a la senyora intentant aguantant el tipus ja que no entenia com aquella dona no s'adonava de res.
Llavors va entrar una companya d'un altra unitat que de tant en tant ens ve a visitar i amb un gran somriure va dir "Que bé que esteu aquí amb aquest aroma de maduixes". Jo no vaig poder més vaig deixar anar una excusa de mal pagador, em vaig anar al despatx contigu on les meves companyes estaven refugiades feia estona dels efluvis primaverals i vaig començar a riure com un boig. Quan vaig recuperar la compostura vaig tornar a la sala, on encara regnava el tuf a aromes de Montserrat, em vaig disculpar amb la senyora i la vaig acabar d'atendre i llavors em vaig adonar que si no s'enterava de res era perquè mastegava incessantment un xiclet de maduixa rera l'altre per controlar les ganes de fumar.

Sigueu Benvinguts

2007-10-06T22:19:00.000+02:00

Quan Peter Brown va arribar a aquell edifici va decidir que volia que aquella vegada fos diferent. Fins llavor, sempre que hi havia anat a viure a algun lloc, es trobava que la gent només es coneixia de creuar-se al replà de l’escala o de trobar-se a l’ascensor i, com a molt, es feien entre ells un so gutural que era l’equivalent a una salutació.

Va penjar un cartell al vidre de l’entrada on anunciava una festa de benvinguda per tots els veïns per dissabte a la tarda al petí jardí interior que hi havia a l’edifici. Es va encarregar de que l’Ajuntament li cedís taules i cadires, va comprar begudes i menjar a compte del pressupost comunitari , va passar uns quants dies seleccionant i gravant música per animar a la gent i va dedicar tot el dissabte el matí a preparar-ho tot.

Dissabte, a la hora senyalada, Peter Brown estava nerviós amb tot preparat, la música sonava i uns globus ballaven amb el vent en un jardí desert. De sobte, va arribar Jackie Blue, que era una noia que sempre estava trista i solitària i havia decidit baixar perquè el seu psiquiatra sempre li deia que havia de aprofitar totes les ocasions que pogués per canviar el seu estil de vida. Peter es va acostar cap a ella amb el seu millor somriure i es va entrebancar amb un globus que s’havia ajagut a descansar als seus peus fart de tant de ball. Jackie Blue no va poder reprimir una gran rialla. Les cortines de moltes finestres es van sacsejar i molts ulls solitaris van veure a Mr. Brown i Mrs. Blue xerrant i rient animadament al petit jardí.

Poc a poc van anar baixant la resta de veïns, tots es presentaven i s’excusaven per la tardança. Mr. Brown els dispensava a tots i els anava presentant entre ells. Es sentia plenament satisfet i compensat per totes les molèsties que s’havia pres aquella última setmana.

Aquella festa va ser el principi de tota una sèrie de grans amistats que van canviar la vida de tothom. Peter Brown, Jackie Blue i Charlie Green, que era tot un activista ecologista, van fundar, juntament amb alguns veïns més l’associació Rainbow a favor de la natura. Aquestes activitats li van alegrar la vida a Mrs. Blue que va poder deixar d’anar al psiquiatra per aquella tristesa, la qual no entenia d’on li venia. Milly Pink, una solterona que rondava els quaranta i timorata es va enamorar de John Red, un home solter també de més de quaranta i que cada vegada que una dona el mirava es posava vermell. Joe Black i Maggie White també van acabar formant parella i van acabar tenir un nen al qual li van dir Grey. Mathew Purple, que era gai, va trobar la seva mitja taronja, va conèixer a Michael O’Range, un irlandès culturista que també entenia.

Peter Brown va continuar vivint la resta de la seva en aquell edifici on tothom es coneixia, es saludava i s’aturava a xerrar quan es trobaven com grans amics. I tot que algun dels veïns va marxar, cada vegada que arribava un nou veí entre tots li preparaven una gran festa al petit jardí interior de l’edifici, on els globus ballaven amb el vent, els veïns amb les veïnes i alguns veïns amb alguns veïns.

Publicat al Punt Diari el 27/11/05

2005-11-27T17:47:00.000+01:00

L'article anterior em va inspirar a escriure una carta al diari local que va aparèixer publicada el 27/11/05 tal com segueix.
"Diuen que no hi ha professió més especialitzada que la d'informàtic... però és fals. Tothom aplica la llei del mínim esforç i l'únic que volem és aprendre al màxim alguna cosa que puguem aplicar en una feina concreta i res més. Veritablement, la societat moderna és l'antítesi de la societat renaixentista. Mentre que en aquella època els homes (i dones) volien ampliar els seus coneixements, tant per milllorar el que feien com per ser millors persones, ara només estem interessats a aprendre el que podem aplicar en la feina concreta que fem, i així després poder dedicar-nos al dolce far niente. Allà on hom volia ampliar coneixements nosaltres els minimitzem. Ells creien, molt encertadament segons la meva opinió, que coneixent diverses matèries podrien millorar en una de concreta, perquè no tot és blanc o negre. Nosaltres en cas d'un cataclisme ens n'aniríem a can Pistraus pel simple fet que ningú sap res. Els vells oficis es perden i ara els treballadors només som mà d'obra especialitzada que si ens canvien qualsevol detall no sabem reaccionar. Per solucionar això per a les generacions futures, com sempre, ens escapolim de les nostres actuals responsabilitats. No es fa més que canviar les lleis d'educació amb el resultant que cada generació que surt de l'escola sap més de poc i menys de res. I és que el que caracteritza aquesta societat moderna és la por i l'ociositat. La por, a més de la por al desconegut encara que sigui al coneixement, ja ens la fomenta l'Estat i l'ociositat és una cosa a la qual ens hem aviciat."

La sociedad moderna antítesis de la sociedad Renacentista

2005-11-21T06:58:00.000+01:00

Dicen que no hay nadie que está más especializado que un informático. Puedes juntar a cuatro en una sala y uno solamente sabrá montar redes, otro sólo sabrá programar (y sólo en unos pocos lenguajes) , otro sólo sabrá de diseño gráfico(pero sólo si utiliza determinados programas), otro de paquetes ofimáticos(pero sólo unos cuantos)... Y es que es un mundo tan cambiante y tan extenso que te tienes que especializar por narices.
Para Nestor Luján, en su libro "Los fantasmas del Triatlon" (pag. 20), esto no sólo es propio de la informática.
"Creemos muy a menudo que sólo hacen cosas aquellos que trabajan de una manera visible. Hoy nadie no pretende conocer nada que no sea principios de su especialidad o del área de sus conocimientos, y esto sucede con los mecánicos, los ingenieros químicos como yo o con los burocratas, con casi todos. Cada uno tiene una obsesión, que es el principio del mínimo esfuerzo, y considera que no ha de intentar la más pequeña intrusión en un campo que no sea el suyo estrictamente. Saber muy poco y saberlas bien es un principio fundamental de nuestro tiempo. No es que me sepa mal que conozcan bien su tema, lo que me inquieta es que esten tan satisfechos de no saber nada más"
Verdaderamente somos una antítesis de lo que era la sociedad renacentista. Allá donde los hombres sólo querían ampliar sus conocimientos en todos los campos ahora sólo queremos minimizarlos. Ellos creían que dominando diversas areas podían ser más eficientes ya que no todo es blanco o negro. Nuestra sociedad sólo piensa en hacer algo bien para ganar mucho y dedicarse al estado del bienestar. Al dolce far niente.
Si tuvieramos un cataclismo nos iriamos al garete por el simple echo de que hemos olvidado como se hacen las cosas. Ahora las compramos y el fabricantes las hace con una máquina. Y las máquinas las hacen otros fabricante que a su vez usan máquinas especializadas.
Cuando hablan de cambiar las leyes de educación para englobar todas las materias en un sólo paquete lo único que hacen es traspasar el problema a las generaciones futuras. Han descubierto que sin el ansia de conocimiento no somos más que burros de carga aunque especializados. Pero es dificil inserir el ansia de conocimiento en la sociedad porque se evita el miedo (el estado ya nos da bastantes sobredosis para tenernos controlados) y lo desconocido, aunque sólo sean simples conocimientos, da miedo.