dissabte, d’abril 26, 2008

Viatjant pel cel·luloide

De vegades et deixes portar per l'impuls encara que no tinguis cap referència i aquest ha estat un dels casos. Aquesta pel·lícula rusa m'ha encantat i la recomano a tothom que puc.

Dos cavallers francesos són comdemnats per duelistes. A un d'ells el rei de França el castiga i l'envia a portar una carta al rei de Rússia, a l'altre l'envia a portar una carta al rei de Suècia. Cadascú d'ells ignora la missió de l'altre i per tant queden ben sorpresos al tornar-se a trobar a l'altra banda d'Europa enmig de la guerra que enfronta a Suècia i Rússia en bandols oposats.

A mig camí entre "Els duelistes" i "El pacte dels llops" té una magnífica fotografia, unes molt bones escenes de lluita a espasa i un argument interesant que decau al final ja que sembla que no saben molt be com acabar-la i li fan un apanyet. A mí, a més a més, em va encantar el retrat dels tres monarques tan diferents i a la vegada tan iguals.

"This is England" és una pel·lícula sense sorpreses. Està sobradament recomanada i premiada però no per això vull deixar de recomanar-la.

Narra la història d'un nen de 12 anys que entra a formar part d'una banda de skin-heads que es radicalitza al arribar certs elements externs.

Diuen que basada en les pròpies experiències del director, té una magnífica banda sonora i a més m'ha permés entrendre perquè hi ha, com es coneixen per aquí, red-skins i skin-heads. Els primers són pacífics i el que volen es una mica de diversió mentres que la resta són de caràcter violent i racista. Una pel·lícula que passa sola.

Tenim aqui una pel·lícula premiada a Cannes i que a molta gent li ha agradat però que jo no he tingut paciència per acabar de veure.

Per celebrar l'aniversari de la caiguda de Ceacescu, a la televisió fan un debat amb diferents personatges que expliquen les seves vivències. Com sempre, els principals convidats es desmarquen de la iniciativa i al presentador no li queda més remei que convidar una sèrie de personatges molt curiosos (per no dir cutres).

Molt bé, molt interesant, però recordo pel·lícules de Rumania més divertides. Aquesta potser sigui un retrat fidel de la seva actual realitat que al final fa riure molt però ho sento, no vaig tenir paciència per passar de la mitja hora.

La cutrada de la setmana. Ja feia temps que me la van deixar i cada vegada que veia la caixa em deia, ¿perquè no?

La pel·lícula és un intent de western de capa i espasa on Alatriste fa de mercenari i viu diverses aventures.

I es que no puc dir res més. La fotografia està molt bé però la narració avança donant sotregades que, suposo, només poden seguir els que hagin llegit els llibres de Alatriste (que per cert algun dia em possaré jo també). En la meva opinió es mereix un Oscar a la pitjor direcció i un altre al pitjor guió adaptat. Em vaig adormir a la mitja hora i quan en vaig despertar quinze minuts després com que l'acció dona aquestes sotregades amb aquests buits argumentals, doncs jo ni em vaig adonar. La meva dona encara riu. Jo ho trobo lamentable per una pel·lícula. Crec que l'autor tindria que vigilar una mica més amb les adaptacions que es fan dels seus llibres ja que per les veus que m'arriben cada vegada són més lamentables.

dijous, d’abril 24, 2008

ES3

Estic estressat. Lleument, res de seriós però si no vigilo, la cosa es complica i acabaré fent un pet. Cercant per la web he trobat consells per baixar el ditxós es3:

1. Anar al llit abans que de costum.
Però si vaig a dormir abans que les gallines i que el sol es pongui!!! A aquest pas plego de treballar i em posso a dormir directe.

2. Aixecar-te 20 minuts abans que de costum.
Però si m'aixeco abans que el gall canti i que surti el sol!!! A aquest pas directament dormo de dia.
3. Abans d'anar a dormir, preparat pel matí.
El matí no és el problema, el problema és el migdia i la tarda i si tot ho tinc que fer abans no tinc temps i em torno a estressar.
4. Porta un barret i un paraigües.
Que té que veure això amb l'estrés??? Es perquè no se'n vegin les canes que em surten???
5. No portar roba o sabates apretades o incomodes.
Prenc nota.
6. Fer una llista.
Ho estic fent.
7. Escolta la teva cançó favorita.
Intentaré escoltar més música.
8. Tenir diners de més i segells a casa.
Siguent mileurista això és impossible.
9. Ser net i educat.
Pobre pero honrado.
10. Riure molt alt.
Doncs ho faré dalt d'una cadira. (Es un acudit...)
11. Tenir un bon llibre per llegir.
Això no em falta mai, el que em falta és temps per llegir tranquilament.
12. Tenir un joc de claus de més.
L'he tingut tota la vida i sempre he estat estressat.
13. Exercici.
Si, però el que no trobo és temps per fer-ho tranquilament.
14. Guardar el passaport al mateix lloc.
Encara està a la comissaria. No tinc temps ni d'anar-lo a buscar.
15. Llençar alguna cosa.
Cada setmana, amb les escalfades que agafo sempre acabo trencant alguna cosa.
16. No parlar malament d'altres persones.
Ho intento però es que són unes males bèsties (és un altre acudit dolent...)
17. Porta tirites a la cartera.
Més que per tapar forats, que per això ja estan els premis de la loto, suposo és per ser previnguts.
18. Possa benzina al cotxe.
Amb quins diners??? I a més el meu cotxe és tan vell que té una fuita... I al preu que va...
19. Cuida d'algú més.
Del meu fill, i dels gossos i dels gats...
20. Fés el llit.
Què no tinc temps!!!!!

I molts més que la gent deixa als comentaris però que no tinc temps per traduir ni per comentar.
Vaig a desestressar-me de la manera clàssica...

dimarts, d’abril 22, 2008

Torna un dels millors

Diumenge passat va tornar. Com sempre amb el pitjor horari, amb el temps retallat però com sempre amb una legió de fans incondicionals de Punset i el seu estil d'explicar la ciència (i fins i tot la pseudociència).

El primer tema tractat va ser La plasticidad del cerebro. Com sempre podreu trobrar un resum del programa a la web de TVE i si més no sempre teniu el bloc d'en Punset.

diumenge, d’abril 20, 2008

Welcome Del.icio.us

Per qüestions de disseny, que potser algun dia em dediqui a retocar, ni us haureu adonat ja que queda una mica amagat, però he afegit un enllaça a les meves últimes captures a Del.icio.us.

Per si algú de vosaltres no ho sap, és un d'aquells invents que es fa servir per capturar i compartir notícies dels mitjans de comunicació. Jo, algunes les comento, d'altres les conservo per rellegir-les. Espero que us siguin d'utilitat.

divendres, d’abril 11, 2008

El mem publicitari

Em va donar a mi per fer un comentari al bloc de l'Albert i em cau aquest "marrón". Bé, en realitat ja m'agradaria que em toqués ja que el Brain Train és hiperadictiu...

En què consisteix el mem? Doncs en publicar un enllaç a la web del sorteig: http://helektron.com/2008/03/12/helektroncom-regala-una-nintendo-ds-lite/.

Ells sortegen productes i així obtenen visitants.

Segona condició, fer publicitat i passar el mem a 5 més.

En el meu cas el paso a:

Joana - perquè vegi on s'ha ficat.
Caterina - que està molt callada i seriosa últimament.
Jesús M. Tibau - que a ell li agraden els sortejos i aquestes coses.
Bajoqueta - que ja em té despistat amb tants blocs.
Msolde - que li encanta els trastos electrònics.

Déu em perdoni...

dissabte, d’abril 05, 2008

Precissament avui que havia comprat tomàquets

El País 5/04/08

"Los multimillonarios pueden afrontar la inflación sin problemas, las dificultades son para los que tienen poco poder adquisitivo". Jean-Claude Juncker, primer ministro de Luxemburgo y presidente del Eurogrupo (ministros de Finanzas de la zona euro), expresaba ayer así su inquietud por los efectos negativos del alza de precios. Con el mismo tono pedagógico-populista, Juncker prosiguió: "Ni a mí, ni a Joaquín [por Almunia, comisario de Asuntos Económicos y Monetarios], ni a Jean-Claude [por Trichet, presidente del Banco Central Europeo] nos preocupa la subida de los tomates, porque los podemos pagar".

I jo que em recordo de la mare de tots tres precissament avui que n'havia comprat i he flipat amb els preu. I es que havia pensat en fer-me un hortet a casa però resulta que amb la sequera no el puc regar (com us ho feu els multimillionaris amb els camps de golf???).

I quines són les vostres brillants solucions? Les de sempre: no pujar els sous. Es clar, és cert que el primer que t'ensenyen a economia és que quan augmenta la demanda pugen els preus. i que la inflació puja per comprar. Però també ho fa per altres motius. I que tal si deixeu de fer el bretol a la borsa els multimillionaris? No venen d'aqui moltes de les desgràcies? I és que al final aconseguireu simplificar les classes socials als que ho tenen molt fotut, els que ho tenen fotut i els de sempre que viuen de conya i no s'enteren de res.

Doncs mira, jo també tinc una gran idea. Com aneu tan sobrats...¿què tal si renuncieu als vostres supersous pagats amb diners públics?

dijous, d’abril 03, 2008

Atxísss!!! Tinc un virus!!!


Pobre de mi i dels altres al·lergics. A la vegada que ens preparem per una duríssima primavera plena de pol·len per la escassetat de pluges ens troben que per internet TOTS són patidors d'una pandèmia nomenada malware que prolifera sense fre.

I és que ja no és que em limiti a anar casa dels altres a solventar aquest petits problemes que provoca el malware (el ratolí que va boig, anuncis que apareixen a totes hores, programes que desapareixen, etc.) sinó que al final em vaig veure afectat.

En el meu cas no em va fer res estrany però resulta que m'estic tornat paranoic de la seguretat (de manera útil i no com el Internet Explorer o el Microsoft Vista) i navego amb Firefox, tinc antivirus, tallafocs i dos programes anti-spyware que m'avisen de qualsevol intent de modificació al registre (no diré marques per no fer propaganda).

El registre és, basicament, un magatzem de paràmetres que en principi ha de romandre inalterable a menys que es facin actualitzacions o s'instal·li programari nou (no liarem al personal amb explicacions més detallades). La qüestió es que quan els dos programes em pregunten, sense haver volgut fer jo una d'aquestes operacions, si vull realitzar una modificació del registre em principi dic que no i llenço els programes per tal que netegin l'ordinador de malware.

Normalment funciona però aquesta vegada després de fer la neteja em c0ntinuava sortint l'avís. Vaig optar per la força bruta i em vaig informar sobre qui era l'invasor (una de les múltiples variants de win32). Manualment em vaig dedicar a netejar el registre però increiblement l'arxiu em tornava a aparèixer al registre als pocs segons. Després de molts intents ,i molts programes de neteja utilitzats, vaig arribar a la conclusió de que algun dels programes que em corrien per defecte havia estar corromput i era ara el focus d'infecció.

Per acabar vaig optar per la opció fàcil, reiniciar a "modo seguro", netejar a ma el registre i reactivar l'ordinador en un punt d'instal·lació prou llunyà a la data d'infecció. Va funcionar. Però això em demostra que aquests mal... són mutants i que mai estàs prou previngut.

Un veí meu em preguntava, I a qui li interesa fer aquests programets? Doncs, a uns per fer diners, a altres per provar que són millors que ningú i a altres per cercar feina. Però si per mi fos, mes que donar-los feina jo els donaria un càstig exemplar ja que hi ha maneres de fer testing sense molestar a la gent.